Les queixes que els ciutadans han fet arribar sobre l’ús del català a les administracions públiques s’han doblat segons l’informe de queixes lingüístiques rebudes el 2015 a la Plataforma per la Llengua. En concret, l’any 2015 es van comptar 120 greuges lingüístics relacionats amb el sector públic, una xifra molt superior als 55 de l’any 2014.
En total, l’informe recull estadísticament les 426 queixes que diverses persones van adreçar, per voluntat pròpia, a l’ONG del català quan es van trobar amb un cas de mala praxi o de deficiències en l’ús de la llengua catalana, bé fos en l’àmbit públic o en el privat. En la majoria dels casos, la reclamació s’origina per l’absència d’ús de la llengua catalana en algun àmbit.
Creixen les queixes per hostilitats o per intencionalitat discriminatòria
El primer motiu de queixa són les mancances en l’atenció escrita o oral (33,6%), mentre que el segon es relaciona amb circumstàncies on va existir una hostilitat o una discriminació explícita vers l’ús de la llengua catalana (14,6%). En aquest grup, s’han aplegat queixes de diversos tipus on hi ha hagut una hostilitat intencionada especialment greu. També cal destacar les queixes a webs i serveis en línia (13,8%), a la publicitat (13,1%), a la llengua del producte (8,2%), a la retolació comercial i senyalització (7,0%) i a l’etiquetatge i instruccions de productes o serveis (5,4%).
Més queixes a les administracions
El 2015 ha estat l’any amb més queixes lingüístiques sobre les administracions públiques des que la Plataforma per la Llengua presenta aquests informes. Hi ha una tendència a l’alça que fa que les denúncies hagen crescut més del doble (fins a un 118%) respecte de l’informe del 2014 i que s’hagen situat en la primera posició de les reclamacions. Durant l’any passat se’n van rebre 120, es va triplicar les queixes cap a la Generalitat de Catalunya (de 15 a 49, un 40,8% del total) i ja han superat els greuges de l’Administració central de l’Estat, que ha rebut 42 queixes.
El 24,1% restant pertany a les administracions locals (23 queixes), a la Generalitat Valenciana i al Consell d’Eivissa. Cal tenir en compte, a més, que les administracions són el sector amb més queixes tot i tenir una normativa molt més acurada i estricta de respecte dels drets lingüístics.
En particular, les institucions públiques que més reclamacions van rebre són l’Institut Català de la Salut i el Ministeri de l’Interior, amb 15 queixes cadascuna. En el primer cas, els usuaris han denunciat males pràctiques en la primera atenció: el fet que alguns documents d’indicacions genèriques per a pacients es troben només en castellà i la negativa del personal a atendre pacients si no renunciaven a parlar en català. En el cas del Ministeri de l’Interior, 13 de les queixes les originen les actuacions dels cossos policials de l’Estat.
Les empreses de serveis, el sector que rep més queixes en l’àmbit privat
En l’àmbit privat es constata que, de les 306 queixes que s’han rebut, el sector dels serveis es manté com el que més en suma, 55 en total (que representen un 12,9%), seguit, un any més, pels negocis a Internet (8,9%), per les empreses productores (8,2%), pel sector de la telefonia i la informàtica (8,2%) i per les grans superfícies i franquícies (7,0%).
En l’àmbit dels negocis a Internet, cal destacar les queixes vers Tripadvisor. És l’empresa que ha acumulat més denuncies durant el 2015 i encapçala aquest rànquing per segon any consecutiu. Les 17 reclamacions que s’han rebut han estat realitzades per usuaris als quals se’ls ha negat la possibilitat de publicar comentaris en català al portal, cosa que provoca cada cop més malestar entre els consumidors de parla catalana. Movistar i CaixaBank segueixen Tripadvisor amb 13 i 9 queixes respectivament i, a més, són empreses habituals en les classificacions d’informes anteriors.
La meitat de les queixes vers les administracions són per incompliments legals
L’informe presenta alguns exemples representatius de la varietat de casos rebuts per la Plataforma per la Llengua al llarg del 2015. Les accions de l’entitat, juntament amb l’acció dels consumidors o administrats, ha comportat que es modifiquen alguns comportaments denunciats i que s’aconsegueixen èxits. Aquestes males pràctiques suposen, en molts casos, una vulneració dels drets lingüístics ja que, un cop analitzades jurídicament per la Plataforma per la Llengua, en el 37,1% de les reclamacions rebudes s’hi han trobat motius d’incompliment legal. Aquest percentatge augmenta clarament en el cas de les queixes vers les administracions fins a un 49,2%.
Entre les vulneracions legals destaquen l’incompliment de la normativa sobre etiquetatge de l’article 128-1 de la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya, les mancances en la capacitació lingüística del personal de les administracions de titularitat estatal i els incompliments legals en l’atenció lingüística en la sanitat catalana. En aquest darrer àmbit, cal destacar tant el nombre de queixes com la gravetat d’alguns dels casos, que han arribat fins a actituds vexatòries.
La irresponsabilitat de les administracions en el compliment de la normativa té conseqüències gravíssimes per al ciutadà
A manera de conclusió, la Plataforma per la Llengua constata que després de sis anys d’aprovació de la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya i acabats tots els terminis de compliment, l’Administració catalana permet encara la distribució de productes il·legals, sense l’etiquetatge en català. “Aquest fet està afavorint un eixamplament de la desigualtat legal entre el castellà i el català i un tracte discriminatori únic en l’àmbit europeu”, assegura.
La Plataforma per la Llengua ofereix un servei d’atenció de queixes i assessorament per a consumidors sobre aspectes i usos lingüístics de les empreses i institucions que operen en el domini lingüístic del català. L’entitat duu a terme, de forma permanent, la gestió de les reclamacions i, si és pertinent, posteriorment, les deriva a les administracions que tenen potestat per resoldre-les. Aquest informe i resum anual sobre queixes lingüístiques forma part del conjunt d’estudis i informes que duu a terme l’ONG del català.
Podeu llegir ací l’informe complet de les queixes del 2015.
