Ningú ha vist l’entrevista a Anna Gabriel, ja que aquesta no s’emetrà fins dissabte al programa El Suplement de Catalunya Ràdio. Però n’hi ha hagut prou amb un avançament d’un minut i 19 segons, on la diputada cupaire se sincerava sobre el model de maternitat que ella preferiria –no que proposava, ni tan sols que estigués practicant, tan sols que li semblava interessant- per omplir titulars, tuits i, fins i tot, columnes d’opinió i tertúlies. Tot un exemple de la capacitat del periodisme actual per parlar d’alguna cosa de la qual no en sap res, simplement perquè el programa ni tan sols s’ha emès.
Però la suma de la recerca intensiva del clic i dels prejudicis ideològics cap a Anna Gabriel i la CUP van provocar una escalada de titulars que hauria de fer passar vergonya a qualsevol periodista que es prengui seriosament la seva feina.
Va començar La Vanguardia, amb un titular que, evidentment, buscava l’escàndol i la viralitat però que vist en perspectiva només era un poc demagògic. A més l’espai escollit era una columna sense signar anomenada La Trastienda que ressalta xafarderies del món de la política.
Però un cop vist el caramel la resta de digitals s’hi van llençar de cap. Davant la realitat d’haver de competir amb una notícia que un mitjà més potent ja l’havia donat abans –i de la qual no se’n podia treure més matisos ni actualitzacions- l’opció va ser anar apujant el to del titular fins a arribar a la manipulació esperpèntica que feia dubtar de la capacitat de comprensió lectora dels redactors d’aquests mitjans.
Així ho va titular El Confidencial:
Libertad Digital:
Finalment arribaria La Razón i a la seva portada en paper –aquí ni tan sols hi ha entrat la lògica del clickbait– convertint el que era una reflexió personal en una «proposta de la CUP».
