En la seua opinió, el PP valencià i la Generalitat es troben “sense capacitat de resposta”, un fet que no es pot permetre davant les dades “dramàtiques” com el 30% d’aturats, el 30% de deute i el 30% d’exclusió social que s’ha registrat al País Valencià.
ʺÉs necessari que els partits polítics canvien” i que siguen de “tota la societat”, amb garanties democràtiques internes, que al seu judici, s’aconseguirien amb un canvi en la Llei de Partits i la celebració de primàries per a augmentar la participació ciutadana en la política. “Cal fer un nou model”, ha defensat, i ha reivindicat també ajustos en les institucions que les facen “més eficients i democràtiques”.
Puig ha definit també les línies estratègiques del partit, que passen per tres eixos: la reforma del model productiu i garantir el benestar social; revitalitzar la democràcia; i ʹreposicionarʹ el País Valencià a l’Estat espanyol.
El PP ha aconseguit després de 20 anys un fet ʹinimaginableʹ, ha lamentat Puig, situar-nos 12 punts per sota de la mitjana estatal en relació al Producte Interior Brut (PIB).
En matèria sanitària, ha assegurat que el PSPV-PSOE “rescatarà la sanitat pública per a tots els valencians” quan governe, i ha anunciat que organitzarà una reunió amb el PSOE de Madrid per a donar una resposta conjunta a la privatització i preparar la possible adopció de mesures jurídiques.
Puig ha defensat també l’educació pública com a ʹgarantia d’igualtatʹ, i ha denunciat que la pitjor cara del PP es manifesta quan ignoren el dolor de les persones, en referència a les retallades de les ajudes a dependents, o a la falta de resposta de la Generalitat davant l’accident del metro a València, en el qual van morir 43 persones, o l’indult al kamikaze que va causar la mort d’un jove d’Alzira.
El PSPV, ha anunciat Puig, presentarà aquesta setmana en Les Corts una ʹllei de segona oportunitatʹ contra els desnonaments, perquè la Generalitat puga expropiar els pisos als bancs i que va més enllà de l’andalusa, i un pla urgent contra l’exclusió social.
Finalment, ha defensat un procés de ʹrefundació constitucionalʹ, i la necessitat d’una reforma del model de finançament i de l’Estatut d’Autonomia.
