Xavier Pérez / Pedreguer.

Per terra, mar i aire. Així és com funciona en diverses circumstàncies la preparació per realitzar una excavació arqueològica. I un exemple de com d’imprevisible pot ser un projecte d’investigació, s’ha pogut viure a Pedreguer, al jaciment arqueològic de la cova del Comte on, fins i tot un helicòpter des del cel ha participat en els treballs de preparació per a les excavacions que es duran a terme al mes d’octubre promogudes per la Fundació CIRNE i l’Ajuntament de Pedreguer.

Però ‘l’aventura del saber’ començà l’agost de 2011. Un grup d’arqueòlegs va visitar la cova del Comte de Pedreguer. La sorpresa va ser monumental quan descobriren unes figures sobre les parets interiors de la caverna.

En el tram més interior de la cavitat ja s’han documentat els panells amb decoració prehistòrica incisa i pintada, més concretament del Paleolític Superior.

_{Descubriment del jaciment en 2011}

És un dels escassos centres amb art d’aquesta cronologia al País Valencià on a penes es coneixen mitja dotzena de jaciments amb manifestacions rupestres de tanta antiguitat.

A més a més, en la campanya d’excavació 2015 es va poder documentar per primera vegada l’existència d’art moble, amb representacions figuratives sobre plaquetes de pedra. Actualment es troben en estudi i no es descarten noves troballes en la propera campanya d’octubre.

En la Campanya 2016 està previst el muntatge d’una sèrie de passarel·les metàl·liques i una nova infraestructura per a l’excavació dels nivells paleolítics de la cavitat. Les passarel·les, que aniran lleugerament elevades, faran possible l’accés a la zona d’excavació sense haver d’aixafar el pis de terra ni els nivells arqueològics. A més, es protegiran els talls arqueològics de les anteriors campanyes d’excavació i es col·locaran una sèrie de taulons de fusta que permetran excavar més còmodament els nivells prehistòrics.

Atés el volum, el pes i la dificultat d’accés a la cova, aquests materials han estat transportats per mitjans aeris. Ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’helicòpter i del personal tècnic del Consorci Provincial de Bombers i el Servei d’Emergències. En aquestes tasques ha participat la Diputació d’Alacant i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. També ha col·laborat personal de la brigada d’obres de l’Ajuntament de Pedreguer i personal del Museu de Xàbia.

L’helicòpter ha hagut d’aterrar en la urbanització Aldea de las Cuevas, en terme municipal de Benidoleig. Els materials s’han transportat amb camió a aquest punt de Benidoleig i una vegada descarregats, han estat gestionats pel personal tècnic dels bombers. L’operació ha causat expectació entre els veïns de la zona residencial.

El jaciment arqueològic

La Cova del Comte es localitza a 260 m. d’altura al peu d’una cinglera que perfila el curs mitjà del Barranc de la Parra en un paisatge abrupte, de forts pendents, antigament abancalat però hui inculte i cobert per coscoll, matoll baix, figueres paleres, ullastres i pins. La cova està oberta cap el nord-oest, té uns 60 m. de longitud i un desnivell d’uns 12 m. Al llarg d’aquest espai es poden distingir quatre àmbits diferents: la sala de l’entrada, la galeria de la gatera, la sala interior i la gatera de desguàs del final.

La sala de l’entrada té uns 15 m. de llargària i està perfectament il·luminada. Al final d’aquesta s’obri una angosta obertura que dóna pas a una llarga galeria descendent de difícil accés, amb uns 18 m. de longitud. Una vegada superada la gatera accedim a la sala interior d’uns 23 m. de longitud, ampla, alta i amb un fort pendent cap a l’interior. En el tram final el sòl és argilenc, humit i inclús embassat si s’han produït precipitacions. En aquesta sala és on es localitzen els diferents panells amb art parietal paleolític. Finalment, el sostre de la sala interior descendeix sensiblement fins tornar a convertir-se en una gatera estreta i sinuosa que acaba per ser impracticable. En aquest punt es documenten també traços de pintura.

La cova presenta un jaciment arqueològic que s’engloba dins de diferents períodes culturals de la Prehistòria. El més antic correspon al Paleolític Superior, amb una cronologia aproximada entre el 18.000 i el 16.000 abans del present. També s’observen restes del Neolític, amb una cronologia aproximada situada entre el 7.000 i el 4.000 abans del present. A més de les restes arqueològiques, la cova també presenta uns importants valors de caràcter etnològic i natural. La cavitat va formar part d’un corral pel ramat en temps històrics i encara conserva uns murs de tanca, un accés i altres elements relacionats amb el món de la ramaderia.

Les manifestacions artístiques

Els diferents panells amb manifestacions artístiques, es localitzen bàsicament en la paret nord de la sala interior. Es tracta de gravats i pintures que representen figures zoomorfes, amb cavalls, cabres o cérvols, i altres representacions abstractes com ara signes en forma de cercles concèntrics, rectangles, “chevrons”, escales o petxines. En el fons de la sala hi trobem una fornícula amb una única figura gravada que representa un cap de cavall.

Són nombrosos els signes pintats, generalment en negre, unes vegades són motius poc definits, unes altres tenen forma d’arbre, la majoria de les voltes abunden els traços en forma de barra, individuals o a parelles. No es descarten motius més complexes o inclús zoomorfes molt alterats per l’erosió del suport. Pels trets estilístics i les associacions de zoomorfs i signes és possible atribuir-lo al Paleolític superior, concretament al final del cicle artístic pre-magdalenià.

La Cova del Comte és BIC pel fet de contenir manifestacions d’art rupestre conforme a la legislació de l’Estat espanyol i autonòmica. A més, aquest tipus de manifestacions artístiques estan reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, cosa que implica una valoració cultural per damunt del que serien els béns culturals estatals en tant que representa en si mateix una fita per la humanitat com a col·lectiu.

Fundació CIRNE

El promotor del projecte d’investigació de la Cova del Comte és la Fundació CIRNE. La direcció de l’estudi està formada pels arqueòlegs: Josep A. Casabó Bernad, Juan de Dios Boronat Soler, Joaquim Bolufer Marqués, Marco Aurelio Esquembre Bebia i Pasqual Costa Cholbi. La fotografia està a càrrec d’Enric Martínez García. També hi participa l’empresa Arpa Patrimonio en la gestió administrativa, la fotogrametria i l’escàner 3D.

A més de la Fundació CIRNE, l’Ajuntament de Pedreguer també ha patrocinat i col·laborat amb els diferents treballs com ara la topografia, la reconstrucció dels murs del corral o en el tancament del jaciment arqueològic.

>