‘Ens hauria de fer vergonya’. Més de 400 persones viuen i dormen cada nit als carrers

2 juliol 2016 01:00h

RedactaVeu / EP / València.

“Més de 400 persones viuen i dormen de forma estable als carrers de la ciutat de València; quasi la meitat (45,5%) han patit agressions i, el 57% pateix greus problemes de salut. Una situació que augmenta el risc de convertir-se en crònica cada dia que passa i que fa que la seua esperança de vida siga de 52 anys, quasi trenta anys menys que les que tenen casa, que se situa en 80 anys”, aquestes són algunes de la conclusions exposades de l'acció Homeless Meet Up València coordinada per RAIS Fundació que foren exposades aquesta setmana, en la qual 289 voluntaris van recórrer quasi 6 quilòmetres pels carrers de la ciutat, del 19 al 22 d'abril, per a "conèixer, de primera mà, la situació dels seus veïns més exclosos".

La iniciativa està integrada en la campanya 'European End Street Homelessness Campaign' que està mobilitzant a diverses ciutats amb l'objectiu d'eradicar el 'sense llar' el 2020.

En el cas de València, la Generalitat es va comprometre a aportar 5 habitatges i l'Ajuntament altres 4 per al programa 'Habitat' de la fundació RAIS, que donarà suport a les persones sense llar que porten molts anys vivint al carrer. El programa desenvolupa el model nord-americà 'Housing First' que proporciona l'accés a un habitatge i suport psicosocial perquè les persones abandonen el carrer i comencen a "recuperar la seua dignitat, autonomia i llibertat per elles mateixes".

Els resultats de Homeless Meet Up València revelaren que la majoria de les persones en situació de carrer "pateixen una gran vulnerabilitat i requereixen atenció urgent", segons va subratllar José Manuel Caballol. En total, es van localitzar 404 persones (91% d’homes i 9% de dones), amb una edat mitjana de 46,7 anys.

La majoria (80%) són d'origen europeu, concretament, el 36,57%, espanyoles. El 46% de les persones no nascudes a València porta més de 5 anys als carrers d'aquesta ciutat i es revela una "tendència a la cronificació", va alertar Caballol. De fet, el 15% porta deu anys dormint al carrer; un 35%, més de cinc i, un 57%, més de tres anys. Aquestes dades evidencien que "cada dia que una persona sense llar passa al carrer augmenten les seues probabilitats de seguir-hi vivint, a causa de la desprotecció en la qual viuen".

Les persones sense llar a la ciutat de València també són vulnerables perquè el 77% no té cap tipus d'ingrés ni prestació pública i el 29% no pot cobrir les seues necessitats bàsiques.

Més que viure, "sobreviure" als carrers

A partir d’una metodologia que mesura 17 variables de condicions de vida, l'enquesta revela que, més d'un 81% de les persones en situació de carrer a València, viuen en condicions “d’alta o “molt alta vulnerabilitat”.

Viure en el carrer és "dur, inhòspit i insalubre", va advertir Caballol, que va apuntar que “el 45,5% de les persones sense llar de València han sigut agredides”. “En l'àmbit estatal [va agregar], el 50% han sigut víctimes de delictes d'odi i cada 18 dies mor una persona sense llar com a conseqüència d'una agressió directa". Per a Caballol, aquesta és una "realitat terrible". Aquestes persones més que viure “sobreviuen” als carrers.

El 57% d'aquestes persones pateix greus problemes de salut; el 27%, de caràcter crònic i, el 24% manifesta que el consum de drogues ha provocat que l'expulsaren d'un pis o d’programa d'allotjament.

Segons l'estudi, les 404 persones sense llar localitzades a València gasten mig milió d'euros més en urgències i hospitalitzacions a l'any respecte del que gastarien estant domiciliades. Aquests són els mateixos diners que costarien 40 habitatges model 'Housing First', ha puntualitzat el director general de RAIS, que ha assenyalat que la seua intenció és sumar fins a cent habitatges, al programa, en 3 anys.

Oltra i Ribó: "Una vergonya col·lectiva"

La consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va assenyalar que aquesta realitat "ens hauria de fer vergonya perquè és un fracàs col·lectiu i ens ha de fer mal". Oltra també va lamentar que “durant molt temps s'ha culpabilitzat les persones sense llar de la seua situació” i advocà per tractar-les "d'igual a igual" i facilitar els mecanismes perquè puguen decidir sobre la seua vida deixant de costat polítiques paternalistes. Així va instar a "mirar als ulls i preguntar: Què necessites?".

Al seu entendre, que no hi haja gent dormint als carrers és una qüestió de "justícia social" però per a aquells més "egoistes", va dir, també es tracta d'una qüestió “d’eficiència de recursos".

En la mateixa línia, l'alcalde Joan Ribó va considerar aquestes dades una cosa "inadmissible" i una "vergonya col·lectiva" a la qual cal posar solució "amb tots els mitjans que calguen". “L'objectiu, va apuntar, és contribuir a les polítiques d'intervenció per a trencar el cercle d'exclusió i vulnerabilitat i fer un pas més per a convertir València en una ciutat plenament inclusiva", va concloure Ribó.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next