L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha sol·licitat als ajuntaments del País Valencià i de la resta de l’Estat espanyol que commemoren “el rebuig al 18 de juliol”, en referència al colp d’estat que va iniciar la Guerra Civil fa 80 anys, col·locant pancartes o element visuals amb el lema ’18 de juliol mai més’ i l’elevació de declaracions institucionals de condemna a la dictadura franquista als plens municipals.
En un comunicat, l’entitat subratlla el paper “fonamental” dels ajuntaments democràtics des del principi de la transició per a “injectar els valors democràtics en la cultura política”. Per això, consideren que els consistoris “poden tenir un paper important en el rebuig al colp d’estat de 1936, a l’establiment de la dictadura i a qualsevol forma de l’exercici de la política que tracte d’imposar per la força idees i creences, de vèncer i no de convèncer”.
En aquest sentit, des de l’associació s’han dirigit als ajuntaments perquè el dissabte 18 de juliol es realitzen “actuacions que incidisquen en aqueix rebuig i en l’afirmació de la democràcia”. Així, han proposat que es col·loquen pancartes o un altre element visual amb el lema ’18 de juliol mai més’; que s’eleven declaracions institucionals als plens “en les quals es mostre l’unànime rebuig a la dictadura franquista i a tot el que va significar el 18 de juliol” o, “qualsevol altra actuació de reconeixement a les víctimes de la dictadura i als homes i dones que van lluitar per la llibertat”.
Igualment, ha denunciat que els “desastres” que va causar la “violència feixista” en la nostra societat “segueixen presents tantes” dècades després “per la falta de polítiques de reparació i el predomini d’una oligarquia apoderada sobre una llarga i corrupta dictadura”.
114.226 víctimes romanen en fosses
En aqueix sentit, l’Associació recalca que les violacions dels drets humans causades per la violència franquista “no s’han resolt encara” i ha posat com a exemple que “114.226 persones desaparegudes romanen en fosses comunes, molts col·lectius que van patir persecució no han sigut reparats mai i la majoria dels llibres de text escolars contribueixen a produir i reproduir ignorància sobre aquest dur passat: si no existeixen públicament les víctimes, no existeixen públicament els botxins”.
“Sobre la memòria de tots els horrors que va causar el franquisme, la societat democràtica ha de construir una cultura dels drets humans que ens vacune contra qualsevol intent d’utilitzar la violència per a la conquesta del poder o per a imposar una ideologia o una manera de vida”, ha afegit.
