RedactaVeu / ACN / València / Barcelona.
El ple del Tribunal Constitucional ha desestimat, per unanimitat, el recurs d’inconstitucionalitat presentat per la Generalitat Valenciana contra el Fons de Suficiència Global inclòs en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016 (LPGE). La sentència rebutja que es vulnere el principi de seguretat jurídica ni la garantia de la prestació dels serveis públics fonamentals, així com tampoc la LOFCA. Els pressupostos estatals incloïen l’aportació de 1.329 milions d’euros de la Generalitat Valenciana a l’Estat.
En el seu recurs, la Generalitat Valenciana demanava l’anul·lació d’aquesta aportació de 1.329 milions d’euros de la Generalitat a l’Estat, inclosa en els pressupostos estatals del 2016, i que s’incrementés en aquesta mateixa quantitat el finançament corresponent al País Valencià. L’executiu presidit per Ximo Puig argumentava que la llei de pressupostos de l’Estat prorrogava indegudament el període de cinc anys previst per a la vigència del sistema de finançament autonòmic, de manera que es vulnerava la LOFCA.
En canvi, la sentència emesa pel Constitucional rebutja que el sistema de finançament configurat en la LOFCA haja perdut la seua vigència, ja que “no hi ha cap norma que així ho dispose”. Per això, el TC conclou que estarà en vigor mentre no es derogue “per la normativa rectora d’un nou sistema”.
A més, el Govern valencià considerava que la previsió pressupostària recorreguda posava en perill la prestació, al País Valencià, dels serveis públics d’educació, sanitat i serveis socials essencials en l’àmbit exigit per la Constitució. El TC replica que l’actual sistema de finançament té un Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals que es reparteix entre les comunicats “segons els recursos disponibles” i no segons la “despesa real”.
Així, la sentència conclou que el sistema no assegura per a cap comunitat “un volum de recursos que assolisca la mitjana de despesa real en serveis públics”, ja que “no existeix un dret de les comunitats autònomes constitucionalment consagrat a rebre un determinat finançament, sinó un dret al fet que la suma global dels recursos existents es repartisquen entre elles respectant els principis de solidaritat i coordinació”.
Pel que fa al Fons de Suficiència Global, la sentència recorda que l’Estat i el Govern valencià van pactar la seua quantitat inicial corresponent el 2007, així com les regles per a la seua posterior “regulació, revisió i evolució”. La sentència conclou que el signe negatiu del fons “no és més que el resultat de l’aplicació de les regles d’evolució a les quals la Generalitat es va adherir expressament”.
