Els membres de l’AVL apunten, en el comunicat fet públic aquest divendres, que “han considerat convenient” introduir aquest punt en l’orde del dia de la sessió plenària d’aquest matí amb el pretext “d’evitar la convocatòria d’un nou ple de caràcter extraordinari el pròxim dilluns, així com els desplaçaments dels acadèmics i generar despeses innecessàries”. La votació de l’AVL a la declaració conjunta entre l’AVL i la RACV ha rebut dotze vots a favor i tres abstencions i l’absència d’un dels acadèmics. La RACV ha d’aprovar ara el mateix document el pròxim dilluns.
El document aprovat per l’AVL ignora la unitat de la llengua, fa una picada d’ull rere una altra al secessionisme i, en canvi, no fa esment a la llengua compartida amb catalans i balears.
Segons resa la declaració conjunta, la llengua valenciana constitueix un centre d’interès comú per a l’AVL i la RACV amb “independència de les característiques i la finalitat pròpies de cadascuna d’elles”. El text també fa referència als condicionaments històrics, socials i polítics “que, fins ara, han impedit establir una relació normal i productiva entre les dos entitats”.
El president de l’AVL, Ramon Ferrer, ha mostrat la seua “satisfacció” pel resultat de la votació i per l’esperit de fer de la nostra llengua “un instrument de cohesió social del poble valencià, un desig que pot obrir una nova etapa amb l’entitat valencianista”. Es tracta d’un objectiu que ja va anunciar, en 2011, amb motiu de la seua presa de possessió com a president de l’AVL.
Declaració conjunta
En el text del president de l’AVL i del “decà” (sic) de la RACV –vegeu el document–, ambdós organismes declaren “la seua voluntat de propiciar, a través de grups de treball conjunts, les iniciatives i els mecanismes que possibiliten la cooperació efectiva entre les dos acadèmies en els aspectes que acorden, des del respecte a l’ordenament jurídic valencià i als àmbits competencials propis de cadascuna d’elles”.
Aquesta declaració conjunta es realitza amb aquestos arguments: primer, “conscients de la necessitat imperiosa d’anar superant conflictes que han esgarrat la societat valenciana i que en res han beneficiat l’ús social del valencià”; segon, convençuts de la conveniència d’eliminar totes les connotacions negatives que puguen associar-se amb este idioma (element de confrontació, consideració com un parlar subsidiari, reticències a l’hora d’acceptar la denominació històrica de “llengua valenciana”, etc.), i tercer, “guiats per l’objectiu de fer d’esta llengua un instrument de cohesió social del poble valencià, tot promovent-ne l’ús i mirant de conciliar les aportacions historicofilològiques i els sentiments identitaris privatius dels valencians”.
“Idioma valencià”
El text refrendat per l’AVL explicita que l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana del 2006 “establix que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” (art. sext, 1), així com que “l’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat” (art. sext, 2). I continua: “El mateix Estatut prescriu que ‘l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià’ (art. sext, 8), i la llei de la Generalitat Valenciana 7/1998 de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) diu que esta ‘és la institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l’idioma valencià’ (art. 3)”.
Finalment, esgrimeix que “la llengua valenciana constituïx, per tant, un centre d’interès comú de l’AVL i de la RACV, independentment de les característiques i finalitats pròpies de cadascuna d’elles. No obstant, condicionaments històrics, socials i polítics han impedit fins ara establir una relació normal i productiva entre estes entitats”.
En aquest enllaç podeu consultar el document de la declaració conjunta i en aquest altre la nota de premsa feta pública per l’AVL.
Enquesta: Creus que és positiva la “pau” lingüística entre l’AVL i la RACV?
Editorial: A la RACV i Lo Rat Penat les volem ben lluny…
