La setmana passada, es presentava, al Palau de la Música de València, “l’avanç de la temporada” 2016-2017. Aleshores, Glòria Tello, la presidenta del Palau, i Manuel Muñoz, aleshores encara subdirector del Palau, repetiren que allò que s’estava mostrant eren concerts, cicles i conjunts que “no podien esperar més temps”, encara que, com explicà Tello, “qui assumisca la direcció podrà aplicar canvis”, com així s’ha confirmat hui. Uns dies després, s’han precipitat els esdeveniments, que s’anunciaren per a finals de juny, i Manuel Muñoz ha desaparegut de la fotografia perquè hui s’ha presentat Vicent Ros, qui assumirà el càrrec de director del Palau de la Música durant els tres pròxims anys després d’haver-ne estat vuit com a inspector de l’Orquestra de València. Ros és, sens dubte, un home de la casa, un músic de formació, i això mai s’ha donat en el “gran contenidor cultural” del cap i casal.
Després de guardar un minut de silenci per la massacre d’Orlando, la presidenta i el director s’han presentat a la premsa, davant la qual Tello ha emfatitzat en el procés de selecció “democràtic, obert i no polititzat” i ha reconegut que aquest “s’ha allargat molt en el temps”. Del nou director, Tello ha volgut destacar, a banda de la formació, el coneixement que té de la casa, fet que li permetrà “posar-se des del minut u per feina” i, per tant, ja que s’ha perdut temps, “no li caldrà temps de transició”. Del resultat del procés també ha afegit que “el seu projecte guanyà amb gran diferència”, malgrat que hui ens hem despertat amb la notícia que algú, suposadament, dels cinc finalistes, impugnarien el procés. Sobre això se li ha preguntat a Tello, qui ha estat taxativa, “no hi ha impugnació. Almenys, ara per ara, el secretari no me n’ha fet constar cap”, i ha volgut afegir que aquesta acció “es deu al mal perdre”, una decisió que “l’indigna” i que justifica per “les ambicions desmesurades d’algunes persones”.
Vicent Ros i LGòria Tello, director i presidenta del Palau de la Música de València.
“Una metodologia per recuperar la institució”
“És la meua primera roda de premsa”, ha començant dient qui serà la màxima autoritat i responsable dins del Palau. Vicent Ros ve amb “una metodologia per recuperar la institució”, vol a totes passades “un Palau obert, on entre aire fresc, amb una altra forma de fer cultura” i aquesta ha de ser “plural, transparent, de qualitat i democràtica”.
“La programació sempre estarà al nivell que demana la societat” perquè, com tothom sap, allà “hi ha un públic que cal mantindre”, però, alhora, tenim el gran repte de “regenerar-lo”. “A la gent jove que no ve ni ha vingut mai al Palau l’hem de dur”, ha dit Ros. Per això, el Palau -que enguany ja havia viscut una obertura de ment considerada i prova d’això ha estat la celebració del Cicle Cançó i dels premis Ovidi organitzats pel COM- “s’obrirà a totes les músiques i tendències” perquè “han de tindre cabuda tots” i, en eixe sentit, ha sentenciat dient que “el Palau ha de ser una casa de la música per a tots”, entre d’altres, “perquè està al servei del poble”. Un viratge arriscat tenint en compte que el propòsit és internacionalitzar l’orquestra, fer marca València amb el Palau partint de la base que Ros vol “canviar la imatge del Palau elitista”.
Accions de Vicent Ros
“La programació és de qualitat, però, probablement, hi haurà canvis”, ha dit quan ha estat preguntat per la premsa respecte de les seues accions. A banda de posar en marxa un programa didàctic i eductiu molt ambiciós ampliant l’impacte i l’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies, Vicent Ros pretèn “potenciar l’Orquestra de València”, ja que la qualifica com a “motor, ànima mare” d’una cosa que “hi ha, ací, en gran quantitat: potencial humà”. Un capital per revertir una “deixadesa, un no saber què fer, una desil·lusió”. Aquestes eren les paraules amb què Ros descrivia la situació que coneix molt bé i que, per això, a més de fer, del Palau i l’Orquestra, “d’ambaixador, fer marca València al món i treballar la internacionalització”, l’altra gran feinada serà crear la “motivació del personal, de la gent, dels treballadors, perquè el clima social estava viciat”. Tot això amb la premissa de fer “política horitzontal”, perquè “si ens falta personal, un engranatge, no podem avançar”, ha dit.
Vicent Ros porta baix del braç una “metodologia de millora contínua”, d’aquesta manera qualsevol acció seguirà un procés de “planificació, d’acció, de verificació i avaluació”.
La Veu ha volgut saber si, finalment, dins d’aquests canvis, es contemplava la introducció de la banda municipal, que comparteix seu amb l’orquestra, dins de la programació general. En aquest sentit, Ros ha declarat que “es faran projectes comuns”.
Una orquestra amb 81 músics actius
Si la Llei Montoro ho permetera, “voldria completar l’orquestra fins als 100 músics com a mínim”, però, de moment, només un canvi de govern estatal faria possible això, com ja s’explicà en la presentació de la temporada. Malgrat tot, Ros manté l’objectiu inamovible i, fins i tot, ha bromejat davant la pregunta de la premsa: “Sí, sóc el salvador de l’Orquestra de València”, ha dit. Allò que sí es farà —independentment de Montoro— és crear borses de treball de totes les especialitats “perquè ens obliga la llei”, per contractar els reforços que l’orquestra necessita.
Amb un pressupost de poc més de 2.400.000 euros, Vicent Ros s’ha mostrat partidari “d’optimitzar recursos”, tot i que es mantindrà “una programació de luxe”, s’apostarà molt més per la “producció pròpia”, es donarà un fort impuls al projecte “pedagògic educatiu” i s’obrirà el Palau a “totes les músiques i col·laboracions”.
Ara bé, fins ara, d’aquest pressupost, només 900.000 euros es destinaven a l’OV, mentre que la resta era per dur orquestres de fora, solistes, directors, etc. “Això vaig a capgirar-ho”, ha dit el nou director, qui apostarà “per la producció pròpia, per l’orquestra, però sense deixar de dur orquestres, solistes i directors de gran nivell”; clarament, tot apunta a un viratge per valencianitzar el Palau.
Igualment, al nou director li agradaria que “tinguérem un romanent per comprar i arranjar instruments”, una percepció que coneix perfectament per la seua etapa com a inspector i, a més, ha conclòs, “no tenim pianos” i, naturalment, li agradaria “comprar-ne”, perquè fins ara calia llogar-los.
Sobre la continuïtat de Traub, quan arribe el moment ho “consensuarà amb els músics, després el públic i, finalment, la direcció”.
