Escola Valenciana planteja el debat de dos models d’escola: pública o privada

Analitza la situació actual de l'escola des d'una perspectiva històrica i planteja que la concertada hauria de triar entre el model de la pública i la privada. Defensa implantar una xarxa d’escoles públiques en valencià per garantir els drets fonamentals
11 juny 2016 01:00h
Sandra Serrano / València

El present és el resultat del passat. Cal fer una retrospectiva per comprendre la situació actual de l’escola. Les idees renovadores de Freinet, Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat –i tants altres pedagogs de l’Escola Moderna i la Institució Lliure d’Ensenyament–, basades en la llibertat, la justícia social, el treball, la solidaritat humana i el respecte, van trobar ressò entre els mestres de la Segona República que van desenvolupar la funció social d’educar i alfabetitzar la ciutadania. L’impacte d’aquesta concepció progressista de l’escola vingué acompanyada d’una inversió potent del Govern per millorar les infraestructures escolars o construir-ne de noves amb sòlids fonaments. En el poc temps que durà aquest període, escassament cinc anys, es va avançar moltíssim en qualitat i innovació educativa. L’any 1936 esclatà la guerra civil i després es va imposar la dictadura franquista amb la conseqüent neteja ideològica per esporgar tot vestigi republicà. Franco reprengué el Concordat interromput durant la República amb la Santa Seu. L’educació quedà en mans de l’Església catòlica, que alhora que alfabetitzava adoctrinava en l’obediència de la moral cristiana i la submissió al règim franquista.

L’escola concertada

L’escola concertada naix als anys vuitanta per garantir el dret a l’educació en un moment en què l’escola pública no podia oferir més places vacants a l’alumnat. La concertada sorgeix, per tant, com una crossa de la pública, de la qual és subsidiària. La concertada viu i es desenvolupa gràcies a les subvencions de l’Administració pública i a les quotes obligatòries de matrícula imposades a les famílies, a més de comptar amb la gens menyspreable inversió de l’Església catòlica, tot i que, per definició, l’Estat és laic segons la Constitució Espanyola. A hores d’ara, en el context actual de recuperació de la dignitat de l’escola pública, tan maltractada els últims anys per les polítiques de retallades i tan minvada de recursos econòmics i estructurals, són molt nombroses les veus que es qüestionen el rol de l’escola concertada quan no compleix, ni de bon tros, un grapat d’articles de la Carta Magna (3.2, 3.3, 9.1, 14, 27.1 i 27.4) ni de la Llei d’Ús i Ensenyament de Valencià (2n, 18.1, 19.1, 19.2 i 20).
 

És important matisar que no totes les escoles concertades són iguals. El reportatge que ha desenvolupat Escola Valenciana analitza els paràmetres que defineixen l’escola pública i planteja que l’escola concertada hauria de poder triar mantindre definitivament la seua identitat de privada o bé la seua conversió en pública, amb tot el que representa i comporta ser una escola com la resta de les públiques. Els sindicats, l’empresa i l’Administració haurien d’establir com portar a terme aquest transvasament.

Laïcitat

Dos pilars bàsics de l’escola pública són la gratuïtat i la laïcitat. Tothom pot triar estudiar l’assignatura de religió –sense haver de resar en cap moment– o bé optar per educació en valors, anteriorment dita ètica i alternativa. Els grups de renovació pedagògica, inspirats en la innovació educativa de metodologies com l’Escola Nova, Freinet, Freire, La ILE, l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, Escola Barbiana, les Comunitats d’Aprenentatge, Aprenentatge-Serveis, Treball per projectes, etc., són refractaris a la introducció de la religió en el currículum perquè l’Estat es defineix com a laic, per la qual cosa, no hauria de donar cobertura a l’estudi de les creences místiques individuals. A més, a l’aula sols s’insisteix en l’aprenentatge del dogma oficial, la religió catòlica, i no es planteja, per tant, un enfocament vers la diversitat de creences ni en el coneixement de diferents litúrgies i religions al món per tal d’afavorir la convivència entre cultures. “És clar que s’ha d’obrir el debat pedagògic sobre les possibilitats acadèmiques que tindríem els mestres de l’escola pública si l’estudi de les creences religioses catòliques estiguera present, exclusivament, als centres privats”, ha manifestat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i ha adduït: “l’Estat és aconfessional, aleshores, és una contradicció que s’incloga la religió o una assignatura optativa a aquesta entre les matèries que cal aprovar” i, és més, “si no haguera religió a l’escola es recuperaria una sessió per setmana per potenciar altres matèries”. En aquesta línia, el portaveu d’Escola Valenciana ha llançat un missatge contundent al proper Govern espanyol: “els polítics que entren a l’executiu després del 26-J han de ser valents, s’han d’atrevir, en primer lloc, a derogar la LOMCE i, en segon lloc, a trencar el Concordat amb la Santa Seu per posar fi a la relació medieval església-estat”; en definitiva, “cal restar-li poder a l’Església catòlica que des del Concordat de 1851

Gratuïtat
 
Tothom pot accedir a l’educació pública sense haver de fer cap despesa en matèria de matrícula ni cap mensualitat obligatòria. En el quadre següent, es pot observar el cost real d’un centre públic i d’un altre concertat des del punt de vista de les famílies i les aportacions de l’Administració. Escola Valenciana ha dissenyat aquest quadre gràcies a la informació obtinguda de l’estudi Dades per a continuar reflexionant sobre l’escola pública, del professor Ismael Sanz i Vázquez.

S’ha pres una mostra de 30 alumnes, una xifra d’escolaritat prou comuna entre els centres concertats que no es troba en la pública, amb ràtios per sota dels 25 alumnes. Ismael Sanz ha calculat que la concertada cobra a les famílies una mitjana de 30 euros al mes per alumne, cosa que li reporta un benefici de 900 euros (30€ x 30 alumnes) al mes per línia. Aquest ingrés s’ha de quantificar per un total de 9 unitats (3 d’infantil i 6 de primària), de manera que els guanys totals de l’escola concertada són 81.000 euros (900€ x 9 unitats x 10 mesos).
Font: informació obtinguda de l’estudi Dades per a continuar reflexionant sobre l’escola pública, del mestre Ismael Sanz i Vázquez.

Els mestres de primària, en l’escola concertada, tenen un salari brut mitjà de 1.984,73€, mentre que els mestres que treballen en l’escola pública guanyen 26€ més: 2.010,85€ de mitjana, també en brut. L’Administració paga íntegrament el sou de tots els mestres, així que els diners recaptats per la concertada no estan destinats a despeses salarials, sinó a altres conceptes, com pot ser la inversió en infraestructures.

Una altra font d’ingressos que reporta beneficis directes a la concertada són les beques de menjador. La quantitat màxima que estableix Conselleria per cada menú escolar en l’escola pública és de 4,25€, dels quals l’Administració aporta 3,90€ i la família, la resta, uns 0,35€. L’escola concertada rep la mateixa subvenció, quasi 4€ per xiquet, tanmateix, la Conselleria no li fixa el preu màxim del menú diari, així que la direcció de cada col·legi concertat pot demanar qualsevol suma que considere adequada. De fet, la majoria cobra entre 7€ i 8€ per cada xiquet que faça ús del menjador. A tall d’exemple, si un centre concertat cobra 7€ per menú a les famílies i rep 3,90€ de subvenció, obté un benefici de 10,90€ per xiquet. Prenent una mostra de 30 alumnes, els guanys ascendeixen a 327€ per dia. Per descomptat, és un resultat orientatiu per a copsar un altre paràmetre de la concertada per a obtindre diners; cada dia hi ha molt més d’una trentena d’alumnes al menjador d’aquests centres semipúblics, per la qual cosa, les xifres són quantioses.     
 
Única, pública, gratuïta i laica

El document d’Escola Valenciana “L’escola que volem. Una escola valenciana per al segle xxi”, recull quin és el seu model d’escola per al País Valencià, especialment dins dels ensenyaments obligatoris, i proposa els canvis necessaris que s’han de produir si es vol construir l’escola valenciana del segle XXI.

Entre els diferents punts que abraça, cal esmentar l’apartat C: “Única, pública, gratuïta i laica: L’escola valenciana ha de ser única, sense adoptar perfils diferents per raó d’ideologia, llengua, situació geogràfica o nivell econòmic dels alumnes. Les lleis han de determinar un model d’educació pública i gratuïta únic per a tothom, amb centres dignes on puga assistir tot l’alumnat de la seua àrea d’influència i ho faça. Centres educatius per a tothom, els quals, per això mateix, mantindran un respecte absolut i una neutralitat total pel que fa a opcions polítiques i religioses específiques que han de quedar fora de l’escola”.

Escola Valenciana defensa l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià. Així, l’entitat cívica proposa l’ampliació d’una xarxa d’escoles públiques com a mesura natural i coherent per garantir el dret fonamental a l’educació, la gratuïtat i la laïcitat d’aquesta. “És essencial posar en el centre del debat els privilegis de l’escola concertada, ja siga  en la tria del professorat o en l’ètica d’obtindre beneficis de les famílies amb qualsevol pretext, i reflexionar sobre el paper actual d’una institució que no compleix la normativa que regeix l’escola pública malgrat rebre subvencions”, ha assegurat el membre de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, Ismael Sanz.

Amb tot, allò que planteja Escola Valenciana és la concepció de dos únics models d’escola: la pública i la privada. La primera ha de garantir el dret a l’ensenyament de forma gratuïta i s’ha de regir amb el programa d’ensenyament en valencià per assegurar el domini equilibrat de les dues llengües oficials i evitar així les desigualtats socials. La segona, la privada, no podrà gaudir d’ajudes públiques i seran els usuaris els que s’encarreguen de sufragar totes les despeses de forma autònoma; entre altres coses, podran estipular l’admissió dels mestres i l’alumnat, segregar els alumnes, així com establir les quotes que consideren adients a les famílies. “Les famílies que vulguen pagar per l’educació dels seus fills estan en el seu dret, ho poden fer a través de la xarxa d’escoles privades, tanmateix, no té cap sentit que l’Administració mantinga col·legis amb diners públics i que aquests centres funcionen com a centres privats”, en paraules de Vicent Moreno. La proposta d’Escola Valenciana és oferir a l’escola concertada la possibilitat de triar entre el model públic i el model privat.
 
L’escola que volem
 

 

[1] El primer concordat que Espanya va firmar és el derivat del Concili de Constança, datat en 1418. 

La Veu
 
next