Les temporades i festivals clouen sovint amb potència, amb propostes de renom per, d’alguna manera, atraure el públic i, així, que aquest faça un últim esforç. El Teatre Micalet tanca la temporada i ho fa “apostant per allò en què creiem i donem suport: la producció i les companyies valencianes” i, com no, “per la creació en llengua pròpia”, recorden. Per això, a partir d’aquest dijous, presenten l’estrena de L’embruixat, de Valle-Inclán, a càrrec de l’Escola Municipal de Teatre de Silla, obra que es podrà veure fins el diumenge dia 26 de juny.
L’EMT de Silla, a través de Ramón Moreno i Amparo Pedregal, ha creat i adaptat l’obra per celebrar els seus més de 30 anys de vida. Enguany, a més a més, es compleixen 80 anys de la mort de l’escriptor, poeta i dramaturg i, per recordar-ho, l’EMT de Silla proposa “un muntatge amb una estètica poderosa i prenent com a base el teatre físic i visual”.
“No és la primera vegada que fem Valle-Inclán en valencià”, explica Ramón Moreno a aquest diari. Al llarg dels més de 32 anys de vida de l’escola de teatre, recorda el dramaturg, “hem representat, també, Divines paraules”. A més, afegeix que una de les llibertats i característiques dels membres de l’EMT de Silla és que els agrada “el risc” i, per això, “fem coses que altres no s’atreveixen a fer”. En aquesta ocasió, proposa al públic que es pregunte “com ressonen les paraules de Valle-Inclán en valencià?”. Diu Moreno que, en la representació de l’obra, veurem que “es tracta d’un llenguatge molt al·legòric, amb imatges complexes. És el repte” que es plategen seguir amb l’objectiu que “el públic ho entenga, ho reba i aplausdisca” perquè, malgrat el pas del temps, “la complexitat de Valle-Inclán no està resolta hui en dia”. El públic podrà veure al Teatre Micalet un “treball molt visual, físic, molt semblant al que seria o el que entenem per espectacle”. Tot això “sumat a la qualitat”, perquè el treball “s’ha fet amb molt esforç” per tal d’oferir un resultat que “parteix de la recerca de l’excel·lència”, tant per la part de l’Escola com per la dels vint-i-cinc actors que representen aquest esperpent rural, “jugant amb l’animalització que proposa l’autor i una barreja de multidisciplines que li donen al muntatge un caràcter singular” i on l’avarícia i l’instint de supervivència són els fils que estiren els personatges d’aquesta tragèdia immersos en una atmosfera impregnada per la màgia i la bruixeria”.
Divines paraules de Valle-Inclán a càrrrec de l’EMT de Silla en 2005.
“Estem molt satisfets del resultat”, tant que, conclou, “volem mantindré la representació en vida i, per això, estarà inclosa en el repertori durant la temporada següent”.
Santos, santones y calaveras a càrrec de l’EMT de Silla en 1985.
L’EMT de Silla, “una aldea d’Astèrix”.
L’EMT de Silla és un referent al País Valencià “perquè fou la primera Escola Municipal de Teatre” i això la converteix, també, en pionera d’entre les més de quaranta Escoles Municipals de Teatre que hi ha actualment censades. Després d’anys, “seguim treballant, el mateix equip,” i la valoració de tot plegat és “molt positiva”, explica Moreno, perquè, a banda d’ésser una escola premiada, “formem part de la identitat del poble”. Han estrenat quaranta-sis obres i han rebut seixanta-sis premis, entre els quals destaquen el Narcís Blanc de l’Associació d’Actors del País Valencià, el Premi Micalet de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Premi Especial de la Crítica de la Ciutat de València o El Porrot d’Honor a l’Activitat Cívica, màxim guardó que concedeix l’Ajuntament de Silla.
“Les nostres referències són el teatre universal dins de la contemporaneïtat del teatre internacional que es fa ara i, per això, tractem de dur, al públic, el millor”, perquè des del primer dia “el nostre treball va en la línia de buscar la màxima qualitat”, encara que “no som professionals i amb les nostres característiques tampoc entrem en el teatre d’aficionats”, l’Escola treballa amb l’avinentesa de “provar nous llenguatges, de renovar-nos sempre i aprendre amb cada cosa que fem” i, a més, una de les vàlues que la caracteritza és que “som de les poques entitats teatrals que podem investigar i arriscar-nos. Anem sempre una mica més lluny, encara que, això, és un privilegi, però, també implica, una responsabilitat”.
L’embruixat de Valle-Inclán a càrrec de l’EMT de Silla.
Les Escoles Municipals de Teatre van viure una proliferació en la dècada dels vuitanta. Moltes van viure moments d’excelsa glòria, mentre que altres sofriren la decadència provocada pels canvis en els governs, sobretot en els locals, on la visió de l’alcalde envers el teatre sovint acabava per ofegar una de les professions més autònomes i critiques del nostre context. “No és igual tindre un govern progressista que un de conservador”, reconeix, en aquest sentit, Ramón Moreno, però, puntualitza, “l’Escola Municipal de Teatre de Silla ha estat una cosa que tot el món ha volgut preservar en l’àmbit local, hem tingut una autonomia prou alta i encara que som una entitat municipal, sempre hem funcionat amb gestió autònoma”, és a dir, que ells són els qui “valoren els criteris amb què volem treballar”. Malgrat tot, “amb la crisi hem patit retallades de les quals encara no ens hem recuperant, però, amb el material i les infraestructures que hem guardat, anem fent fins ara”.
L’embruixat de Valle-Inclán a càrrec de l’EMT de Silla.
L’EMT de Silla és, per davant de tot, “un projecte pedagògic en el qual ens ajuntem al voltant del teatre en general, amb classes, cursos, xerrades, publicacions de llibres, etc.”. Això els situa també “fora de la problemàtica especifica del treball d’aficionats”. “Ens mantenim com a l’aldea d’Astèrix perquè no es desvirtue cap dels principis que defineixen la nostra escola”, pels canvis polítics o les decisions públiques, i així, “mantenir la identitat d’un projecte que busca la seua coherència”.
Ramón Moreno, En medio de la classe.
Tanmateix, Moreno, fent una valoració d’allò que proposen les arts escèniques i les directrius polítiques actuals, adverteix que “s’han de donar presa perquè la gent fa espectacles ara i el suport el necessita en aquest moment. És ara quan les companyies aficionades i professionals estan treballant i, per tant, necessiten els recursos ara, per tal de millorar la qualitat del seu treball”. “La urgència és vital perquè es creen espectacles a diari i cada mes perdut suposa que hi ha gent que ha de fer les coses com pot i no com hauria de fer-les”.
Conclou el director dient que valora “bé que es facen les coses d’altra manera”, però demana que “no tinguem por de fer-les i tampoc d’arriscar-se” perquè “les arts escèniques es fan dia a dia i encara que fa falta una planificació a llarg termini, les necessitats del moment actual reclamen una certa urgència”.
