L’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AVM3J) ha fet públic aquest dilluns un comunicat en el qual denuncia l’actuació de la jutgessa Nieves Molina “en el tractament de l’accident”, ja que, afirma, “potser no se li puga atribuir un comportament negligent, però tampoc es pot dir que haja sigut exhaustiu en la recerca de la veritat”. Segons l’AVM3J, Molina “ni es va preocupar per preservar les proves judicials, ni la seua actuació com a instructora garanteix que no quede cap escletxa de dubte respecte a les causes de l’accident i les possibles responsabilitats”.
En el seu escrit de queixa, l’AVM3J recorda que va ser el passat dia 13 quan va declarar, a la seu parlamentària, Carolina Ligorit, metgessa del SAMU i una de les primeres persones en baixar al túnel després de l’accident. Aquesta va afirmar que, a la cabina de la unitat sinistrada, hi havia els cossos sense vida del conductor i de la interventora. “Tenien el crani destrossat –va dir–, no em va fer falta reconèixer-los i vaig dir als bombers que estaven intentant traure els cossos que no es podia fer res per ells, que millor dedicar-nos als vius”.
L’AVM3J recorda que també va declarar, el mateix dia, Manuel Velázquez, forense de l’Institut de Medicina Legal (IML), qui va indicar que, des de la seua experiència, “no és comprensible que la jutgessa relegara en la Policia Judicial per realitzar l’aixecament de cadàvers” i que precisament a causa de la magnitud de la tragèdia van haver de ser els metges forenses els que realitzaren aquesta missió, “sempre acompanyats de la jutgessa per preservar les proves i garantir la correcta recerca”
Sobre la base d’aquests testimoniatges “i sempre amb l’únic interès d’esclarir totes les consideracions relacionades amb l’accident i la seua recerca”, el dijous dia 16, l’AVM3J va demanar a la jutgessa Nieves Molina que citara a declarar en qualitat tant de testimoni com de perit els doctors abans esmentats.
“Sorpresa” de l’AVM3J davant la “ràpida” imputació i “sense haver-la escoltat abans”
“I quina ha sigut la nostra sorpresa en assabentar-nos hui de la resposta de la jutgessa, que cita a declarar la doctora, però en qualitat d’investigada –abans imputada- per un possible delicte contra les institucions pel fet d’acusar la policia de falsejar informes”, explica, en el seu escrit, l’associació, la qual afegeix que “es curiós que li atribuïsca aquest delicte, sense ni tan sols haver-la escoltat abans. I més curiosa és encara la celeritat de la seua resposta, que ha tardat només 4 dies i que contrasta amb la lentitud demostrada al llarg de tota la instrucció”.
En aquest sentit, l’AVM3J recorda que l’última prova sol·licitada va ser al març de 2015 “i no va ser fins a febrer de 2016 quan va quedar incorporada a la causa. “11 mesos!!! I dos escrits de l’Associació insistint que s’advertira a FGV perquè complira amb la seua obligació i aportara, d’una vegada per sempre, la documentació sol·licitada”, es lamenta. Enfront d’això, subratlla, “només han calgut 4 dies per acusar una persona sense ni tan sols haver sentit el seu testimoniatge, un testimoniatge que tampoc s’ha molestat a contrastar. Potser per a no posar en evidència la seua actuació”.
Segons va explicar Matías Mendoza, director de l’IML, la comitiva judicial, entre la qual es trobava la titular del jutjat nº 21º, Nieves Molina, i ell mateix, van acudir al lloc de l’accident i, després de rebre explicacions de la Policia Judicial, els van deixar al càrrec “i se’n van anar a menjar a un bar de tapes, no fóra cosa que després no pogueren menjar…”, denuncia l’Associació, que també lamenta que ho feren “sense donar cap instrucció respecte del conductor, principal testimoniatge per aclarir les circumstàncies de l’accident”.
Per aquestes raons, l’AVM3J es planteja una sèrie d’interrogants: “Sense saber si el maquinista estava viu o mort, no va manar cercar-lo i custodiar-lo? No tenia interès a interrogar-lo? No era rellevant el testimoniatge del conductor?”. A la qual cosa apunta: “Es veu que no. Per a ella no. No es va molestar a custodiar el possible responsable de la mort dels viatgers. No es va preocupar d’esbrinar les causes de la seua mort. No es va preguntar com va acabar el cos del maquinista sobre les vies. Per on va eixir? No va demostrar cap interès en les circumstàncies que envoltaven l’accident”.
Per contra, i sempre segons l’escrit de queixa de l’AVM3J, “va deixar que s’incinerara el cadàver, impossibilitant així que se li realitzara alguna prova que poguera llançar una mica de llum sobre el seu estat físic. No va cercar el seu historial mèdic. Va permetre també que es destruira el vagó sinistrat, destruint l’única prova que quedava de l’accident. La caixa negra va ser esborrada intencionadament per Luis Domingo Alepuz i la jutgessa no li ho va recriminar. El llibre d’avaries mai va aparèixer ni la jutgessa no el va cercar”.
“Per la finestra no cap un coss”
Davant d’açò, l’AVM3 considera que “hi ha moltes incògnites que envolten tot allò relacionat amb l’accident”. “Encara que la jutgessa sembla tenir-ho tot molt clar” en afirmar que “no existeix el més mínim dubte del lloc on van aparèixer els cadàvers”, “no estaven en la cabina”, “van eixir pels aires”, l’AVM3J assegura: “Però nosaltres no ho tenim tan clar”, ja que, “segons el manual de la UTA, la finestra de la cabina té un disseny de dos cristalls, un dels quals es llisca fins a la meitat de l’amplària, que és de 76’5cm. És a dir, que cada buit de finestra és de 38 cm. Per ací no cap un cos”.
Compromís, PSPV, Podem i C’s mostren la seua “indignació” davant la imputació de Carolina Ligorit
Per la seua banda, els portaveus de Compromís, PSPV, Podem i C‘s en la comissió d’investigació de l’accident del metro han mostrat aquesta vesprada la seua “absoluta indignació” davant la imputació de la metgessa del SAMU Carolina Ligorit, qui la passada setmana va assegurar que els cossos del maquinista i de la revisora de les unitats afectades en l’accident del metre del 3 de juliol de 2006 es trobaven a l’interior de la cabina. En aquest sentit, els responsables dels grups polítics han manifestat de forma conjunta la seua “total solidaritat” davant la “insòlita actuació de la jutgessa”.
Tant la diputada Ana Barceló com Isaura Navarro, Alexis Marí i Fabiola Meco han recordat que la imputació es produeix “precisament la setmana en què els grups presentem el dictamen de la comissió” i han denunciat que la jutgessa l’haja cridat com a investigada i imputada “sense, ni tan sols, haver-li demanat testimoniatge prèviament”.
Per tot açò, els portaveus, respectant la decisió judicial, han volgut mostrar la seua “profunda indignació” i han assegurat que “seguiran treballant per esclarir tot l’ocorregut tant en l’accident com en la gestió posterior del mateix”. “El que ens agradaria saber és què pensa el PP de tot açò”, han sentenciat els portaveus.
