“La llengua és ben viva, ara cal que el govern valencià i el teixit associatiu donen un nou impuls perquè aquest camí siga real. El moment de fer un pas pel valencià és ara”.
En aquests termes s’ha expressat, aquest matí, Francesc Marco, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua (PxL), acompanyat per Manuel Carceller, delegat de l’ONG del català al País Valencià, durant l’acte de presentació a l’Octubre CCC de València de la cinquena edició de l’InformeCAT sobre l’estat actual del valencià, que inclou 50 dades estadístiques d’arreu dels territoris de parla catalana.
Ambdós membres de la PxL han mostrat el seu “optimisme” respecte dels avanços registrats, en distint grau, en l’ús de la nostra llengua en diferents àmbits –cultura i mitjans de comunicació, empresa i consum, arrelament lingüístic, ensenyament, justícia, oficialitat i reconeixement i Internet i noves tecnologies–, però no ha estat així allà on hi intervé l’Estat espanyol. En aquest sentit, Manuel Carceller ha insistit que l’Estat espanyol és l’estat “de les barreres, de les fronteres i de les limitacions”, ja que malgrat que el català és una llengua “global i present en tot el món”, troba “fronteres, obstacles i barreres” –al seu ús i normalització- quan ens ensopeguem amb els governants del PP”.
Tant Marco com Carceller han destacat l’oportunitat del “moment polític valencià” per fer avançar l’ús de la llengua i, en aquest sentit, han destacat que el suport institucional, amb el canvi de govern, és “fonamental” per aprofitar totes les potencialitats que la llengua ja demostra en les diferents xifres de l’InformeCAT 2016.
L’estudi del 2016 mostra, en 50 punts de distints àmbits, quina és la situació actual de la nostra llengua en xifres i inclou les especificacions pròpies del País Valencià. El seu objectiu és impulsar l’ús social de la llengua catalana, la millora del seu estatus legal i la consciència lingüística de la societat “des del convenciment que la llengua catalana ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra”.
En l’informe detallista s’evidencia un clar creixement del valencià en àmbits com el cultural i el d’Internet i noves tecnologies, si bé també reflecteix una manca de reconeixement oficial i jurídic, precisament com a resultat de “l’ofensiva” per part de l’Administració estatal “amb el clar objectiu d’obstaculitzar la normalització de la nostra llengua”.
Així, l’estudi mostra la “vitalitat” de la llengua catalana i els seus usos al País Valencià, encara que hi ha àmbits en què troba més dificultats per normalitzar-se a causa de la regulació de l’Estat espanyol. De l’estudi, així mateix, es desprèn l’impacte en contra de la normalització de la llengua també dels anteriors governs ‘populars’ al País Valencià.
30.000 firmes per a Europa
L’acte celebrat aquest dimecres també ha servit per presentar al cap i casal del PV, de forma oficial, la campanya ‘El català sense fronteres’, engegada fa uns pocs dies i amb la qual es pretén recollir 30.000 signatures per tal de reclamar a Europa i a tots els estats implicats la reciprocitat total dels mitjans en català als territoris de parla catalana.
Les firmes recollides es presentaran al Comissionat de Drets Humans i a la Comissió Europea per tal que siga l’Administració europea la que pose fi a l’incompliment de la Carta Europea per part de l’Estat espanyol pel que fa al dret de reciprocitat total dels mitjans en llengua pròpia als diversos territoris de parla catalana i de cara a la prevista posada en funcionament de les emissions de la nova RTVV. Podeu donar el vostre suport a la campanya a través d’aquest enllaç.
I és que, segons es desprèn de l’InformeCAT16, el valencià mostra una “gran força” en el sector cultural i sobretot en l’àmbit dels mitjans de comunicació. També es destaca que el govern valencià podria reobrir els espais comunicatius públics en valencià, els únics mitjans que eren íntegrament en català al País Valencià, amb un pressupost anual de 142 milions d’euros.
Actualment, a la major part del domini lingüístic, la reciprocitat dels mitjans audiovisuals és nul·la o parcial. Fins i tot, en aquells casos en què s’han signat acords entre estats, com és el cas d’Espanya i França, hui en dia aquests acords “s’incompleixen per manca de voluntat política, de manera que la reciprocitat total no existeix”. Per això, la campanya ‘El català, sense fronteres’ demana el compromís “ferm” i “inequívoc” dels quatre estats perquè garantisquen legalment i tecnològica la reciprocitat total.
La campanya està centralitzada en un portal web on les persones interessades poden signar el manifest ‘Prou fronteres en les emissions en català!’ i dinamitzar-ne la difusió a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #CatalàSenseFronteres.
Ensenyament
En l’àmbit de l’ensenyament, el valencià ha millorat la seua situació segons les xifres de l’InformeCAT16, que indiquen que la llengua catalana és apresa per molts a tot arreu del món. Segons dades de l’Institut Ramon Llull, 161 universitats imparteixen docència de català i el nombre d’alumnes que segueixen aquests cursos de llengua i cultura catalanes supera la xifra de 6.000.
Tot i això, es posa de manifest que l’Estat espanyol continua incomplint la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i no ha rectificat en cap dels sis advertiments sobre l’ensenyament al País Valencià.
Justícia
En el món de la justícia, el valencià continua rebent forts impactes negatius, clarament perjudicials, per part de l’Estat espanyol. Les dades mostren que el govern espanyol desatén la petició per fer l’examen d’accés a l’advocacia en les llengües cooficials de cada comunitat autònoma. Per tant, hi ha 1.155 graduats en dret que fan les proves d’accés a l’advocacia a Barcelona i a València sense poder-ho fer en català. Tampoc cap text del BOE publicat en valencià no té validesa jurídica.
Oficialitat i reconeixement
La Constitució Espanyola és una de les dues úniques del món que estableix el deure de saber una llengua i, d’aquesta manera, “impedeix fer extensible aquest deure per al valencià en una part del territori”. La situació no sembla que haja de millorar atès que, en les darreres eleccions, 4 dels 5 partits parlamentaris d’àmbit estatal volien mantenir aquest règim discriminatori per al valencià. També cal destacar el mal que han fet les polítiques dels governs autonòmics governats anteriorment pel PP, com ha passat al País Valencià, on l’anterior executiu va tractar de limitar la presència del valencià com a llengua d’ús social i va atacar la unitat lingüística del català. Ara, en canvi, el nou govern ha incrementat un 97% el pressupost per a l’ús i promoció del valencià amb l’objectiu de protegir la llengua.
Noves tecnologies i Internet
El Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), inaugurat el 2014 amb més de 93.000 entrades, porta ja més de 5,7 milions de visites i 716.000 descàrregues als mòbils.
També és significatiu que la versió en català de la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure promoguda per l’associació Amical Wikimedia, ha arribat, aquest 2016, als 500.000 articles. Aquest fet, segons PxL, revela la “vitalitat” del català en aquesta xarxa “que és, per tant, molt més alta que la d’altres llengües molt més parlades”.
Un moment de la presentació de l’InformeCAT16 a l’Octubre CCC.
El 88,8% dels habitants del PV entén el valencià
Finalment, i pel que fa les xifres posades sobre la taula per l’InformeCAT 2016, el qual es pot descarregar en aquest enllaç, cal subratllar que, segons apunta el seu primer punt, en el territori del País Valencià, del total del seus pocs més de 5 milions d’habitants, més de 4,4 milions (el 88,80%) entenen el valencià mentre que 2,56 milions (el 51,18%) s’estima que el parlen. En xifres globals, la xifra de persones que parlen català supera el 10 milions, mentre que 12,4 milions l’entén.
