Un estudi en el qual participa l’Institut d’Ecologia Litoral del Campello proposa reciclar les fulles de posidònia oceànica que acaben arrossegades en les platges com a material per a panells aïllants tant acústics com tèrmics en la indústria de la construcció.
Un dels responsables del projecte, el director científic de l’Institut d’Ecologia Litoral, Gabriel Soler, ha relatat que es tracta del projecte europeu LIFE Seamatter, en el qual participen l’Institut Tecnològic Tèxtil d’Alcoi (AITEX), l’Associació del Tèxtil Valencià d’Ontinyent (ATEVAL) i la Universitat de Peruggia (Itàlia).
Soler ha explicat que només al Campello s’arrepleguen tots els anys milers de tones de fulles seques de posidònia oceànica, principalment entre la tardor i l’hivern. Ocorre el mateix que amb els arbres de fulla caduca, que cauen les fulles entre setembre i desembre. A banda, també s’acumulen fulles pels efectes dels temporals, que es poden produir en qualsevol moment.
Aquest reciclatge de les fulles de posidònia permetria estalviar als ajuntaments importants partides per al transport i l’eliminació d’aquest material vegetal als abocadors, com sol ser habitual.
El científic ha destacat que, ʺa una densitat adequada, les qualitats d’un compost a força de fulla de posidònia oceànica, pel que fa a l’absorció de so i temperatura resulta òptima”.
El paper de l’Institut d’Ecologia Litoral se centra en conéixer la freqüència i composició de les acumulacions de fulla de posidònia a les platges, així com dels mètodes i tècniques per al seu transport i tractament perquè aquests siguen més compatibles amb la conservació del medi litoral.
Les acumulacions de fulles seques de posidònia a les platges adquireixen un important paper en el manteniment del nivell de l’arena i evita així, l’erosió per temporals. També són valuoses per a les xarxes tròfiques que tenen lloc a les platges.
Les praderes de posidònia són la principal comunitat del litoral mediterrani pels seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seua capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s’instaura: atrapant el sediment i contribuint així, a la neteja de l’aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l’hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiran la comunitat posidonícola.
Un equip d’investigadors del Centre Superior de Recerques Científiques ja ha demostrat l’existència de plantes de Posidònia Oceànica al Mediterrani occidental -entre Balears i el País Valencià que compten amb més de 100.000 anys d’edat i constitueixen, per tant, l’espècie “més longeva” de la biosfera.
