Sergi Tarín / València.
Estava pensada perquè durara dos dies, matí i vesprada, però només han calgut unes hores. La darrera sessió de la comissió d’RTVV a les Corts, abans del debat d’esmenes a la nova llei de radiodifusió autonòmica (12 de juliol), pretenia escoltar la societat civil. Només s’han apuntat huit veus. I de les huit, cinc han compartit registre, tonalitat i demandes. Els extreballadors han exposat greuges a través de l’extint comitè d’empresa, la CGT (Confederació General del Treball), ATRAU (Associació de Treballadors de l’Audiovisual), APROP (Associació de Professionals per Oposició d’RTVV) i un regidor del Partit Popular a Meliana i també extreballador, Miquel Àngel Escutia, qui no ha aportat cap esmena ni tampoc el currículum com a compareixent. “El poden buscar a Linkedin”, ha dit a uns bocabadats diputats. La resta de participants han estat portaveus dels consumidors i d’entitats de discapacitats, que han demanat més presència a la plantilla per adaptar-la al 10% de població discapacitada.
El primer que ha parlat ha estat el president de l’excomité d’empresa Josep Lluís Fitó, qui ha reivindicat la disposició transitòria novena de la proposició de llei, que permet als extreballadors que passaren un procés de selecció en el seu dia incorporar-se immediatament a la plantilla sense cap examen. Una mesura polèmica introduïda per Podem a última hora i esmenada pel Consell Jurídic Consultiu en considerar que vulnera el principi d’igualtat. Un article que tampoc no ha agradat a la resta de grups. Compromís i Ciutadans ja han anunciat esmenes i és difícil que la llei, amb tal disposició, hi prospere.
“No són privilegis, sinó drets“, ha defensat Fitó. Però, de quina quantitat d’extreballadors parla el comitè? Segons Ricardo Cobo del Prado, d’APROP, uns 400 accediren “per oposició”, tot i que després elevà la xifra a 700. Uns números, en tot cas, que estan molt lluny de la televisió que planteja reobrir el Consell, amb vora 200 professionals dedicats sobretot als informatius. A més, a la possible controvèrsia per l’erosió del principi d’igualtat s’afegix la més que probable crisi jurídica que això provocaria, ja que la resta d’exassalariats, sense oposició però amb contracte, denunciarien la nova televisió per successió empresarial i el Consell es veuria obligat a readmetre els vora 1.600 de la mastodòntica nòmina creada pel PP. “I fer un tercer ERO”, reconegué Cobo. Una operació difícilment assumible pel Consell, ja que els extreballadors haurien de tornar les indemnitzacions i el Govern pagar-los els salaris de tramitació equivalents a tot el temps sense treballar. I, després, fer un nou ERO i tornar a acomiadar una part i a indemnitzar-los.
Núvol de tempesta
No és l’únic núvol de tempesta que amenaça el Consell. La CGT recorregué l’ERO d’extinció i estan pendents d’una sentència de l’Audiència Nacional. Al recurs s’ha afegit darrerament la UGT. Si l’AN declara nul l’ERO, el Consell hauria de readmetre tota plantilla. Els sindicats quantifiquen entre 150 i 200 milions aquest cost. “Espere que no s’haja de pagar amb retalls a Educació i Sanitat la mala gestió”, apuntà Manuel Camarasa, de la CGT. “No tenim línies roges, no demanen que tornen els 1.600”, prosseguí el sindicalista i subratllà: “És molt dur que un sindicat parle de reducció de plantilla”. “Tenim més bona fe que Bambi, per això ens va com ens va”, afegí Fitó.
Aquesta és la darrera carta amb què juguen els extreballadors. “Seiem i negociem”, proposà Camarasa. I negociar vol dir que retirarien el recurs a canvi de mantindre la disposició novena o alguna altra de semblant i que permeta un nombre indeterminat d’extreballadors ser els primers a la nova tele. Poc importa que algunes d’aquelles “oposiciones” foren impugnades pels mateixos sindicats que ara les defensen per tèrboles i amanyades en clavar gent propera al PP. El diputat de Compromís, Josep Nadal, intenta rebre explicacions -sense èxit- sobre els criteris i transparència d’aquells exàmens. “És un problema filosòfic, no tinc clar això d’oposició i preferisc anomenar-les proves selectives”.
Els diputats de la comissió hagueren de suportar un llarg ruixats de retrets. “Ens sentim decebuts i enganyats”, lamentà Fitó. “Ni Puig ni Oltra ens han rebut i han incomplit els programes polítics”, s’hi sumà Camarasa. I Cobo fou qui s’aplicà amb més duresa: “El PP ens furtà el treball i l’actual Govern no ens el torna”. “Ens criminalitzen a tots per uns quant que varen indignificar la professió”, continuà tot lamentat que en altres empreses públiques amb EROs, com Vaersa o Imelsa (ara Divalterra), sí que s’haja comptat amb l’antiga plantilla. “Imaginació al poder”, demanà Cobo per proposar plans d’inserció en el sector audiovisual o perquè exassalariats foren recol·locats en diferents àmbits de l’Administració. Amb tot, una ofensiva final amb calendari definit, ja que el 20 de juliol està previst que es debata i s’aprove a l’hemicicle la nova llei. La trinxera està oberta.
