Crònica dels Premis Maestrat Viu 2016

La tercera edició dels Premis Maestrat Viu incideix en la defensa de la llengua i la cultura del territori i posa l'accent en la comarcalització del País Valencià
22 maig 2016 01:00h

Mariola Nos / Traiguera.

L'Associació Maestrat Viu celebrava, la vesprada del dissabte 21 de maig, la tercera edició del lliurament dels Premis Maestrat Viu a l'esplanada del reial santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera. Allí es van donar cita no només els premiats, sinó totes les persones que donen suport a aquesta associació que, amb només cinc anys de vida, s'ha consolidat com tot un referent en la defensa de la llengua i la cultura del Maestrat.

Amb el lliurament d'aquests premis es vol fer valdre el treball que fan les persones i col·lectius que es preocupen, defenen i promouen la llengua i la cultura del Maestrat, a més d'incentivar nous projectes i noves creacions en qualsevol àmbit, ja siga social, cultural o científic.

L'historiador Joan Ferreres Nos i la cineasta Lucia Alemany rebien els Premis Maestrat Viu 2016 Carles Salvador i Alfred Giner Sorolla, respectivament, en l'apartat individual. Amb aquests guardons el jurat els reconeix el treball i el compromís per promoure el prestigi de la llengua catalana, la història i la cultura en valencià en els diferents treballs i obres que han realitzat.
 

Foto: Marc Prades (Maestrat Viu).

L'investigador de Sant Jordi, Joan Ferreres Nos, era guardonat amb el premi Carles Salvador a la trajectòria individual, reconeixent d'aquesta manera la seua extensa tasca de divulgació de la història, l'art i l'etnologia dels pobles del Maestrat. Doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de l'Institut Thos i Codina, de Mataró, Joan Ferreres és un treballador actiu i inesgotable que durant més de 40 anys s'ha dedicat a explorar, analitzar i divulgar els seus estudis sobre els documents històrics de diferents localitats del Maestrat. L'historiador de Sant Jordi ha rebut diverses distincions pels seus treballs com són el premi Vila de Rossell de l'any 2010 per l'obra titulada Història documentada del Rossell modern, segles XVI-XVII-XVIII; el VII Premi d'Investigació Històrica Vicent Giner, d'Alcalà de Xivert, l'any 2011, per l'obra titulada La comanda d'Alcalà de Xivert i les seves viles a l'edat mitjana, i el premi Vila de Càlig, de l'any 2012, per l'obra titulada Història documentada del Càlig modern, segles XVI-XVII-XVIII.

Un emocionat Joan Ferreres Nos rebia el premi de la mà de l'escriptor Vicent Sanz, membre de la junta de Maestrat Viu, i comentava el gran valor moral que suposava aquest reconeixement per tot el que ha significat Carles Salvador per la recuperació de la llengua dels valencians. Una llengua que ningú li va ensenyar, que se li va negar a l'escola de Sant Jordi, a l'institut de Vinaròs i a la Normal de Magisteri a Castelló i que va a aprendre gràcies als pares, familiars i amics pels carrers del poble. És a Mataró quan l'escriu per primera vegada l'any 1979. I feia referència d'aquesta manera a un secret que confessava en eixe moment, referent a la lletra "m", repetida tres vegades, que porta el guardó, realitzat enguany per l'artista Ferr. La M de Maestrat, que li aporta la vida i la identitat: la consciència de pertànyer a un lloc. La "m" de màgia del lloc d’on rep l'afecte de familiars, amics I, per damunt de tot, d'Àngela, la dona amb la qual va començar un projecte de futur fa ara 40 anys, al mateix lloc on hui rebia el premi: al reial santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera. Un lloc on va compartir converses i xarrades amb gent tan rellevant per al territori i la llengua com Mossèn Daniel, Juan Bover o Pere Enric (primer premi Carles Salvador). I, per últim, referència a la "m" de maresme, Mataró, on hi ha trobat la distància necessària per escriure. L'enyor vital que li ha deixat veure, metafòricament, el bosc.
 

Foto: Marc Prades (Maestrat Viu).

Agraïa a Maestrat Viu el fet de valorat positivament la seua contribució per recuperar la nostra identitat i l'aportació feta des del camp de la història, amb més de 30 llibres publicats, i en la pedagogia, 35 anys fent de professor i treballant per una "escola integradora" des de la immersió (sempre en la nostra llengua). Una satisfacció moral, el reconeixement d'aquesta feina feta amb gran entusiasme, amor i convicció. I, per descomptat, és un estímul per al futur. Afirmava que continuarà treballant en la recerca històrica i la seua difusió, especialment, dels pobles del Maestrat. “Encara hi ha molta feina per fer”, comentava.

La jove directora de Traiguera, Lucia Alemany, era reconeguda amb el premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual per la seua producció 14 anys i un dia, un curtmetratge de 12 minuts rodat íntegrament en valencià al municipi de Traiguera amb actrius i actors no professionals i que tracta el tema de la violència en l'educació dels fills. La creació d'Alemany es va estrenar al mes d'octubre en la 60 edició de la Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci, on va participar en la secció oficial. Ha sigut seleccionada per participar en diversos certàmens cinematogràfics i entre els guardons aconseguits destaquen el premi al Millor Curt en Valencià al Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real (Cineculpable) i el premi a la Millor Interpretació al Festimatge, de Calella, aconseguit per les seues actrius Jenni Garcia i Pilar Alcalà.

I encara que per motius professionals no va poder assistir a l'acte, sí ho feia el seu pare, José Manuel Alemany, que recollia el guardó donant les gràcies a tot el poble de Traiguera pel seu suport a la jove cineasta, afirmant que tant ell com la seua mare estaven molt orgullosos. En el mateix moment de rebre el premi, Lucia enviava un SMS d'agraïment.

La revista Traiguera, la Fira d'Oficis de Benassal i l'Aplec del Sénia eren guardonats amb els Premis Maestrat Viu 2016 en la secció de col·lectius i entitats, amb els quals es vol reconèixer l'esforç constant i la dedicació del teixit associatiu de la comarca amb la divulgació, promoció i prestigi de la llengua catalana i de la cultura en valencià en diferents àmbits de la vida social i cultural.

El col·lectiu de persones que forma la redacció, totalment altruista, de la revista Traiguera, coneguda popularment com 'lo diariet', rebia el premi Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva pels seus 40 anys ininterromputs estudiant i difonent els valors patrimonials, socials i culturals de Traiguera i del Maestrat. Enric Anyó, Trini Oliver i Vicent Matamoros, acompanyats de tota la redacció de la revista Traiguera rebien el guardó. I tot l'equip del diariet, molt agraïts, feien una aposta pel futur i una crida a les noves generacions a participar en l'equip de redacció. La incorporació de les noves tecnologies com a repte i la col·laboració i participació com a estàndard.
 

Foto: Marc Prades (Maestrat Viu).

A més, la Fira d'Oficis de Benassal i l'Aplec del Sénia eren reconegudes ex aequo amb el premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual.

En el cas del projecte benassalenc, el jurat tenia en compte que és una idea nascuda de la societat civil i que ens trasllada al passat durant un cap de setmana del mes de juliol en el qual els veïns obren les portes de casa per mostrar la vida d'antany. La primera edició va tindre lloc l'any 2014 i l'objectiu és recuperar els oficis antics abans que es perden i preservar la saviesa popular per a les noves generacions. Una tasca que, comentaven, ja tenen a punt per a la propera cita: 24 i 25 de juliol. Maite Pastor i Óscar Monterde han sigut els representants del projecte benassalenc, que han recollit el guardó.

En el cas de l'Aplec del Sénia, el jurat reconeixia la iniciativa d'un grup de joves de les dues bandes del Sénia de recuperar aquest encontre sociocultural que va deixar d'organitzar-se l'any 2009 i que el 2015 ha celebrat la cinquena edició. L'Aplec és una jornada reivindicativa on hi tenen cabuda la cultura popular (cabuts i gegants, castellers, muixerangues, dolçainers, moros i cristians...), una fira d'entitats, la llengua, activitats i jocs per a xiquets i xiquetes, documentals, xerrades, dinars populars i concerts, entre altres activitats, amb l'objectiu de defensar la cultura i el territori. Andreu Carapuig, acompanyat d'altres membres de l'associació cultural i juvenil Aplec del Sénia ha sigut l'encarregat de recollir el premi. Tots ells recalcaven que el Sénia no és frontera i feien una crida com a Països Catalans. Anunciaven que el pròxim Aplec seria a Vinaròs, on tot eren felicitats per l'organització, i que participarien la Muixeranga, Els Dimonis I, com a convidat, Cesk Freixas.

Pedro Marín, guardonat amb un premi inesperat que li atorgava la junta directiva per tota la tasca i ajuda desenvolupada dins de l'Associació es quedava bocabadat i només va poder dir un gràcies molt sentit.

Joan Ortí, el president de l'Associació Maestrat Viu, pujava a l'escenari I, en primer lloc, donava les gràcies als assistents i guardonats d'edicions anteriors per convertir-se en els ambaixadors i en els referents de la comarca.

Va rememorar i realçar l'obra de Pere Labèrnia, traiguerí il·lustre que porta el nom d'un dels guardons, per exemplificar que la modernització de la llengua i la dignificació de la cultura és el que justifica uns Premis que creuen en una cultura arrelada a la memòria, però no al folklorisme, compartida amb la comunitat lingüística dels Països Catalans i que explora en el fet local per convertir-lo en un fet universal.

També va incidir en la comarcalització del País Valencià perquè els pobles que se senten part del Maestrat puguen formar-ne part, reclamant que les administracions municipals dels pobles facen les gestions administratives pertinents i que la resta d'administracions municipals, de la resta de localitats, ho faciliten i ajuden: les Coves de Vinromà, la Torre d'en Domènec, Vilanova d'Alcolea, la Serratella, l’Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat.

Respecte del projecte de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, Fem Cultura, i les possibilitats que té per al Maestrat, va insistir en la idea de convertir la cultura en motor econòmic i en la necessitat que la Generalitat fes realitat el projecte i que els municipis no desaprofiten l'oportunitat.
 

Foto: Marc Prades (Maestrat Viu).

Un clam a la normalització de les relacions amb la resta de territoris de la llengua catalana per formar part de la Fundació i de l'Institut Ramon Llull i la necessitat de la valencianització dels ajuntaments: documentació en valencià, la valencianització de les seues comunicacions amb la ciutadania i amb les altres institucions, la normalització lingüística de les senyalitzacions que són competència seua i dels noms dels seus carrers van posar punt i final a un discurs reivindicatiu que no va deixar de fer menció a totes les activitats que Maestrat Viu porta a terme. I, per acomiadar-se, un sentit agraïment per l'esforç de la gent de Maestrat Viu i un “continuem amb la festa”.

Una festa de la cultura i del territori que va estar tot un fet cultural molt ben conduït per la periodista Tatay Cuartiella i pel glossador mallorquí Mateu Matas 'Xurí', mestre de la paraula que va delectar el públic presentant els guardonats parlant en rima i als que s'unia, en el tram final de la cerimònia, la també glosadora Maribel Cervera per oferir un combat de picat amb el cantautor de Cocentaina, Andreu Valor, que va amenitzar l'acte amb la seua cançó compromesa, començant amb un poema d'Estellés i fent també un homenatge pel desè aniversari de la seua mor al poeta de Benicarló Manel Garcia Grau. Els presentadors agraïen extensament la contribució a l'Ajuntament de Traiguera, diversos ajuntaments de la comarca representats pels seus alcaldes i alcaldesses, associacions, col·laboradors, premsa, premiats i tota la gent que implicada amb l'Associació fa possible aquests premis tan importants per al territori.

I com a nunci final, l'any que ve, l'acte dels premis, serà a Sant Mateu.

La Veu del País Valencià


 
next