Els Premis Maestrat Viu reclamen una comarcalització amb coherència històrica

El president de Maestrat Viu, Joan Ortí, ha reivindicat la idea de convertir la cultura en un motor econòmic de la comarca i demana al Consell que pose en marxa el projecte ‘Fem Cultura’.
21 maig 2016 01:00h
RedactaVeu / Traiguera

Al voltant de 250 persones han assistit aquesta vesprada a l’acte de lliurament dels guardons de la 3a edició dels Premis Maestrat Viu que enguany s’ha celebrat a l’esplanada del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, on s’ha reconegut el treball i el compromís de l'historiador Joan Ferreres Nos, la jove directora Lucía Alemany, la revista Traiguera, la Fira d'Oficis de Benassal i de l'Aplec del Sénia envers la cultura i la llengua.

L'acte que organitza anualment el col·lectiu Maestrat Viu i que té l'objectiu de donar visibilitat a les iniciatives culturals i cíviques de la comarca i de reconèixer l’esforç de les persones, entitats i institucions que treballen per la llengua i el territori, ha sigut conduït per la periodista Taray Cuartiella i pel glossador mallorquí Mateu Matas ‘Xurí’, mestre de la paraula que ha delectat el públic presentant els guardonats en rima i improvisant amb les tonades de la glosa mallorquina, a les quals s’ha unit, en el tram final de la cerimònia, la també glosadora Maribel Cervera per oferir un combat de picat.

Una gala en què el president de Maestrat Viu, Joan Ortí Voltas, ha reclamat, durant el seu discurs, “una major implicació de les institucions per fer realitat una veritable comarcalització del País Valencià, coherent amb la història i el sentiment de cada poble”. En aquest sentit, Ortí ha instat els municipis que són part del Maestrat històric i que en aquests moments estan enquadrats en un altra comarca que demanen el canvi amb l’objectiu d’assolir una estructura geogràfica més lògica. Al mateix temps, Ortí ha insistit en la necessitat de “convertir la cultura en el motor econòmic”, per a la qual cosa ha demanat al Consell que “faça realitat el projecte ‘Fem Cultura’” i a les administracions municipals “que aprofiten aquesta iniciativa que interessa especialment al Maestrat”.
 

Andreu Valor. Foto: Marc Prades (Maestrat Viu).

El president del col·lectiu no ha deixat passar l’oportunitat de rememorar i posar en valor la figura de Pere Labèrnia, traiguerí il·lustre que dóna nom a un dels guardons, exemple de la modernització de la llengua, i ha aprofitat per reclamar també “la valencianització dels ajuntaments a través de les seues competències i la normalització de les relacions amb Catalunya i les Illes Balears.

Premiats

El cantautor de Cocentaina, Andreu Valor, ha contribuït també amb la seua música i amb un homenatge pel desè aniversari del traspàs del poeta de Benicarló, Manel Garcia Grau, durant el desenvolupament d’una vesprada en què els primers en pujar a l’escenari, decorat per l’artista d’Albocàsser, Tere Boix, han sigut els membres de la Fira d’Oficis de Benassal i de l’Aplec del Sénia, que han rebut ex aequo el premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual. Maite Pastor i Óscar Monterde han sigut els representants del projecte benassalenc que han recollit el guardó. La iniciativa es va encetar l’any 2014 i és una idea nascuda de la societat civil que, durant un cap de setmana de juliol, té per objectiu recuperar els oficis tradicionals substituïts per la industrialització i preservar la saviesa popular.

Per la seua banda, l’Aplec del Sénia ha estat guardonat per recuperar un encontre sociocultural que va deixar d’organitzar-se l’any 2009 i que al 2015 ha celebrat la cinquena edició. L’Aplec és una jornada reivindicativa que té com a objectiu la defensa de la llengua i de la cultura en el territori de cruïlla de costat i costat del riu Sénia i en la qual tenen cabuda activitats de cultura popular, una fira d’entitats, jocs per als més menuts, documentals, xerrades, dinars populars i concerts. Andreu Carapuig, acompanyat d’altres membres de l’associació cultural i juvenil Aplec del Sénia, ha sigut l’encarregat de recollir el premi.
 

Foto: Marc Prades (Maestrat Viu).

A continuació, Enric Anyó, Trini Oliver i Vicent Matamoros, acompanyats de tota la redacció de la revista Traiguera, han rebut el guardó Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva pels 40 anys ininterromputs durant els quals han estat difonent els valors patrimonials, socials i culturals de Traiguera i del Maestrat. Aquesta publicació, una de les deganes de la comarca, s’ha convertit en un referent per a la localitat i en un element dinamitzador de la llengua, així com en un exemple cultural, gràcies a la participació de centenars de persones que han fet possible la supervivència d’aquesta revista que ha editat més de 460 números des de l’any 1975.

El següent en pujar a l’escenari ha sigut José Manuel Alemany, pare de la jove cineasta Lucía Alemany, que ha recollit en el seu nom el premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual. El jurat ha reconegut la producció 14 anys i un dia, un curtmetratge de 12 minuts rodat íntegrament en valencià al municipi de Traiguera amb actrius i actors no professionals, que tracta el tema de la violència en la educació dels fills. Estrenada a l’octubre de 2015 durant la Semana Internacional de Cine de Valladolid, ha participat en diversos certàmens cinematogràfics i entre els guardons aconseguits destaquen el premi al Millor Curt en Valencià del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real (Cineculpable), el premi a la Millor Interpretació al Festimatge, de Calella, aconseguit per les seues actrius Jenni Garcia i Pilar Alcalà, i el premi a Millor Curtmetratge, Millor Direcció i a la Millor Actriu en la 19a Mostra de Cinema Jove d’Elx.
 

Vídeo: Canal Ïa Alemany.

Un dels moments centrals de l’acte s’ha donat quan Joan Ferreres Nos ha pujat a l’escenari a recollir el premi Carles Salvador a la seua trajectòria personal, en reconeixement a la dedicació constant a l'estudi i a la divulgació de la història, l’art i l’etnologia dels pobles del Maestrat. Treballador actiu i inesgotable, durant més de 40 anys s’ha dedicat a explorar, analitzar i divulgar els documents històrics de diferents localitats del Maestrat. Fruit d'aquesta tasca, ha publicat més d'una trentena de llibres, com autor i coautor, i ha escrit centenars d’articles en diferents revistes com Traiguera, Vila de Càlig, Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, del qual n’és el vicepresident, i Fulls de Sant Jordi del Maestrat, publicació de la qual n’és el director. Ferreres Nos ha agraït públicament la consecució d’aquest guardó i la voluntat de seguir treballant per desvetllar la història del Maestrat.

Glossa a Pedro Marín

El moment més emotiu s’ha produït quan el presentador Mateu Xurí, en glossa mallorquina, ha lloat la figura de Pedro Marín, de les Coves de Vinromà, que, convidat per la presentadora Taray Cuartiella, ha pujat a l’escenari per rebre un guardó homenatge en reconeixement a la seua tasca en el naixement dels Premis Maestrat Viu, amb el disseny dels guardons de les dos primeres edicions. Ara, en aquesta tercera edició, una vegada Marín s’ha retirat, els guardons han estat obra de l’artista de Sant Jordi, Lluís Ferrer Ferreres, conegut artísticament com Ferr, qui ha dissenyat un arbre, entre olivera i carrasca mil·lenària, com a símbol d’un poble arrelat al seu territori, el fruit del qual és una lletra M que brota com a símbol del Maestrat viu que reclama l’entitat cultural.

La Veu del País Valencià
 
next