Mèdia.cat
«Eliminar aules per criteris econòmics és una injustícia». Aquesta frase, de Matilde Desantes, la directora del col·legi Jesús-María de la Fuensanta de València obre avui un extens reportatge a Las Provincias sobre el tancament d’aules escolars al País Valencià.
A l’article, Desantes reconeix que la seva escola no arriba a la ràtio mínima per justificar el concert, però «assenyala que és necessari disposar d’aules amb pocs alumnes». El diari no la contradiu i a l’article no pot llegir-se cap veu que defensi la posició de la Conselleria.
Des de fa unes setmanes Las Provincias està especialment preocupada pel tancament d’aules i en cinc dies ja li han dedicat dues portades al problema i almenys s’hi poden trobar 19 notícies a l’edició digital. A la majoria es critica la decisió de la Conselleria de reduir unitats i es destaca les protestes de les comunitats educatives afectades. A vegades fins i tot en forma de prèvia, convertint així el diari en altaveu dels convocants.
Per entendre aquesta preocupació cal saber que, aquesta vegada, el tancament d’aules afecta exclusivament l’escola concertada.
Entre 2012 i 2014 van haver-hi les més brutals retallades en educació de la història autonòmica del País Valencià. A banda de les pèrdues salarials per mestres i personal no docent, van incrementar-se les ràtios, es van reduir plantilles i, també, va produir-se un tancament d’aules massiu. També va haver-hi massives protestes de la comunitat educativa. Llavors els afectats eren en exclusiva els usuaris de l’escola pública. Sindicats i associacions de pares van denunciar que les retallades responien a uns criteris ideològics, i que mentre es tancaven unitats públiques se’n concertaven noves de privades.
Durant tot aquest temps és impossible trobar a Las Provincias un reportatge que es posi a la pell dels afectats com el d’avui. De fet, quan s’informava del tancament d’aules s’atribuïa exclusivament a la baixa natalitat i a la reducció de la demanda i, fins i tot, va arribar-se a plantejar com una qüestió positiva, ja que permetia «tancar barracots». Davant l’anunci del tancament d’aules més massiu mai programat, Las Provincias no va publicar-ne una sola línia i, en canvi, va dedicar dues portades consecutives a criminalitzar els sindicats d’ensenyament de l’escola pública. També va despolititzar-se el problema, atribuint les retallades a una mena de catàstrofe natural del que ningú no n’era especialment responsable. Ara, en canvi, el nom del conseller apareix als titulars com a responsable personal del conflicte.
Paral·lelament a aquests tancaments, el diari assegurava que mancava oferta en l’ensenyament concertat.
Les massives vagues i manifestacions en defensa de l’ensenyament pública van ser menystingudes, reduïdes a anècdotes i problematitzades, si no directament criminalitzades.
