Sebastià Bennasar (Bearn) / Palma.
Ernest Hemingway (1899-1961) no és en cap cas el millor novel·lista del món. Si agafem el conjunt de la seva producció en aquest gènere, hi podem trobar molt poques obres realment brillants o interessants (Festa, Un adéu a les armes, Illes a la deriva). En canvi, com a contista, Hemingway és un dels millors de la història. Com a mínim per a mi. Creador de la teoria de l’iceberg -segons ell un relat és la part emergida d’un iceberg i tot el que suggereix, el 90% que queda sota l’aigua i que haurà d’aportar el lector-, el llibre Els primers 49 contes hauria de figurar en les prestatgeries de qualsevol escriptor que vulgui escriure relats. Alguns consideren que Hemingway era un tipus molt més preocupat per la seva imatge pública que no pas per la seva escriptura, però llegint els relats -i les novel·les esmentades i també el sensacional llibre de ¿memòries? París era una festa cal explicar que no tenen en cap cas raó els que ho afirmen, o com a mínim que no tenen raó pel que fa al Hemingway anterior a 1936-1939.
Entre tota la producció contística de Hemingway hi ha un text que em té el cor robat i que aprofito en tots els cursos d’escriptura que faig: El vell al pont, una peça de 1938 que pot resumir perfectament els horrors de totes les guerres en el personatge d’un pobre vell que ha caminat dotze quilòmetres des de Sant Carles de la Ràpita fins a un pont de barcasses damunt de l’Ebre i que ja no pot més. Tot l’horror de les guerres es concentra en poc més de dues pàgines de diàleg perfecte.
Ara aquest conte ha estat publicat com a peça individual per Libros del zorrorojo. Es recupera així la magnífica traducció que en Jordi Arbonès va fer dels relats de Hemingway -en parla en la magnífica correspondència mantinguda amb Manuel de Pedrolo al llarg de molts anys- i el llibre s’acompanya d’un epíleg d’Ian Gibson que contextualitza el relat i d’una cronologia de la Guerra Civil per emmarcar-lo.
L’important del llibre, com és habitual a la casa, són les sensacionals il·lustracions que ha fet en Pere Ginard expressament per a l’obra. En elles posa rostre a aquest home derrotat descrit per Hemingway, però també a l’horror de la guerra: un treball que beu de les fotografies clàssiques de l’època i que converteix el llibre en una petita obra d’art d’aquestes que et criden per si soles.
És el que em va passar el cap de setmana a Vinaròs. Jo estava a punt de demanar a la Mariola Nos que em deixés imprimir el conte de Hemingway per poder llegir-lo a les alumnes del taller de relat breu que va muntar a la seva llibreria -Bolaño, un altre dels autors que sempre faig llegir juntament amb Quim Monzó, Manuel Moya, Alice Munro o Carson Mc Cullers, diria que la seva existència és un miracle que fa pensar que la humanitat fa un parèntesi en la seva caiguda pel pedregar- quan em vaig girar i allà, al prestatge, hi havia el vell al pont, amb una portada que sembla de western, una tipografia de cinema i el reclam dels grans noms a la portada.
-Aquest llibre ha de ser meu -li vaig dir a la Mariola suposo que amb la cara que posen els pirates quan finalment troben el tresor.
I ella ho va entendre, perquè la seva petita llibreria està plena de tresors. Llibres il·lustrats, poemaris, assajos de rars cervellots valencians que des de Fuster han revolucionat l’art de pensar, un sofà que ha acollit els culs més llegits de la nostra literatura, parets amb quadres, un rellotge que toca les hores quan vol i gent fantàstica que escriu sobre la primera màquina d’escriure que va arribar al poble, de contraban, en un vaixell pesquer farcit de llagostins o de senyores alemanyes vídues a la platja dels anys cinquanta… l’espai és màgic, tant com aquest conte que s’ha de llegir i rellegir perquè Hemingway, el 1938, ja va anticipar-se a totes les guerres. Finalment el llibre va ser meu, i ara, amb la lletra gran i amb el tresor trobat de Pere Ginard, passa a formar part de l’únic patrimoni que paga la pena: el dels llibres que servarem per sempre al prestatge.
El vell al Pont
Ernest Hemingway
Traducció de Jordi Arbonès
Il·lustracions de Pere Ginard
‘Libros del Zorro Rojo’
Maig, 2016
Sebastià Bennasar / Bearn
