Negacions i ratificacions damunt la Taula

Dos exassessors del PP insistixen que es negaren a donar 1.000€ i recuperar-los després en dos bitllets de 500€
11 maig 2016 01:00h

Sergi Tarín / València.
 
És una de les potes de la Santíssima Trinitat municipal en època del PP. I encara té al rostre el tic inconscient del poder omnímode. Un flashback de rutina inclement i barreja de totes les propietats del ferro. Ulleres fosques i tacons de pam d’agulla, Asunción Totón Barberá és la germana menor de l’excalcaldessa, de qui fou cap de Gabinet i custòdia dels comptes de Protocol investigats per les sumptuàries factures del Ritaleaks. Un triangle que tanca María del Carmen García-Fuster, exsecretària del grup i principal sospitosa del suposat blanqueig de 50.000€ la vespra de les eleccions de maig passat. Totes tres feien de l’Alcaldia un búnquer més sòlid que aquell submergit al Berlín sota les bombes aliades.

“No sé de donacions”, insistí Barberá este dimarts durant la primera sessió de la comissió d’investigació del cas Taula a l’Ajuntament. Una iniciativa sense massa futur. La majoria dels 50 convocats ja han dit que no acudiran. I sols estan obligats els empleats públics, com Barberá, funcionària des de fa 36 anys, en comissió de serveis des del 1991 procedent de l’Ajuntament de Burjassot i actualment relegada a la gestió del jardins de Monfort, l’escenari hel·lènic de les bodes civils a València.
 
“He tingut la paciència de pensar tot el que fèiem en l’Alcadia”, manifestà displicent. I per mostrar solvència i autoritat es féu acompanyar d’advocat. I no de qualsevol advocat, sinó de Carlos Verdú, una espècie antiga de mocador a la solapa, corbatí i monyo escàs però molt ben engominat. I també escultor en bronze de frares i torers. I un vell conegut durant els anys de plom de la Batalla de València. El 1977 anà en les llistes al Congrés del partit ultra Alianza Nacional 18 de Julio. I en 1982 ascendí com a cap de llista, també al Congrés, de Fuerza Nueva. Un any després fou detingut per la Policia Nacional durant els disturbis per la retirada de l’estàtua de Franco a l’actual plaça de l’Ajuntament. Amb la seua càmera fotogràfica es retrataren “els treballadors que efectuaren l’operació”, segons el diari ABC publicat el 10 de setembre de 1983.

Però hi ha més. Verdú és president de Pavalur, agrupació política de les urbanitzacions Alfinach i Els Monestirs, a Puçol. El 2011 possibilità que el PP governara a esta localitat de l’Horta Norda a canvi que batejaren un passeig amb el seu nom. Advocat defensor de sor Aurora, monja sospitosa de segrestar bebès a la Casa Cuna Santa Isabel, i president a València de l’Ordre de Cavallers de la Capa Espanyola, Verdú fou un dels firmants febrer passat d’un manifest en contra del referèndum a Catalunya i en favor de preservar “la mil·lenària Iberia, la històrica Hispania” i per “una Espanya unida i en pau”. Un croat en plena forma que es llançà contra el regidors de la comissió amb una tírria poc continguda. “Té una idea distorsionada de la realitat”, “[Barberá] ho ha dit clar i ho ha contat ja tres o quatre vegades”, “Si és perquè ho escolte la premsa pot preguntar una altra vegada!”. Al costat, l’abans totpoderosa germana s’ho escoltava tot amb una mirada entelada d’acidesa.
 
El bitllets en mà de Salom

I dels quatre exassessors que s’hi negaren a efectuar la donació, només hi acudiren dos. Per una banda, Arantxa Martín, encarregada de les tasques de premsa de l’exvicealcalde Alfonso Grau, declarà a porta tancada i es ratificà en allò dit a la Guàrdia Civil i al jutge. És a dir, que el 23 de març de 2015 aparegué en el seu despatx Juan Pedro Gómez, assessor de l’Alcaldia, i la reuní juntament amb Patricia Iserte i Jesús Gordillo, també assessors de Grau. Allà els digué, segons Martín, que havien de transferir al compte del grup 1.000€ que a l’endemà recuperarien amb dos bitllets de 500€, uns diners que de cap de les maneres havien d’ingressar al banc. “Més clar...”, deixà caure Martín en referència al suposat blanqueig.

I ben explícit i en obert a la premsa s’hi mostrà Jesús Gordillo, exassessor en qüestions pressupostàries i qui també s’hi negà a participar d’aquella “operació exòtica”. Gordillo deixà constància que des del grup del PP li neguen la salutació i que tots han sigut recol·locats, ja que sempre “hi ha costos i beneficis”, en el seu cas “l’atur i que el dos fills estiguen orgullosos de son pare”. A més, l’economista reconegué que certs aspectes de la publicitat institucional, com ara les tanques envidrades, es gestionaven a dit des del grup i que procurava evitar Rita Barberá i María del Carmen García-Fuster “per la seua grolleria i mala educació”.

Finalment, Gordillo corroborà una de les imatges més esteses d’aquells dies, la del polèmic piulador dretà, Luis Salom, mostrant ufanós a la porta de l’Ajuntament els bitllets de 500€. “Jo estava en companyia d’una altra assessora [Patricia Iserte] fent-me una cervesa i es dirigí a nosaltres”. Un fet que connecta amb les converses intervingudes a l’exregidora María José Alcón, pedra angular del cas Taula a l’Ajuntament, qui per telèfon relatà al seu fill que li havien assegurat que el grup estava ple de feixos de bitllets de 500€. Una informació que recentment negà als jutjats Alfonso Grau, qui també és l’home d’Alcón, i contradí els exassessors: “S’ho han inventat”. “No entenc per què ara diu això”, lamentà Martín. “El conec fa 25 anys, són coses que passen i passen”, afegí Gordillo. Tots dos admeteren que s’ha produït un distanciament i que ja no tenen contacte amb l’excap.
 
 

next