Carmen Amoraga ha indicat que el primer que s’està treballant és localitzar un edifici que servisca per a acollir el museu. “Estem començant de zero perquè anteriorment mai s’havia plantejat la necessitat d’impulsar un museu”, ha matisat.
Encara que no hi ha res decidit, la directora general de Cultura i Patrimoni, que ha visitat la nau industrial coneguda com ‘La Fàbrica de la Llum’, ha assenyalat que “aquest espai podria ser un bon lloc per a situar el museu, ja que està en l’entorn del poblat iber i de les coves”.
El municipi de la Vall d’Uixó té registrats un gran nombre de jaciments arqueològics, en situar-se en un encreuament de camins prop de la Via Augusta i perquè la cova de Sant Josep és un gran brollador d’aigua, que va permetre la concentració de l’hàbitat humà en els seus voltants des de la Prehistòria.
El principal atractiu turístic de la Vall d’Uixó són les coves de Sant Josep, composta per tres cavitats: cova de Sant Josep -visitable per als ciutadans- i les coves de Ca Ballester i dels Orgues.
El conjunt està declarat Bé d’Interès Cultural per tenir manifestacions d’art rupestre. En concret, les pintures trobades corresponen a l’art parietal paleolític i representen animals i signes de difícil interpretació.
Prop de les coves se situa el poblat iber de Sant Josep, les excavacions del qual per a conèixer la història dels seus pobladors es realitzen en l’actualitat. Els investigadors han identificat cinc fases d’ocupació del segle VII aC, que correspon a les etapes de ferro I i preibèric, ibèric ple, ibèric tardà, romà imperial i tardoromà.
Sobre l’aqüeducte de Sant Josep hi ha discrepàncies sobre el seu origen, encara que probablement es tracta d’una obra hidràulica romana que va ser reparada al final de l’edat mitjana. L’aqüeducte va estar en funcionament fins a la segona meitat del segle XX, i no és exagerat dir que va ser la gènesi de la Vall d’Uixó.
La directora de Cultura i Patrimoni també ha visitat el palau-castell dels comtes d’Ariza de Betxí, que és una construcció medieval assentada sobre estructures anteriors, remodelada en el segle XVI amb la introducció d’un magnífic claustre renaixentista en el seu antic pati i a la qual se li afigen construccions posteriors fins ben entrat el segle XX.
Una de les parts més antigues és la “sala de la volta” a l’ala est del palau-castell; és un gran espai longitudinal coronat per una volta de rajola construïda a la “romana” recolzada sobre grossos murs d’1,10 metres de grossària. Fins als nostres dies ens han arribat com a elements més significatius el claustre, la portada principal i la porta que dóna al pati, tot això renaixentista.
En l’actualitat, es conserven del claustre renaixentista 7 arcs carpanells dels 10 que el conformaven i 6 arcs de mig punt dels 8 que degué tindre. El palau del segle XVI era de planta sensiblement quadrada i estava fortificat per quatre baluards en els seus cantons i rodejat d’un fossat. Restes d’aquests baluards han eixit a la llum recentment, gràcies a la realització de les corresponents excavacions arqueològiques, que deixen parcialment vist un d’aquests en l’actualitat.
El palau-castell dels Ariza està declarat Bé d’Interès Cultural i, des de l’any 2013, s’estan realitzant actuacions de recuperació de l’estructura i de la portada del palau.
