Comunicat d’ATRAU pel 24M: ‘El sector audiovisual, un any després del canvi’

Comunicat de l’Associació de Treballadors de l’Audiovisual (ATRAU) en què mostra la seua extremada preocupació pels informes apareguts recentment que condemnen el País Valencià “a oferir un servei públic de radiotelevisió extremadament feble”
24 maig 2016 01:00h

El 24 de maig es complirà un any des de les últimes eleccions autonòmiques i seguim sense mitjans de comunicació públics en la nostra comunitat. Incomplert el compromís de reobertura el 9 d’octubre de 2015, vuit mesos després l’executiu valencià segueix sense donar mostres d’una política audiovisual definida que permeta recuperar els milers de llocs de treball destruïts pel colp d’estat mediàtic perpetrat pel Partit Popular al novembre del 2013.

Són ja quasi tres anys d’incerteses alimentades per la falta de decisions que resolguen la desastrosa situació de l’audiovisual valencià. Un sector compost per milers de professionals que segueixen esperant la promesa recuperació de l’activitat que no acaba d’arribar.

L’Associació de Treballadors de l’Audiovisual (ATRAU) sempre ha defensat la necessitat d’una radiotelevisió forta, homologable a les existents en les autonomies amb llengua pròpia, capaç de ser el motor que dinamitze el nostre sector audiovisual. Per açò resulten molt preocupants els informes apareguts recentment que condemnen la Comunitat Valenciana a oferir un servei públic de radiotelevisió extremadament feble.

És el cas de l’informe presentat per l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE), en el qual es recomana dotar la futura RTV d’un pressupost màxim anual de 51 milions d’euros (16 milions menys que en l’exercici 2013 de RTVV SAU) prenent com a referència les televisions autonòmiques més barates. Açò suposaria una aportació per hab./any de vora 10 euros, només per sobre de la televisió de Múrcia (7,4 € hab./any). ATRAU considera que en els càlculs de l’IVIE hi ha una greu errada: cap de les tres comunitats que s’han utilitzat per a obtenir aqueix cost mitjà té llengua pròpia diferenciada.
 
I és que l’IVIE centra el seu informe en la consecució d’un únic objectiu: la reducció del dèficit, obviant aqueixa característica cultural fonamental de la Comunitat Valenciana, fet que justifica per si sol la recuperació urgent de RTVV. En aquest mateix sentit es va pronunciar el Consell d’Europa, al·ludint a la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, i instant les autoritats espanyoles a posar en marxa com més prompte millor una radiotelevisió pública en valencià.

D’aquesta manera, les mesures suggerides per l’IVIE, a més de limitar les capacitats del servei públic de comunicació –no comptaria amb un canal de ràdio en valencià, per exemple–, afectarien greument el sector audiovisual autòcton ignorant la importància de subsectors com el doblatge i condemnant a la precarització laboral els professionals que fa anys que suporten una situació desesperada. De fet, l’impacte estimat per l’IVIE en llocs de treball directes, indirectes i induïts seria de només 1.275 unitats, xifra molt per sota del nombre estimat d’aturats en el sector audiovisual ara per ara, que ronda les 5.000 persones.

 
Ja que fins i tot l’informe de l’IVIE constata que la mitjana del pressupost anual de les televisions autonòmiques a Espanya és de 115 milions, en ATRAU considerem molt més raonables les xifres presentades al novembre de 2015 per la Comissió d’Experts de Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV), en les quals es planteja un pressupost inicial per a la futura radiotelevisió valenciana de 109 milions d’euros, amb una despesa per hab./any de 22 euros, així i tot inferior a la de qualsevol radiotelevisió autonòmica amb llengua pròpia, conjugant la contenció pressupostària amb la capacitat d’oferir la màxima qualitat de servei.

Convé recordar que la dotació pressupostària del futur mitjà de comunicació públic ha de buscar la rendibilitat social per sobre de consideracions estrictament econòmiques, sense oblidar tampoc l’impacte de l’activitat audiovisual en altres sectors productius. Com bé indica l’IVIE, un major pressupost no implica necessàriament una major càrrega per a les finances públiques, ja que aquesta última dependrà dels ingressos que s’aconseguisquen. Òbviament, per a un pressupost donat, com més gran siga el volum d’ingressos, menor serà el cost net per a l’administració pública. I els ingressos s’obtenen oferint productes de qualitat.

Una altra mostra clara d’aqueixa falta de política audiovisual definida la trobem en la Consulta de Mercat de Continguts. Un procés que ha generat un bon nombre de dubtes entre els professionals valencians, els quals consideren que la demora en la seua publicació compromet la seua eficàcia i torna a generar inseguretat en el teixit industrial.
 
I és que la improvisació sembla regir les accions dels responsables autonòmics a l’hora de buscar solucions als problemes heretats de l’anterior legislatura. La proliferació de fòrums, informes, òrgans consultius, dictàmens, etc., sumats a certa inacció i a la presa de decisions polèmiques –recordem el cas del vídeo Orgull de ser valencians’ que va haver de ser retirat al cap de pocs dies de la seua publicació– no fan sinó generar més confusió. De poc semblen haver servit les compareixences en la Comissió Parlamentària de RTVV i de l’Espai Audiovisual d’il·lustres experts que han dibuixat amb gran precisió el model recomanat si al final no es tenen en compte les seues aportacions.
 
Des d’ATRAU tornem a insistir en la necessitat de construir un nou espai audiovisual sanejat i amb uns fonaments sòlids, amb garanties jurídiques i amb voluntat de prestar un servei públic de radiotelevisió de la màxima qualitat, íntegrament en valencià i tenint en compte l’opinió dels professionals afectats per les mesures que s’estan dissenyant. Només des del respecte i el diàleg podrem definir amb claredat el futur del sector audiovisual valencià.

L’Associació de Treballadors de l’Audiovisual (ATRAU)
 




Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next