Jerome Isaac Friedman, Sheldon Lee Glashow i Frank Wilczek, premis Nobel de Física els anys 1990, 1979 i 2004, respectivament, participen, aquest dilluns, en un col·loqui, a partir de les 11 hores, al saló d’actes de la Biblioteca Eduard Boscà (Facultat de Física). La trobada serà moderada per José Adolfo Azcárraga, president de la Real Sociedad Española de Física, i inclourà un parlament de 30 minuts de cadascun dels científics, a més d’un col·loqui posterior a partir de les 12.45 hores. L’acte s’iniciarà amb la intervenció de la degana de la Facultat de Física, Soledad Gandía.
Per la seua banda, l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) rep el premi Nobel de Química 1987, Jean-Marie Pierre Lehn, dins el marc dels Col·loquis d’Excel·lència VLC-CAMPUS. El químic francès intercanviarà impressions i coneixements amb l’estudiantat i personal investigador de les molt diverses línies de recerca que abasta la química. L’acte començarà a les 10.00h i serà presentat per la vicerectora d’Investigació i Política Científica de la Universitat de València, Pilar Campins.
Pel que respecta a l’acte de la Facultat d’Economia, es tracta d’una trobada d’excel·lència amb els premis Nobel Christopher Pissarides i Angus Deaton, guardonats el 2010 i 2015, respectivament, amb el premi Nobel d’Economia. L’acte tindrà lloc a la sala Sánchez Ayuso a les 11.30 hores i serà moderat per Francisco J. Goerlich, catedràtic de la Universitat de València.
Jerome Isaac Friedman
Jerome Isaac Friedman (1930) és un físic americà reconegut amb el Nobel de Física en 1990, juntament amb Henry Kendall i Richard Taylor, pels seus estudis de la dispersió inelàstica profunda dels electrons sobre els protons i neutrons, els quals han tingut una importància determinant en el desenvolupament del model quark en la física de partícules. Professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) des de 1960, va ser director del laboratori de Ciència Nuclear entre 1980 i 1983. Entre altres reconeixements, destaca el premi W.K.H Panofsky de l’any 1989. Ha sigut jurat dels premis Rei Jaume I en diverses ocasions i és membre de la comissió assessora del museu Príncipe Felipe de València.
Jerome Isaac Friedman.
Sheldon Lee Glashow (1932) és un físic americà reconegut amb el Nobel de Física el 1979, juntament amb Steven Weinberg i Abdus Salam, per la seua contribució a la teoria de les interaccions febles unificades i les electromagnètiques entre partícules elementals. Professor de Física a Harvard des de 1967 i fins el 84, Higgings professor des de 1979 i professor Mellon de ciències des de 1988, ha sigut membre del Consell Assessor Americà de l’Academy of Achievement des de 1979. Entre els seus reconeixements destaquen el nomenament com a doctor honoris causa per diverses universitats, així com la Medalla Commemorativa Oppenheimer (1977) i el George Ledlie Award.
Sheldon Lee Glashow.
Frank Wilczek (1951) és un físic americà que, amb David Gross i David Politzer, va rebre el Nobel de Física el 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta, l’anomenada cromodinàmica quàntica (QCD). El fet de demostrar que quan més a prop es troben els quarks, més lliures estan entre si, així com les gomes elàstiques, que quan més s’estiren, més gran és la força que cal fer, permet l’estudi de fenòmens de la física de partícules i cosmologia, com ara d’atracció dels forats negres. Es professor de física al MIT i ha treballat a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i l’Institut Kavli a Santa Bàrbara.
Frank Wilczek.
Jean-Marie Pierre Lehn (Rosheim, França, 1939, Nobel de Química 1987). El seu treball ha contribuït especialment al desenvolupament de la química supramolecular. Les recerques de Lehn el van conduir l’any 1968 a la creació d’una molècula capaç de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor químic dels senyals del sistema nerviós. Així mateix va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la química orgànica: les cavitats que existeixen dins de les molècules les va denominar criptes. Va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Pedersen i Cram, pel desenvolupament i utilització de molècules que interaccionen amb alta selectivitat.
Jean-Marie Pierre Lehn.
Economia
Christopher Pissarides va ser distingit amb el Nobel d’Economia per les seues contribucions a les teories de cerca de friccions i macroeconomia. Actualment, forma part del Norman Sosnow Chair in Economics, London School of Economics. Els seus interessos dinvestigació se centren al mercat de treball, el creixement econòmic i la política econòmica.
Per la seua banda, Angus Deaton va ser guardonat amb el Nobel d’Economia per les seues anàlisis sobre els sistemes de demanda, el consum i els ingressos, la pobresa i el benestar. Membre de la prestigiosa Acadèmia Britànica, de l’Acadèmia de les Arts i de les Ciències dels Estats Units d’Amèrica i president de l’Associació Americana d’Economia, les tesis de Deaton ja van merèixer, el 2011, el premi Fronteres del Coneixement en la secció d’Economia i Finances de la Fundació BBVA.
