Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, ha afirmat que “és contradictori que amb la vigent Llei d’ús i ensenyament del valencià, una llei de promoció de la llengua, es permeta que el valencià no s’aprenga als centres d’ensenyament de les zones castellanoparlants”. Carceller considera que l’exempció d’aprendre valencià crea desigualtat i discriminació lingüístiques. L’entitat considera necessari equiparar els drets lingüístics del valencià i el castellà a les comarques castellanoparlants, com ara el Baix Segura, després de més de trenta anys de vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, aprovada el 1983.
A continuació, es pot llegir la carta d’una alumna de valencià del Pilar de la Foradada, al Baix Segura, que denuncia la situació que pateix i exposa l’actitud que ha tingut l’equip directiu del centre on estudia quan ha exposat les seues reivindicacions i de la qual ha fet difusió Plataforma per la Llengua.
L’argument d’un equip directiu contra el valencià
Nerea Benítez, alumna de valencià al Baix Segura
L’estudi del valencià als instituts d’ensenyament dels pobles fronterers del sud del País Valencià, com el Pilar de la Foradada, al Baix Segura, és voluntari. Els directius dels instituts tenen marcat per l’Estatut d’Autonomia fomentar aquesta llengua, mentre que han d’obeir una altra llei que fomenta l’exempció del coneixement del valencià.
Si alguna cosa és segura és que l’ensenyament del valencià tremola quan arriba a llocs com aquests, així com ho fan el professorat i els partidaris de la llengua. Hi ha a l’ambient un aire de bandera murciana que sembla que impedeix el respecte a un idioma que no ha passat encara la frontera. La pitjor part de tot és que aquesta bandera no la trauen només nens i joves que, com lloros, repeteixen els prejudicis que han escoltat a casa seua, sinó també persones grans, adults que no sols són gent d’autoritat, sinó que tenen la responsabilitat que tot professor/a, cap d’estudis o director/a o hauria de tenir: ensenyar uns valors fonamentals com el respecte a la llengua pròpia del país i la tolerància.
La frase “traure la bandera murciana” té una explicació més clara del que sembla. Alguns trauen la seua bandera forastera, essent a la Comunitat Valenciana, per encobrir totes les accions de menyspreu i rebuig cap a tot allò que consideren estrany. L’actitud es resumeix en una frase: “Yo es que soy murciano, así que no puedo ser defensor del valenciano”. Sembla que hi ha una incompatibilitat entre ambdós termes i per això el no foment de la llengua pròpia (dins de la mateixa Comunitat Valenciana) queda totalment justificat. Però si per cap casualitat açò no fos argument suficient, no passaria res, perquè sempre tindran un trumfo a la màniga, allò conegut de: “Yo he vivido más que tú, sé más que tú y tengo más razón que tú”, és a dir, l’argument d’autoritat.
És difícil confiar en un adult quan utilitza aquests arguments buits, i més encara quan són els mateixos adults els qui fan les maniobres directives a l’institut on estudies. Necessàriament, una noia que vol aprendre valencià no és considerada digna de ser escoltada amb seriositat. Arriba un moment en què ja ni s’empra l’esforç d’elaborar motius raonables per al menyspreu del valencià, com per exemple comparar la nostra llengua amb les matemàtiques, dient que hi ha professors els quals, “por pedir, también querrían que todo el mundo diese matemáticas”. Un argument com aquest filtra clarament la profunda ignorància a la qual està sotmesa una certa directiva d’un centre d’ensenyament.
Però l’assumpte encara agafa més surrealisme quan, de sobte, diuen transformar-se en defensors del valencià i pràcticament en sants que tenen el cel guanyat. “Ha habido años en los que, aún habiendo sólo un alumno de valenciano, se le ha puesto un profesor para que pudiera dar clase”. Açò està molt bé, és clar, però és hora de fer les preguntes pertinents: Per què només hi ha hagut una persona que ha volgut cursar l’assignatura? Com s’arriba a aquesta situació? Si tant de mal fa que només hi haja un alumne per cursar-la, per què no s’ha tractat de fomentar que n’hi haja més?
Quan intentes explicar la situació degradant que viu la llengua pròpia dels valencians als instituts del Baix Segura mitjançant la comparació amb unes altres assignatures, com ara la religió (la qual sí que sembla tenir dret sempre a ser respectada i impartida correctament), l’argument dels adults et diu que “no és moment de crear batalles” i que “s’ha de respectar l’opinió de tothom”. Llavors, basant-nos en la definició de “respectar” que té aquest cos directiu, es pot silenciar el valencià? Es pot atemorir el seu departament? Es pot obligar estudiants que volen aprendre a quedar-se a mig camí entre poder i no poder? Es pot promoure que la llengua pròpia es considere un acudit? Ara bé, puc jo fer això amb la religió? Potser sóc massa jove per a saber res de la vida, com de segur en saben els adults, però crec que el verb “respectar” no defineix aquestes qüestions, ni tan sols al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.
Així doncs, al territori de la Comunitat Valenciana, enfront d’equips directius que sostenen amb una mà la bandera murciana i amb l’altra la llei triada, amb l’argument d’autoritat i un fals concepte de “respectar”, integrat al seu diccionari personal, quins drets tinc com a alumna? Les meues paraules són llançades a terra, justament al costat del valor que aqueixa gent directiva dóna a la llengua valenciana.
El problema arriba quan, amb el temps, la terra es mou, cansada de ser aixafada; llavors, on va ser un erm atrotinat de sorra s’alça una muntanya i ni els arguments buits ni les banderes foranes poden cobrir la veritat de la desigualtat de drets del valencià.
