Maria Such: ‘Siga quin siga el resultat, el Partit Socialista serà decisiu’

Tercera en la llista del PSPV-PSOE per València al Congrés dels Diputats
20 juny 2016 01:00h
Sergi Tarín / València

Com es du això d’anar encastada en la llista entre José Luis Ábalos i Ciprià Ciscar, dos noms del socialisme etern?
Com ho duc? Bé. Estic fent la part de la campanya jove i cadascú fa la part que li correspon. M’agradaria compartir candidatura amb més gent jove, de Joves Socialistes o fins i tot independents, però crec que ha d’haver de tot, amb experiència i sense prejudicis.

Caldria més gent jove sobretot en llocs d’eixida?
En general trobe a faltar més gent jove, encara que hi ha hagut una renovació del 62%. Però calen més persones de la meua generació. Representem un 20% de la població i volem tindre el nostre espai i des del PSPV se’ns ha donat. Però no creiem que la nova política sols haja d’incorporar joves. Els majors que no han vist culminat un projecte o que en tenen un de nou també poden fer una bona feina.

Ábalos i Císcar són exemples de polítics que no tenen un projecte culminat?
Ací no han pogut governar i no han tingut un projecte que hagen pogut desenvolupar i ara és el moment d’apostar per ell. Quant al Congrés dels Diputats, en una legislatura se’ns han quedat moltes coses en el tinter.

Ve d’una família amb llarga trajectòria socialista. Son pare [Antoni Such] és un dels polítics veterans del partit. Quins consells li ha donat?
No tindre dependència de la política, que és temporal. I tindre una trajectòria professional a banda.


Maria Such.

Li molesta que l’identifiquen com a filla d’Antoni Such?
No. A Alcàntera sóc la filla de Toni i a Cullera la filla de Cristina. Ma mare diu de broma que ara és ella la mare de... No em preocupa. És una etapa superada. Tots som fills del nostres pares. He estat en Joves Socialistes des dels 14 anys i he anat adquirint responsabilitats i no ha sigut per ser la filla de Toni Such, sinó perquè els companys han confiat en mi. Quan em proposaren estar en la llista em vaig espantar. És una gran oportunitat, però també un gran sacrifici personal i professional. En Joves Socialistes estàvem demanant eixe protagonisme i de cara als companys no podia rebutjar-ho.

Ha començat la carrera política pel Congrés. Què té la política estatal que no tinga l’autonòmica o la local?
Trobe a faltar no estar en la meua terra, en el meu poble, en la meua comarca. El treball que fas en el Congrés no el veus realitzat ni com va el procés. En un Ajuntament és més dur, però tens la satisfacció de treballar més en el dia a dia. En estos quatre mesos, tota qüestió que he intentat tramitar per a pobles de la meua comarca o del voltant, s’ha vist rebutjada o no m’han donat una solució. Ha estat paralitzada l’administració de l’Estat i això ha estat frustrant.

La seua perspectiva és tornar i fer política de més a prop?
Els dies que no estiga allí, estaré ací. No m’he quedat cap setmana sencera, ni un dia més que no haguera de quedar-me. Feia la tasca parlamentària i la resta de dies estava coneixent la problemàtica dels pobles i xafant les comarques. La gent necessita saber què està passant allà i quina tasca estàs fent. Això és per a mi el més gratificant. Però el futur no me’l plantege. Aprofitaré el moment i tractaré de fer tot el que puga per la meua generació.

En què li agradaria especialitzar-se al Congrés?
Els joves no sols ens hem de dedicar a coses de joves, però en el meu cas sí que ho de fer. Hem reclamat que no teníem representació jove en les institucions o que no protagonitzàvem el canvi que tants se’ns deia. La meua tasca fonamental és traslladar les preocupacions i problemàtiques dels joves, que també les he viscudes tant a la universitat com després en contractes de becària precària.


Maria Such.

S’ha identificat com d’esquerres i ha dit que calia que el PSOE girés cap a l’esquerra. Es va sentir còmoda amb el pacte amb Ciutadans?
No era l’acord idíl·lic i que haguera desitjat. L’he viscut de primera mà i no justificaré el pacte, perquè a més pense que era millorable, però també era millor que allò que hi havia. La nostra generació tenia l’oportunitat de participar en grans reformes o en una segona transició i pel fet de no tindre govern no estem ara engegant grans mesures que sí han estat votades a favor, tant per Ciutadans com per Podem, en estos quatre mesos com ara una llei d’igualtat salarial entre homes i dones o la creació d’una comissió de joventut. No és un acord d’esquerres, és cert. Hem acordat amb un partit de centre-dreta 200 mesures coincidents. No hi havia alternativa.

Pedro Sánchez, com a líder de l’oposició, demanà el suport per fer fora el PP. Seguint esta lògica, si Sánchez deixa de ser líder de l’oposició, haurà de donar el suport a la força del canvi més votada?
Hauria de donar-hi suport, però és una pregunta que també la podríem haver fet fa quatre mesos, quan bloquejaren o evitaren que hi haguera un president socialista.

S’haguera sentit més còmoda en un pacte amb Podem?
Jo pensava que sí que hi hauria pacte perquè la meua experiència personal de ser nova al Congrés i veure tanta gent nova que està compartint amb tu la il·lusió, les ganes de treballar, sense vicis ni prejudicis de la política, i veure que això no es pot arribar a culminar perquè a un costat i a l’altre de l’hemicicle es vota en contra d’un president socialista... Doncs no sé si m’haguera sentit còmoda en un pacte amb Podem.

Resulta tan complicat que Pedro Sánchez pacte amb Mariano Rajoy com que Pablo Iglesias ho faça amb Albert Rivera. Per tant, Sánchez haurà d’escollir.
Podem deia que volia acabar amb el bipartidisme i quan s’ha vist que hi havia un sistema multipartidista sembla que no s’ha resignat al tercer lloc i al canvi que desitjava.

Pactar amb Ciutadans suposaria un gran desgast per a Podem.
El que li suposaria un gran desgast és que hi haguera un president socialista. En el moment que això passe i es facen les polítiques d’esquerres que estem fent ací, al País Valencià, aleshores se’ls acabarà el leitmotiv i l’argument que el PSOE no està per les persones.

L’escenari de negociació és ara més probable?
Per responsabilitat, crec que sí. I per evitar unes terceres eleccions. Però siga quin siga el resultat, el Partit Socialista serà decisiu.


 
next