Sixto Ferrero
/ València.Ahir la cadena Ser anunciava que “els teatre públics valencians”, sota l’administració de l’Institut Valencià de Cultura (anteriorment CulturArts) “no s’han sotmès a les pertinents revisions de seguretat des del 2012”. Arran d’això, “els tècnics de l’ens públic amenacen de fer vaga i boicotejar l’estrena de Sagunt a escena que començarà el 21 de juliol”.
“És cert que hi ha deficiències”, ha confirmat Abel Guarinos, el director de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), “però no només als Teatres públics de València”, afegeix, “al Teatre Arniche d’Alacant es va haver de suspendre la segona representació de Xavi Castillo amb Pot de Plom Teatre”. El motiu és “una calor bàrbara”, i la causa d’això és la climatització de l’Arniche, però al “preguntar per l’aire condicionat, ens indiquen que duia trencat dos anys i mig”. “Com és possible…?” es pregunta el director.
Comunicat de Pot de Plom Teatre sobre la cancel·lació al Teatre Arniches d’Alacant.
Al Rialto, al Principal… a la ciutat capital hi ha deficiències de seguretat com ara bé les vares contrapesades o corrioles amb què treballen els tècnics o motors que no han passat revisions i certificacions, “i si ens cau un ascensor damunt?” ens explica Alberto Suesta, tècnic de l’IVC, “som persones i estem treballant baix”.
Xavi Castillo amb Pot de Plom assajant al Teatre Arniches d’Alacant.
Uns quilòmetres al nord del país, a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC) va caure fa uns dies una part de la instal·lació de Santiago Cirujeda, ubicada a l’exterior de l’edifici públic. L’estructura s’instal·là en 2005 i hauria d’haver-se retirat en 2007, “perquè era temporal, per a dos o tres anys” explica Guarinos a La Veu. “Com que està a l’aire lliure, en 2010 començà a deteriorar-se i es féu patent el perill que comportava si no es desmuntava”. Però no es va fer ni en 2007, ni en 2008 que era el temps que marcava la longevitat. La instal·lació seguí al seu lloc, sense que cap director de l’ens cultural públic diguera ni fera res. Qui volia assumir el cost de desmuntatge (30.000€) en època de retallades? “Estem esperant el permís d’obres de l’Ajuntament, perquè el 28 d’abril assumirem d’urgència el desmuntatge de la instal·lació”, mentrestant “ha caigut una planxa de 5kg damunt de la terrassa del bar de l’EACC”. Quasi deu anys després es traurà la instal·lació de Cirujeda.
Deficiències i responsabilitats.
Abel Guarinos acaba d’arribar al càrrec. El dia que estrenà el seu despatx, ubicat al Teatre Rialto, encara feia olor a pintura, fou el dia en què concedí l’entrevista a aquest diari. Abans, l’extinta CulturArts comptava amb altres responsables, a qui “s’han enviat escrits demanant solucions des de 2004, demanant revisions anuals”, diu Alberto Suesta, però les respostes eren que “estàvem en crisi i en mínims pressupostaris. Posaven l’excusa de no tindre diners”.
Peça revellada de la instal·lació de S. Cirujeda a l’EACC.
Tot açò “s’hauria d’haver denunciat en 2012, 2013, 2014…” diu Guarinos “i no haver-se esperat que hi haja un altre govern, un altre director”, perquè, “si hi ha una deficiència estructural greu cal denunciar-ho”, com així ho assegura el representat dels tècnics de l’ens públic qui assegura que el fet d’haver amenaçat ara amb una vaga i un boicot al Festival Sagunt a Escena “no és una acció política”, sinó una qüestió de seguretat perquè “ha d’haver revisions que marca la llei, que no ho hem de dir els tècnics, sinó que és la mateixa administració qui ha de fer-ho d’ofici”. No obstant això, davant el perill i el risc de sofrir un accident que podria ser mortal, per què no es va insistir en demanar solucions i seguretat? Traslladem al tècnic. “Si no ho hem fet abans està mal fet”, reconeix, tanmateix, ara serà “el tribunal d’apel·lacions qui demanarà responsabilitats a l’anterior director i responsables”.
Humitats, parts podrides, de la instal·lació de Cirujeda a l’EACC.
Boicot, vaga i solucions.
“És en estiu quan s’escometen les revisions” explica Guarinos, un fet que confirma el tècnic, “perquè agafem tots els estris i ens traslladem a Sagunt, aleshores els teatres es queden buits i és quan es poden arreglar les deficiències”. Així es farà, perquè “portem el pressupost per solucionar això, junt a un pla d’execució”. En acabar la temporada “ho farem ara i si no s’ha fet un poc abans era perquè la temporada estava en marxa”, amb tot i això afegeix Guarinos que si “el cap tècnic ens haguera fet saber la situació abans s’haguera fet per posar solucions”.
A hores d’ara la maquinària de la negociació i recerca de solucions està en procés, així ens ho ha transmès tant el director de l’IVC, Alberto Suesta en representació dels tècnics i membre del comitè d’empresa i fins i tot el mateix president del comitè Ricard Nogués. Però la notícia ahir era el boicot al festival saguntí i l’amenaça de vaga. Guarinos creu “que la vaga no s’hauria de fer perquè no hi ha motius de present ni de futur que li donen fonament a eixa vaga, per això parlem amb els sindicat i comitè d’empresa perquè vegen que s’han pres les mesures de seguretat en els nostres espais, que hi ha voluntat de diàleg”, de fet aquest matí s’està treballant en les solucions entre les parts.
Teatre Principal de València.
Per la seua banda, Ricard Nogués, president del comitè d’empresa, declarava a La Veu que la proposta de vaga “parteix dels treballadors tècnics” i és aleshores que “es fa una assemblea i ix que sí” es dóna suport a la vaga, i és per tant que “demanen al comitè que inicie tràmits legals per fer les aturades”, per això “el comitè d’empresa dóna cobertura a les vagues” i a la decisió “d’anar al tribunal d’arbitratge”. En el mateix sentit Suesta ha reconegut que “no hi ha interès en fer les vagues i crec que no es faran, perquè el que volem són solucions”.
Hores extres.
Una altra batalla són les hores extres que “només els tècnics han hagut de fer”, ens especifica Nogués. “Hem passat un ERO i del departament tècnic marxen 9 persones” recorda Alberto Suesta, qui afegeix que com a conseqüència “hem acumulat hores, perquè els que quedàrem, hem hagut de fer el mateix que es feia abans amb més personal”.
Tanmateix, des de la direcció de l’IVC indiquen que “les hores extres si és una cosa de 2012, no podem assumir això en 2016 si no estan fonamentades”. Al remat conclou el tècnic que “no es demana que es paguen les hores, sinó pactar-les” i deixa la porta oberta a cobrar-les amb dies lliures, com sembla ha estat una solució, encara que exposa que “un company aconseguí a través dels tribunals que li siguen retribuïdes”, per això ells ara, “no descarten anar-hi”. No obstant això, el plantejament d’Abel Guarinos envers aquestes situacions “que vénen de molts anys”, és una “voluntat de diàleg” que “hui parlarem per fer-los veure quina és la posició d’aquest IVC” i conseqüentment “el comitè d’empresa sàpiga discernir les coses del passat amb el que se li està proposant per al futur”.
