Almoradí recupera el seu passat amb les I Jornades d’Història

Núria Follana: ‘Quan vaig entrar al Jutjat d’Aigües i al seu arxiu, vaig veure que això és un tresor’
20 maig 2016 01:00h

RedactaVeu / NS / Almoradi.

El proper cap de setmana, 28 i 29 de maig, Almoradí (el Baix Segura) acull les primeres Jornades d’Història sobre el seu origen i la seua cultura, dedicades enguany a l’aigua i el regadiu de la zona. Parlem amb la seua organitzadora, Nuria Follana, doctoranda a la Universitat de Granada, i una de les persones responsables de la Ruta Patrimonial del Trazado de Larramendi, una ruta teatralitzada que recorre els carrers d’Almoradí una vegada al mes.

Al pas del temps, Nuria Follana s’ha adonat que la gent demana cada vegada més informació sobre la historia del poble. Va comentar aquesta demanda amb el seu director de tesi, Manuel Espinar, i així va sorgir la idea d’organitzar unes jornades d’història. “Quan vaig entrar al Jutjat d’Aigües i al seu arxiu, vaig veure que això és un tresor. Li ho vaig proposar a l’alcalde i va acceptar de seguida”.

Així van nàixer les I Jornades d’Història d’Almoradí, dedicades aquest any a Almoradí i el seu paisatge. “Voldria fer cada any una temàtica diferent. Ho demana el poble als integrants de la Ruta Patrimonial. Aquesta és la primera, que està al dia, amb la problemàtica de l’aigua i el transvasament que s’està debatint. La segona podria ser sobre el terratrèmol de 1829, que canvià el poble sencer… hi ha moltes temàtiques per tractar”.

-És necessari conèixer els orígens del regadiu en la zona per millorar l’agricultura actual. S’han de reprendre formes antigues? S’ha de canviar el model actual?
El regadiu tradicional, el que se segueix utilitzant, s’ha de conèixer. Les tandes de cada zona delimitada pel Jutjat, les apertures de comportes, els seus horaris de pas… la gent ho ha de conèixer. Hi ha qui vol canviar el sistema de regadiu, però primer s’ha de conèixer bé. Per això hem organitzat una taula rodona amb un agricultor ecològic, el president de la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana, el Jutge d’Aigües del Jutjat Privatiu d’Almoradí… A les jornades hi seran des dels que volen un regadiu modernitzat fins els que defensen el regadiu tradicional. És un tema molt complicat. Jo, com a historiadora, no vull que les coses es perden. L’accés a l’aigua no és com a d’altres Comunitats Autònomes. No sé si el reg actual és millor que el reg per degoteig, però tampoc si el reg per degoteig seria viable en aquesta agricultura tan extensiva.


-Parlareu de la situació del cultiu del cànem actualment. Almoradí ha tingut una indústria tradicionalment molt important.
Aquest cultiu es va abandonar, però des del 2013, quan uns joves investigadors de la UMH volien conèixer la rendibilitat que podria tenir, s’està recuperant. Un d’ells també vindrà a les jornades, amb l’Associació de Joves Agricultors i l’Associació del Cànem de Callosa.
És un cultiu que està en auge per l’agricultura ecològica i els productes biodegradables. Es va abandonar, però amb la nova consciència europea sembla que està tornant. És un cultiu molt útil i fàcil per la zona, ja que és una planta que accepta molt bé la climatologia del Baix Segura, que igual té etapes de sequera com de cop cau una tromba d’aigua.

-Compteu amb la col·laboració de tres Universitats
Sí, la Universitat de Granada, la Universitat d’Alacant i la Universitat de Múrcia. Tenim molts col·laboradors: cinc catedràtics de les tres Universitats: Gregorio Canales i David Bernabé, que han investigat molt sobre Almoradí; Francisco Franco Sánchez; María Martínez, que ha fet comparatives entre Múrcia i Oriola, i Manuel Espinar, especialista en Arqueologia Hidràulica en l’època Musulmana. No hem de desvincular les zones: el sistema de reg que s’utilitzava en la Granada Nazarí és el mateix que es fa servir aquí. És un luxe que en un poble que encara necessita que es facen moviments en Patrimoni, Història, Divulgació, vinguen cinc catedràtics en un cap de setmana. Hem convidat a tota la Comunitat de Regants de la Comarca, associacions de la zona, José Antonio Latorre, el cronista del poble, la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana, el Jutge d’Aigües... no volíem que vinguera un catedràtic a fer una conferència i prou, volem que la gent s’involucre.
 

 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next