RedactaVeu / N.S. / Sant Vicent del Raspeig.
– Quin balanç fa d’aquest primer any de legislatura i quines han sigut les mesures més importants a nivell pressupostari i social?
Parlaria primer de l’apropament de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig als ciutadans. Hem canviat els horaris dels plens i la participació dels ciutadans. Tots tenen dret a expressar el que consideren oportú, encara que no s’haja tractat al ple, sense previ avís. Les portes dels regidors estan obertes perquè tots puguen ser escoltats. Després intentarem solucionar els seus problemes, però primer els escoltem. La gent comença a sentir que l’Ajuntament és seu.
Pel que fa als pressupostos, són mes socials. Hem pujat la despesa social de manera molt important. Hem estat condicionats per Xarxa Llibres, a la qual no ens hem negat, evidentment, però que ha condicionat els comptes de forma important, i estem també condicionats per la rehabilitació que volem fer a Santa Isabel, per continuar les obres que va iniciar la Generalitat i que van deixar de pagar, perquè ho havia d’acabar de fer l’Ajuntament. Tots els regidors, i més en un primer any, volen més diners per poder fer més projectes.
Teníem clar quins eren els objectius: gent que ho està passant malament i ajuda de llibres. Estem condicionats per la Llei de Sostenibilitat, com tots. No ens podem gastar els diners encara que en tinguem. El deute no arriba al 20%, tenim un nivell de deute molt assequible, però estem condicionats.
– Quina opinió és té des de l’Ajuntament de la política provincial de la Diputació? Com es veuen des de Sant Vicent les polítiques del Consell? Es nota un major o més estret apropament?, s’estan fent gestos?
Des de la Generalitat sí que es nota l’obertura, volen estar amb els municipis, tot i que estan molt condicionats pels pressupostos. Sí que se’ls veu bona voluntat per fer coses, però l’economia és terrible. Des dels Ajuntaments ho estem intentant fer veure als nostres dirigents de la Generalitat: està bé que vulguen fer coses, però no ens poden ofegar als Ajuntaments. Ara ens han passat les valoracions de la dependència, i és una càrrega més per a nosaltres. Està bé que vulguen fer coses, però han de comptar més amb nosaltres i les nostres possibilitats. Necessitem diners. Evidentment hi ha molt bona voluntat, però sense diners és difícil fer les coses. Des de la Federació de Municipis i Províncies hem de fer front per aconseguir canvis en este sentit.
Respecte a la Diputació, hi ha molts programes als quals no podem arribar els municipis més grans, de més de vint mil habitants, i és una decisió política dels que governen ara la Diputació. És veritat que sempre s’ha dit que les Diputacions han d’ajudar els municipis més menuts, que possiblement sense este ajut no podrien canviar ni una porteria de futbol, però s’haurien de demanar canvis en eixe sentit, s’hauria de revisar el paper de les diputacions, demanar que els diners anaren directament als ajuntaments, sense passar pel filtre de la Diputació.
– Qüestiona, des del PSPV, el paper de les Diputacions?
Jo dic que s’hauria de revisar el paper de les Diputacions. Jo començaria, i així ho he dit al meu partit, per demanar que els diputats tinguen exclusivitat a la Diputació. Els alcaldes tenim molta feina en els municipis com per a dedicar-nos també a la Diputació.
– Podria concretar-nos les mesures socials que s’han adoptat, i en especial aquells relatives a, per exemple, desnonaments?
Sobretot hem augmentat les partides per acudir a emergència social, els primers ajuts de primera necessitat de les persones, com llum, aigua… Sant Vicent no disposa de cap habitatge social, i és un greu problema. Amb quasi seixanta mil habitants no disposem de cap habitatge. En tenim de l’IVSA, però no propis com a Ajuntament per posar a disposició de les necessitats dels ciutadans. En els plans de desenvolupament per Sant Vicent estem negociant amb els bancs per aconseguir cessions. No hem tingut èxit, encara, però sí que és cert que el compromís és que pels seus clients no hi haja desnonaments, i s’ha complit. Vam tenir una amenaça, però no es va arribar a fer. Els bancs col·laboren amb els seus propis afectats, però no hem aconseguit habitatges per a assumptes socials.
– Sant Vicent està emplaçada logísticament i estratègica en un lloc clau, en l’eix Madrid-Múrcia-Alacant de les comarques del Sud. Últimament s’ha reflectit en premsa la petició de la gent vinculada a la patronal, al PP, de prioritzar el Corredor Mediterrani. Creu que hem d’anar de la mà amb els col·lectius, els agents socials que des de València estan demanant eixes polítiques?
És fonamental. No podem viure només del turisme. Hem de donar les condicions perquè també la indústria s’instal·le en els nostres municipis. El Corredor Mediterrani significaria un gran avanç.
– I què em pot dir respecte a projectes d’instal·lació de noves empreses?
Tenim un Polígon Industrial a la Carretera d’Agost que està molt ben comunicat amb l’autovia d’Alcoi i d’Elx-València, i sí que notem que hi ha revitalització. Hi ha empreses que estan venint a instalar-s’hi. Hi ha nous moviments.
– Aquest diari, La Veu, com a projecte comunicatiu, entén que el valencià és eixe element vertebrador que va més enllà de reconèixer la pluralitat del territori i la diversitat de la parla. Sant Vicent està en eixa línia imaginària des d’on es visualitzen els territoris on es parla valencià i on es comença a parlar castellà. Sant Vicent representa eixa heterogeneïtat i és que les generacions més grans tenen el valencià molt arrelat, i es barreja amb la immigració, de parla castellana. Teniu al consistori algun projecte de política per a la normalització del valencià?
Com dius hi ha moltíssima gent que ha vingut de fora de la Comunitat Valenciana i de Sant Vicent, i ens passa el següent: els majors de les generacions de Sant Vicent parlen valencià i els seus fills no, i els que vingueren de fora parlen castellà i els seus fills, a través de l’escola i les línies en valencià, parlen normalment valencià. No he vist mai problemes de convivència entre les dues llengües. Des de l’Ajuntament volem donar-li més visibilitat. Les comunicacions de l’Ajuntament inclouen les dues llengües sempre perquè cadascú faça servir la que considere adient.
