RedactaVeu / València.
Aquest dimarts ha sigut el dia nacional de les llengües de signes, data que recorda que, un 14 de juny de 1936, es va constituir la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), a través de la qual, segons s’explica al comunicat enviat per la Federació de Persones Sordes Valenciana (FESORD), s’han conquerit els drets de les persones sordes a nivell estatal. Al País Valencià, s’han realitzat, al llarg del dia, diferents accions amb la intenció de difondre la importància d’aquestes llengües.
La intenció de celebració d’aquest dia busca que la població, en general, conega de l’existència d’aquestes llengües i la seua transcendència. Al mateix comunicat de FESORD, es pot llegir com expliquen que “la nostra llengua minoritària, no pot ser minoritzada per sectors que res tenen a veure amb el seu ús. Desprestigiar una llengua perquè no és majoritària, llevar-li valor quan no la coneixes, és un sense sentit que tots i totes haveu viscut alguna vegada. Les persones sordes ho vivim diàriament”.
Però, tot i les mancances en què viu la comunitat sorda i sordcega, que són òbvies per a qualsevol persona que es plantege: “Què passaria ara si jo no pogués escoltar?”, s’ha avançat, en aquest àmbit, a nivell legal, amb el reconeixement que es va aconseguir el 27 de març del 2006 quan s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, concretament, a l’article 13.4, en què es garanteix l’ús de la llengua de signes, el seu ensenyament, protecció i respecte. I, també, es va avançar, posteriorment, amb l’aprovació de la llei 27/200, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues.
>
Vídeo: Canal FESORD.
Llengua de signes
La llengua de signes, que no el llenguatge de signes, és un sistema lingüístic de caràcter visual, espacial, gestual i manual en la conformació del qual intervenen factors històrics, culturals, lingüístics i socials, que ha estat utilitzada com a llengua, tradicionalment, per les persones sordes i sordcegues signants a l’Estat Espanyol. No és universal i, a nivell estatal, hi ha dues llengües signades cooficials, reconegudes per la llei 27/2007 Aquestes són la Llengua de Signes Espanyola (LSE) i la Llengua de Signes Catalana (LSC).
A FESORD, oficialment, s’imparteix llengua de signes espanyola, acreditada per la CNSE, tot i que la llengua signes valenciana té certs matisos diferencials que la enriqueixen, segons expliquen des de l’entitat.
Suport institucional
Diverses administracions públiques han demostrat el seu suport a la llengua de signes, mitjançant l’adhesió a la declaració institucional pel dia 14 de juny com, per exemple, les Corts Valencianes, la Diputació d’Alacant i els ajuntaments d’Alacant, Alcoi, Xàtiva, Elx, Paiporta, Benidorm i Paterna. Tot i que FESORD recorda que, al llarg del mes, altres institucions aniran sumant-se a aquesta declaració, a mesura que se celebren les seues sessions plenàries.
La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer. Foto: Diputació de València.
Campanya a les xarxes
També s’ha dut a terme una campanya a les xarxes socials per tal de conscienciar a la comunitat oient que la llengua de signes és una llengua oficial més. L’etiqueta en què es posen les diferents aportacions en forma de tuits, fotografies i vídeos amb signes és #arallenguadesignes.
Noves tecnologies
Certament, amb tots els avenços tecnològics, les barreres comencen a superar-se, de manera que es facilita la vida a tothom. Un bon exemple és Show Leap, un traductor de llengua de signes a veu i viceversa, que està en desenvolupament i que, segons afirmen els mateixos creadors, aquesta serà “la tecnologia que revolucionarà la comunicació entre sords i oients”.
Cal destacar que aquest projecte va nàixer d’un grup d’estudiants, tres del quals formaven part de l’Escola Politècnica Superior de Gandia; el quart era de la Universitat d’Alacant. La idea inicial d’aquesta proposta va guanyar l’edició estatal de Hack for Good de 2014, organitzat per Telefònica i diverses universitats espanyoles a través de la seua xarxa de càtedres universitàries.
