RedactaVeu / València
Toni Canet està actualment desenvolupant un dels 502 projectes que s’han presentat a concurs per a les futures emissions de la nova televisió pública valenciana. Es tracta d’una sèrie documental de 13 capítols anomenada Oficis de tradició oral. Un vell camí per a un nou futur que, com bé diu el títol, tracta de conscienciar-nos que aquest tipus de treballs poden suposar un nou camí i més en situacions com l’actual.
Cada capítol de 25 minuts explicarà un ofici que s’abordarà en profunditat com, per exemple, la construcció d’un forn de calç i la realització d’aquesta o la creació d’un cabàs amb espart i la cerca del mateix. La producció tindrà una cuidada imatge i una clara vocació cinematogràfica que ens permetran veure, majoritàriament, entorns naturals de tot el País Valencià, ja que aquests oficis, quasi desapareguts, encara es poden trobar a diferents poblacions del territori.
>
Vídeo: Canal OficisDe TradicióOral.
La sèrie documental comptarà amb 6 directors diferents, dos més foguejats que seran Toni Canet i Miguel Angel Beltran, amb més de dues dones i amb dos autors novells que donaran els seus punts de vista particulars, tot mantenint el projecte compacte. Els guions aniran a càrrec de l’escriptor Joan Olivares, l’antropòloga Helena Paricio i el mateix Canet.
Maerà a Antella. Foto: Agustín Tonico.
Si el projecte ix escollit, els episodis que es podran veure seran el de l’ofici de ‘Calciners: els emblanquinadors de la lluna’, ‘L’elaboració de la pansa’, ‘Albuferencs. Les mans que fan vaixells de fusta’, ‘La pesca de single. L’artesania de la mar’, ‘La llata, l’espart i la boga’, ‘El pastor’, ‘L’oli d’almàssera. L’or líquid del Mediterrani’, ‘La malla’, ‘El ferrador. L’art del foc i del ferro’, ‘Els faroners’ (sols en queda un en actiu), ‘Apicultura’, ‘El transport de la fusta’ i, per últim, ‘El cosidor de vasos’. Molts d’ells resultaran desconeguts o potser sonen d’oïdes, però amb aquest projecte s’intentarà donar-los a conèixer i, així, potser puguen revifar o reinventar-se moltes d’aquestes feines.
Maerà a Antella. Foto: Agustín Tonico.
Toni Canet ha matisat que tots els oficis estan relacionats amb els llocs on es fan perquè, per exemple, la calç es fa a la muntanya i la pesca de single ha de ser al mar, “cada territori, cada entorn, dona uns oficis, defineix els comportaments”.
Calciners
De l’ofici de calciners tracta el capítol del qual es pot veure ja un tràiler amb imatges que es van enregistrar per a un altra peça documental, ‘Calç blanca, negre carbó‘. Aquest capítol, en especial, és el que toca de prop al llutxentí Toni Canet, ja que ell de menut, feia de calciner, “treballava de dia i estudiava de nit”, segons ha declarat a La Veu el realitzador, qui ha continuat explicant que havia arribat a pensar que “el dia que els meus cosins i jo ens morim s’acabarà” perquè, argumenta, “és un ofici molt difícil d’explicar”.
Forn de calç. Captura: Tràiler Oficis de tradició oral.
Però, a hores d’ara, a Llutxent, s’està revifant aquest ofici, quasi desaparegut. Fins i tot la Universitat Politècnica de València ha estat realitzant unes anàlisis de la pedra, ja que la d’aquesta zona té unes característiques especials i, si compleix la qualitat requerida, podria arribar a ser demandada per arquitectes que treballen en rehabilitacions de castells o palaus perquè aquestes tasques requereixen que la calç estiga feta de la mateixa manera com es feia en l’època de la construcció d’aquests edificis. Fins i tot, s’està treballant en l’àmbit turístic, ja que aquesta població compta amb 47 forns de calç.
