Diari La Veu del País Valencià
Ca Esperança, la lenta agonia pel dret a l’habitatge

Sergi Tarín / Aldaia.

A Ca Esperança aquesta paraula i el que suposa prenen d’un fil. L’immoble, situat al carrer de l’Amistat, al barri del Crist, a Aldaia, va ser ocupat l’octubre de 2013 per activistes de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) i sis famílies sense recursos. Ocupat i rehabilitat, ja que el bloc havia patit almenys dos saquejos i mancava de les mínimes condicions d’habitabilitat, en aquell moment la propietària era l’entitat financera Mare Nostrum i, amb el temps, passà a mans de la Sareb. Ara, després de diverses anades i vingudes, hi resideixen cinc famílies “en un situació desesperada”, explica Josep Gutiérrez, portaveu de la PAH Horta Sud, qui no entén com, després d’un any i mig de converses amb la Sareb, “no s’haja pogut arribar a un acord de lloguers socials o reallotjaments”.

Un diàleg que s’inicià el març de 2015, després de sortejar in extremis una primera ordre de desnonament. “Tot han sigut allargues”, denuncia Gutiérrez. En aquell moment, s’arreplegaren dades i documentació per part de mediadors de Viviremos, el projecte social de la immobiliària Alteba. Després, s’hi encarregaren de fer el mateix treballadors de Kierocasa, una altra constructora. I, des del passat dilluns, Viviremos ha tornat al bloc per actualitzar la informació que ja facilitaren fa mesos. “Em sorprengué que ens telefonaren novament de la Sareb per al mateix assumpte, ja que pensàvem que tot estava solucionat”, relata a La Veu una representat de Viviremos. Des de Kierocasa, en canvi, no han volgut parlar. I des del gabinet de premsa de la Sareb, manifesten que la voluntat d’acord “és total”, però que no veuen incompatible negociar i, al mateix temps, continuar amb els judicis i les possibles sentències de desallotjament i multes. “Són dos vies paral·leles i això no se soluciona d’un dia per a un altre”, sostenen. Des de la PAH creuen que la Sareb està tensat la corda perquè els desnonaments siguen fets consumats.

De fet, hi havia quatre judicis assenyalats, dos d’ells per a després de l’estiu, i el que estava programat per a dimecres passat se suspengué pel caos processal entre els jutjats d’instrucció 2 i 3 de Torrent. Tal com informà a La Veu una de les lletrades, “10 dels 11 encausats mancaven d’advocat tot i que després de la reforma que entrà en vigor al desembre és preceptiva l’assistència lletrada”. A més, 8 ja tenien oberts judicis anteriors pels mateixos fets i, fins i tot, un dels veïns sumava tres procediments en paral·lel. Una vegada reconduït el despropòsit processal, només es jutjarà tres persones: els fills estudiants d’un matrimoni sense ingressos. Tots plegats ocupen una de les cases.

Precària situació sociolaboral

Els qui de moment no s’han lliurat de la banqueta són quatre veïns que el 15 de juny passaren pels jutjats. D’una banda, hi ha María Socorro Rodríguez i Óscar Pizarro. Tots dos abandonaren l’immoble el juliol de 2014, després de la primera citació judicial. La Fiscalia i la Sareb els demanen multes al voltant dels 540€. Les defenses sol·liciten l’absolució degut a la precària situació sociolaboral i al fet que ja no habiten l’immoble. Rodríguez ni treballa ni cobra cap ajuda i Pizarro es crià a la residència Nuevo Futuro després que la Generalitat Valenciana els llevara als pares la seua custòdia quan tenia tres anys. Després de sis anys a l’Exèrcit i fent treballs temporals que per precaris i insuficients l’obligaren a viure en un caixer durant mesos, arribà a la PAH i al bloc de Ca Esperança. Ara viu en un pis de sa mare, que continua en la presó.

Més complicat ho tenen Sara Jarque i Juan Fernández, encara ocupants al bloc i per a qui les acusacions han demanat, a més de multes de 180€, el desallotjament immediat. El matrimoni perdé una casa a Bétera després que Juan es quedara sense treball en l’obra. Viuen amb tres menors i tenen un fill major que ha marxat a casa d’una de les àvies. Les defenses sol·licitaren la lliure absolució per “l’estat de necessitat, el desemparament dels Serveis Socials i per evitar un mal major als fills”. Respecte dels menors, una de les lletrades advertí que la Fiscalia, l’encarregada de vetlar pel benestar dels menuts, “no hi haja fet cap menció”. I en base a llei del menor i de protecció de la infància, l’advocada demanà la nul·litat del judici en considerar que el magistrat tampoc no havia actuat d’ofici.

Amb tot, un cas germà al de Ca Esperança acaba d’esdevindre en sentència favorable. Es tracta del Bloc la Bordeta, al districte de Sants, també propietat de la Sareb. Aquesta setmana, el jutjat d’instrucció 17 de Barcelona absolgué tres veïns del delicte d’usurpació en considerar que l’ocupació “no resulta penalment rellevant”, ja que l’edifici “estava tancat i desocupat des de la construcció”. Ara, l’Ajuntament negocia amb la Sareb una solució per a les famílies, que volen romandre a l’immoble. El cas és pràcticament calcat al de Ca Esperança.

Comparteix

Icona de pantalla completa