Alacant ret homenatge a Amado Granell. Vídeo

Gran èxit de les jornades ‘71 aniversari (1936-1945): Victòria dels aliats contra el feixisme’ organitzades per la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica
9 maig 2016 01:00h
N. S.  / Alacant

Alacant ha estat al llarg d’una setmana i fins dissabte passat l’escenari d’una sèrie de conferències al voltant de la Segona Guerra Mundial coincidint amb l’aniversari de seua la finalització, el 9 de maig. Durant la celebració del cicle, anomenat ‘71 aniversari (1936-1945): Victòria dels aliats contra el feixisme amb la participació dels republicans espanyols en els diferents fronts de batalla’, es recordaren els fets que succeïren durant els anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial amb la participació de destacats experts, historiadors i fills de refugiats espanyols. Aquests actes han estat promoguts per la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alacant i de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant i es pretén que tinguen continuïtat en els anys vinents.

En les conferències sobre la participació espanyola en la Segona Guerra Mundial, va tenir un capítol especial Amado Granell, un militar nascut a Burriana (la Plana baixa) que, després de participar en la guerra d’Àfrica, el juliol de 1936, s’incorporà de nou a files i que, pels seus mèrits, va arribar a comandant de la 49a Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular Republicà, que va defensar la ciutat de Castelló al final de la guerra.

Granell va fugir a Orà amb l’Stanbrook quan va caure l’última ciutat republicana, Alacant, el 28 de març de 1939.

Amado Granell va tenir un paper decisiu en la Segona Guerra Mundial, on va començar al costat de Leclerc com a simple sotstinent, i hauria pogut acabar-la com a comandant si hagués acceptat nacionalitzar-se francès, però ho va refusar. És un dels militars més lloats: va aconseguir la Creu de Guerra amb palma, cinc mencions i, finalment, va ser nomenat Cavaller de la Legió d’Honor de França.
 
 
Va dirigir La Nueve i, tot i que De Gaulle va fer retirar totes les referències espanyoles quan va fer el discurs d’alliberament (“Paris alliberat, alliberat per si mateix, alliberat pel seu poble amb l’ajut de les tropes de França, amb el suport i participació de tota França, la França combativa, l’única França, la França autèntica, la França eterna”), va ser Granell qui va obrir la Desfilada de la Victòria i qui va aparèixer a la fotografia de la portada del Libération d’aquell dia amb el titular “Ils sont arrivés”.

La Nueve va continuar els combats i, en arribar al Rhin, Amado Granell no es trobava bé. No ha quedat clar si va ser intoxicació o enverinament, però es va retirar a França, en la rereguarda. Baix el comandament de Dronne, La Nueve va conquerir el Niu de l’Àliga.
 

La participació de Granell no va quedar en l’àmbit militar: quan va acabar la guerra, el seu paper va ser fonamental com a enllaç entre els socialistes exiliats a França (entre ells Largo Caballero i Indalecio Prieto) i els monàrquics que es trobaven a Estoril amb Joan de Borbó i Gil Robles per reinstaurar Joan de Borbó en un govern democràtic a l’Estat espanyol que permetés la caiguda de Franco. El projecte era un Govern de coalició amb Joan de Borbó com a rei constitucional, amb Miguel Maura de cap de govern, algun dels socialistes de vicepresident i Amado Granell com a ministre de Defensa.

Joan de Borbó va haver d’escollir entre la seua família i el seu poble i va decidir assegurar el seu fill com a hereu de Franco donant suport a una acció militar contra el dictador. Franco, després de la seua entrevista amb Joan de Borbó en el iot Azor, el 1948, i la seua aliança amb els americans amb la col·locació de les bases a l’Estat espanyol es va consolidar com a dictador.
 

Per la seua banda, els països europeus, ja alliberats del feixisme, en gran part per l’ajuda dels republicans espanyols, van preferir un govern feixista a Espanya que tornar a entrar en guerra.

Amado Granell va tornar a España el 1954 i es va instal·lar a Alacant, on va regentar una botiga d’electrodomèstics fins la seua mort, el 1972, a Sueca, en un accident. La seva làpida va ser pagada pel Govern francès.



 
next