La Conselleria d'Agricultura en bloc visita la Vall de Gallinera

5 juny 2016 01:00h

Ignasi Mora
/ La Vall de Gallinera.


Fa un any era impossible imaginar una concentració de càrrecs institucionals a la Vall de Gallinera, com la que hui dissabte, 4 de juny de 2016, visita aquesta vall interior de la Marina Alta. Durant la XVI Festa de la Cirera (4 i 5 de juny), s'hi han reunit una part de la Generalitat Valenciana, en la vessant agrícola i del medi ambient, des de la seua Consellera, Elena Cebrián, fins a dos secretaris autonòmics, un subsecretari i cinc directors generals, si no ens hem deixat ningú. El President de la Diputació d'Alacant, en un mal gest que amenaça el futur de la Vall, declinà la seua assistència.

La Vall de Gallinera s'està revelant als membres del nou govern valencià com un dels paisatges més atractius del País Valencià. Fins el punt que esdevé un espai simbòlicament modèlic, a la cara oposta del tractament que ha rebut el territori valencià de la costa. A pesar d'alguna agressió o edificació fora dels pobles (recordem que la Vall consta de huit pobles i uns 600 habitants en total), la Gallinera es manté en unes condicions de virginitat admirables.

Si per algun punt s'ha d'iniciar la recuperació del món rural valencià, ben bé podria ser per la Vall de Gallinera, un rebost d'herbes i flors de tota mena, una xarxa de fonts naturals i una altra de camins antics de ferradura i ara d'excursionisme. A més a més, la Vall comença a sentir-se capdavantera de la voluntat de parar l'abandó de la vida del camp. Per a això, cal encetar una agricultura sana o ecològica i un turisme de màxima qualitat. Un turisme que no siga massiu, ni trenque l'equilibri del paisatge, ni siga indiferent a la nostra cultura.

No serà debades aquesta mena d'aplec d'autoritats bàsicament de la Conselleria d'Agricultura. El 4 de juny de 2016 pot convertir-se en el dia que la Vall de la Gallinera començà a ser un símbol del País i de la seua recuperació en tots els sentits, també del desig de no abandonar la terra a la seua desgraciada sort, sinó erigir-se en un altaveu més de la seua conservació.


next