Xavi Pérez / València.
Reparar la dignitat i fer justícia dels delictes comesos per odi i feixistes, com el de Guillem Agulló, és l’objectiu de la iniciativa que han pres aquest dijous ACPV i Moviment contra la Intolerància. Aquesta és la petició que han realitzat per registre d’entrada de l’Ajuntament de València perquè se li dedique un carrer a Guillem Agulló, assassinat per un feixista a Montanejos.
A aquesta iniciativa s’han adherit diverses associacions com la Comunitat Israelita de València, la Federació Maranatha de Asociaciones Gitanas, LAMBDA, Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia i VERVERIPÉN Rroms por la diversidad.
Toni Gisbert, secretari d’ACPV, ha recordat que Madrid i Barcelona ja han pres l’acord del reconeixement institucional de les Víctimes d’Odi.
“Volem que la ciutat de València tinga un carrer en memòria de Guillem Agulló i que el ple es pronuncie per unanimitat a favor d’aquesta petició”. Gisbert ha recalcat que “és necessari que la societat i les institucions reconeguen la pluralitat i la diversitat”.
També ha alertat sobre els moviments d’extrema dreta que estan emergint amb força a Europa.
Per altra banda, Esteban Ibarra, president del Moviment contra la intolerància, ha dit que “reclamar un carrer per a Guillem Agulló, és reclamar la humanitat en majúscules”.
Ibarra ha recordat que 90 persones han sigut assassinades a l’Estat per raons d’odi i que la societat i les institucions “no poden quedar-se immòbils amb aquestes tragèdies”.
El president del Moviment contra la intolerància ha demanat “justícia i reparació per a Guillem Agulló i totes les víctimes que han mort per ser diverses”.
Foto: laveupv
La nit de l’11 d’abril, Guillem Agulló es trobava a Montanejos amb una colla d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de nazis de València es va dirigir directament contra ell. Entre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li assestara una ganivetada mortal al cor. Immediatament van marxar cridant: “Arriba España”, mentre els amics d’Agulló intentaven buscar ajut. Els fets van quedar clarament acreditats durant el judici posterior.
D’aquesta manera, l’assassinat produí una onada de justa indignació, que es traduí en mobilitzacions multitudinàries, manifestacions de denúncia i tota mena d’actes. Així mateix, es constituí una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es personaren en la causa, preocupats per garantir que el crim no quedara impune i per evitar que un altre jove valencià poguera ser també víctima dels crims d’odi.
Foren moltes les organitzacions i col·lectius cívics, sindicals i polítics que d’una manera o una altra denunciaren el cas i participaren o convocaren actes de denúncia: els partits PSPV, EUPV, BNV, PSAN, ERPV; els sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana; i una llarguíssima llista d’associacions i entitats locals, comarcals i de tot el País Valencià. Cal també destacar el protagonisme dels joves en les mobilitzacions i denúncies, començant pels sindicats d’estudiants.
L’any 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi al País Valencià, el Frente Antisistema (FAS), que es dedicava, segons la nota de la Benemèrita, a vendre armes prohibides i organitzar “caceres” contra immigrants i militants d’esquerres. L’operació Panzer va permetre detenir 27 persones, entre les quals, l’assassí de Guillem Agulló. És per això que distintes organitzacions van decidir fer un pas endavant i van formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals.
Toni Gisbert i Esteban Ibarra. Foto: Prats i Camps.
La plataforma va fer arribar al Congrés espanyol i a la Comissió Europea les seues denúncies sobre els atacs impunes de l’extrema dreta, entre els quals es compten més d’una vintena d’atemptats amb explosius contra ONG i seus polítiques, agressions contra immigrants, mesquites, i boicots habituals de grups ultres contra actes d’associacions culturals.
Ciutats de Barcelona i Molins de Rei a Catalunya, i de Simat de Valldigna o Faura al País Valencià han acordat dedicar-li un carrer a Guillem Agulló.
