Mentre que dos gravíssims incendis forestals assolen la Canal de Navarrés i la Ribera Alta i deixen més de 2.500 hectàrees cremades i l’Hospital d’Aigües Vives i algunes urbanitzacions evacuades, els dos diaris impresos a València han preferit obrir les seves portades amb l’acte de desgreuge a la Mare de Déu dels Desemparats organitzat per l’arquebisbe de la ciutat, Antonio Cañizares.
Així, Levante dedica la fotografia principal de la portada al que ha qualificat com un “Desgreuge multitudinari” i, en el subtítol, parla de 4.000 participants. El titular principal fa referència a la reacció de la patronal davant dels problemes de finançament del Port de València per part del Ministeri de Foment espanyol. L’incendi forestal queda relegat a una tercera posició, i això que el titula no amaga la gravetat de la situació: “Dos incendis avancen sense control a la Canal i la Ribera després d’arrasar més de 2.500 hectàrees”.
El desequilibri encara és més accentuat a Las Provincias, que dedica mitja plana a una fotografia de la plaça de la Verge acompanyada del titular “Milers de valencians desagreugen la Mare de Déu”. El titular principal està dedicat a l’assassinat de la diputada britànica Jo Cox i els incendis forestals queden limitats a un faldó superior –normalment dedicat a reportatges atemporals de revista- amb el titular “800 hectàrees arrasades a Bolbait”.
L’única televisió d’àmbit autonòmic, TV Mediterráneo –del mateix grup que la Cadena COPE-, també va optar per retransmetre en directe l’acte de desgreuge en lloc de fer seguiment dels incendis.
No tots els mitjans han tingut el mateix criteri. Cal destacar l’edició valenciana de 20 Minutos, el digital La Veu –que té la informació del foc en portada i que, fins al moment, no ha publicat cap ressenya de l’acte d’ahir- i el seguiment en directe de CV Radio.
I la presència de l’extrema dreta?
La concentració convocada per Cañizares va comptar amb una presència important de grups d’extrema dreta que, encara que no destacaven en nombre, sí es feren visibles. Una gran pancarta amb el lema “València contra la degeneració”, acompanyada d’un paradoxal “respecte” i signada per España 2000, era ben visible. També ho eren les banderes carlistes i del Grup d’Acció Valencianista.
A pesar d’això, totes les notícies de l’acte eviten destacar aquesta presència ultra i només Levante ho explica en el text interior de la crònica.
Las Provincias, en canvi, no fa ni una sola menció. Però sí que presenta l’acte amb un titular eufòric –“València aclama la Mare de Déu”– i fa almenys vuit referències a la quantitat de gent que va participar-hi i al fet que va “omplir”, “desbordar” o “abarrotar” tot l’espai possible. En cap moment, però, ofereix cap xifra d’assistents, els quals, segons el recompte publicat per Levante –encara que no s’ha donat cap font–, n’eren 4.000.
Manca d’anàlisi
Un altre element que mereix un apunt és el fet que tota la polèmica mediàtica i política generada al voltant del cartell on es veu la Mare de Déu dels Desemparats besant-se amb la Mare de Déu de Montserrat, publicat per Endavant –una organització pràcticament residual a València-, s’ha realitzat sense contextualitzar, en cap moment, el seu origen: les greus declaracions de Cañizares contra gais i feministes que, fins i tot, li han comportat l’acceptació a tràmit d’una querella presentada per 55 entitats cíviques de València per “incitació a l’odi”. Tindria sentit preguntar-se si la croada de l’arquebisbe –inclòs un desgreuge públic, un acte que no s’havia realitzat des de maig de 1939- contra un cartell que, en cas de no haver-li prestat atenció, a penes hauria corregut per les xarxes afins a Endavant té relació amb els seus problemes judicials?
Si bé la crònica de Levante assenyala indirectament que “el desgreuge no era només a la Mare de Déu. També era per l’arquebisbe, qüestionat els últims dies”, evita fer la pregunta de forma explícita.
