Diari La Veu del País Valencià
Estrena d”Els valencians d’Amèrica’, últim documental sobre l’emigració a Nova York
RedactaVeu / València
La sèrie Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York estrena, aquest dimarts, a Dénia, a l’Auditori del Centre Social, a les 20h, la quarta i última peça. Es tracta del documental Els valencians d’Amèrica, que conta la història dels emigrants que es van quedar per a sempre, tant la dels arribats fins el 1920 com la dels que se’n van anar durant la postguerra i els anys posteriors.
Tal com expliquen a un comunicat, el treball de camp que va fer InfoTV, ací i als Estats Units d’Amèrica, va permetre localitzar molts casos que han fet possible fer un bon dibuix del conjunt dels emigrants i trobar unes singularitats ben interessants. Entre els valencians que també foren o són americans, hi ha soldats a Normandia, Corea o Vietnam i professors universitaris, beisbolistes i artistes famosos. Però predominen, com és lògic, els obrers industrials, especialment a l’Estat de Connecticut. Des de la productora, s’explica que, majoritàriament, són votants del Partit Demòcrata i que tenien a John F. Kennedy com a ídol. I, fins i tot, han trobat una valenciano-americana que treballava a les Torres Bessones de Nova York i va sobreviure a l’11S.
>
Tràiler del documental ‘Els valencians d’Amèrica’. Vídeo: InfoTV.
Cor en casa i la butxaca als EUA
El documental també aborda qüestions culturals, sociològiques i psicològiques, com quan es para a explicar la dualitat en què viuen permanentment els emigrants, que tenen el cor ací, a casa, i el cap i la butxaca als Estats Units d’Amèrica. L’enyor del país perdut els va impulsar a crear clubs i associacions, com la que encara existeix a New Britain, Connecticut, que va arribar a tindre més de 200 membres els anys 50 i 60.

La valenciano-americana que treballava a les Torres Bessones. Captura: Els valencians d’Amèrica d’InfoTV.

Aquella nostàlgia també la curen viatjant. A molts pobles encara recorden aquells primers i emotius retorns estiuencs de tants emigrants que, gràcies a l’aviació comercial, van poder vindre per fi al cap de 30 o 40 anys, a temps de veure encara vius els pares o de pagar la festa del poble i presumir de cotxes, vestits o d’un bon feix de bitllets a la cartera.
El valencià sotmès a la pressió de l’anglès
La perdurabilitat del valencià, sotmès a l’enorme pressió de l’anglès, és un altre dels capítols de la pel·lícula, que reflecteix, d’una manera respectuosa però alhora divertida, les més que habituals interferències d’aquella llengua en la nostra, com la d’aquella dona que li preguntava a la veïna: “Consuelo, hui què fas per lonchar?”, substituint el nostre dinar per aquest curiós derivat de l’anglès (lunch).
Pastisseria. Captura: Els valencians d’Amèrica d’InfoTV.
La pel·lícula, de 88 minuts, té al periodista Juli Esteve com a guionista i director i als realitzadors Antoni Arnau i Esther Albert com a responsables de la imatge, l’edició i la postproducció.
Després d’aquesta estrena a Dénia, Els valencians d’Amèrica es podrà veure a una cinquantena de pobles i ciutats valencianes que han participat en la producció o han contractat la projecció de la pel·lícula. El documental està editat en un DVD on també s’ofereix el tercer de la sèrie, La guerra de sempre. A banda, en un altre DVD editat per InfoTV es poden trobar les dos primeres pel·lícules de la sèrie, Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica.

Comparteix

Icona de pantalla completa