Sergi Tarín / València.
Des d’aquest dijous de vesprada els ciutadans que només saben castellà ja poden circular més segurs pel centre de València. Atenent als canvis dels senyals de trànsit a l’entorn de la Llotja i la plaça dels Furs, ja saben que “atenció” vol dir “atención”, “velocitat” equival a “velocidad” o “excepte” es tradueix per “excepto”. És la conseqüència del requeriment que el passat 31 de maig es féu, des del Govern estatal, a l’Ajuntament de València a causa de 17 senyals retolades només en valencià. Llavors, Juan Carlos Moragues, delegat del govern, esgrimí l’article 57 de la Llei de Trànsit per a demanar que els senyals estigueren “en castellà i en valencià o, solament, en castellà i no sols en valencià”.
La petició oferia un termini d’un mes per a efectuar els canvis a bilingüe. Un problema que no va existir el 1998, moment en què s’instal·laren algunes plaques per la ciutat, amb el PP de Rita Barberà al consistori, a avingudes com ara la del doctor Waksman, on el símbol de precaució davant d’una redona està retolat amb un monolingüe “Vosté no té la preferència”. A més, el 2005 s’aprovà un reglament local en el qual, a l’article 17, s’explicita: “els rètols de la via pública destinats a informar els vianants, l’elaboració dels quals siga competència municipal, seran redactats preferentment en valencià”.
Un conflicte, però, que va arribar al zenit amb una notícia d’Antena 3 del passat 5 de juny, on s’alertava de la perillositat que els senyals només estigueren en valencià. Un vídeo que va resultar manipulat amb almenys un testimoni falsejat: una periodista extreballadora, precisament, d’Antena 3 i de mitjans valencianoparlants es féu passar per una ciutadana forastera i indignada per no entendre l’idioma de les plaques.
“És una polèmica fictícia i partidista” ha afirmat, aquest dijous, el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, en una nota de premsa. “Suposa un cost important i innecessari per a una administració que necessita destinar els seus recursos per a pal·liar altres necessitats de la societat”, ha apuntat. De fet, segons la informació a què ha tingut accés La Veu, el canvi dels 17 senyals ha costat uns 1.900€. La xifra més elevada es refereix a tres cartells d’1,5 metres per 1 metre, de 450€ cadascú.
Una quantitat irrisòria si es compara amb els vora 300.000€ que, segons fonts de Mobilitat, caldria invertir per a fer complir la llei en el sentit més estricte i que els prop de 3.800 rètols a la ciutat, majoritàriament en castellà, foren bilingües. Es tracta de senyals i cartells de zones per a vianants, de càrrega i descàrrega, genèrics i direccionals. Una depesa que, segons fonts del Servei de Mobilitat, no es farà “per absurda”. Tan “il·lògica”, puntualitzen, com haver gastat 1.900€ en un canvi de rètols “amb nombroses paraules comunes als dos idiomes i que només generen conflicte en ments obsessionades a polititzar fins a l’extrem la quotidianitat”.
