Un estudi de Sandra Obiol, professora de la Facultat de Ciències Socials, relaciona el major nivell d’estudis amb una percepció menor de la incertesa laboral. La investigació, publicada a ‘Aposta. Revista de ciencias sociales’, compara treballadors joves no qualificats del tèxtil-confecció a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, i estudiants de màster a la Universitat de València.
“Malgrat que la percepció de la incertesa que els genera la precarietat laboral és comuna, el fet de tindre estudis superiors funciona com a eina per pal·liar aquesta incertesa”, explica Obiol.
“El meu objectiu ha sigut conèixer com gestionen aquests col·lectius la incertesa que els genera el mercat de treball, i quin paper té el nivell d’estudis”, destaca. “La precarietat impregna totes les dimensions de la seua experiència laboral, tinguen o no estudis superiors, i els hi genera alts nivells d’incertesa que interpreten com un símptoma de malestar davant el qual despleguen estratègies compensadores amb els recursos que tenen a l’abast”.
El treball, així, “ens mostra que la posició que les persones ocupen en l’estructura social és fonamental per entendre com viuen, quines decisions prenen, quines són les conseqüències d’aquestes decisions. I no tindre-ho present fa que s’incrementen encara més les desigualtats”, apunta la investigadora de la Universitat.
“Al capdavall aquesta diferència ens remet a diferències estructurals, a diferents posicions en l’estructura social. I són els treballadors del tèxtil i la confecció els que ocupen una posició estructural més feble”, ha destacat Sandra Obiol en l’article ‘Incertidumbre laboral y nivel de estudios en los jóvenes valencianos’.
La investigació incideix en el fet que els recursos –materials i simbòlics– que aquests dos col·lectius tenen a l’abast no són iguals. Així, els joves treballadors despleguen un seguit d’estratègies compensadores fonamentades precisament en la precarietat vital que pateixen i que se centren en estratègies que descansen en la cerca de certeses en altres àmbits, especialment en la família.
“Assumeixen la precarietat de les condicions laborals (llargues jornades, salaris escassos, economia submergida), però a canvi pretenen amb la seua incorporació al mercat laboral una ocupació que es perllongue en el temps, un treball per a tota la vida”, conclou Obiol.
Per contra, l’estudiantat de màster veu en els seus estudis un increment de certesa, de seguretat. I alhora concep la planificació de la seua trajectòria formativa i laboral com una font de seguretat, encara que són conscients de la provisionalitat d’aquesta mateixa planificació. “L’estudiantat de màster construeix la seua resposta davant la incertesa amb més recursos, si més no amb la confiança que els seus estudis els oferiran un element de distinció i una millora del seu perfil. L’opció de marxar a l’estranger hi té un pes específic, es tracta d’una decisió que cal tindre en compte”, segons la investigació.
Poden saber-ne més dades sobre l’estudi consultant el document adjunt d’aquesta notícia.
