Una lliçó de valencianisme en l'entrevista a Joan Senent a La Represa

L'històric valencianista fa un repàs a la seua trajectòria, el que ha resultat ser, al mateix mateix temps, un repàs al valencianisme, des dels seus inicis fins a l'actualitat

RedactaVeu / Godella
 
Aquest divendres, al programa de ràdio 'La Represa' han entrevistat Joan Senent i Moreno, històric valencianista, qui ha fet un repàs a la seua trajectòria, el que ha resultat ser, al mateix temps, un repàs al valencianisme, des dels seus inicis fins a l'actualitat. El seu pare, Joan Senent i Anaya, juntament amb Enric Valor, posà en marxa la revista mensual Gorg, la principal revista en valencià de finals dels 60 i principis dels 70. Al capdavall, repassar la vida de Senent és una lliçó del que va ser, ha sigut i és el valencianisme.
 
Joan Senent, de formació enginyer industrial, s'ha dedicat, gran part de la seua vida, a la cultura i la política, encara que professionalment ha estat a diverses empreses i, finalment, a la Universitat Politècnica de València com a docent. A l'entrevista, Senent explica que “el meu valencianisme no té mèrit, perquè quan una cosa et ve de casa.... Jo considere que té més mèrit la gent que ha arribat pels seus propis mèrits”.


Vídeo: Canal La Represa.
 
Tal com explica Senent, el seu pare, que formava part de Lo Rat Penat, fou promotor de les primeres llibreries valencianistes que hi hagué al cap i casal, ja que els deixava un local cèntric del qual no es cobrava cap arrendament. L'aventura en què s'embarcà posteriorment, el seu pare, en aquest cas amb l'ajuda d'Enric Valor, fou la revista mensual Gorg, per la qual, segons explica Senent, molta gent li deia que “em vaig fer valencianista gràcies a la revista de ton pare”. Aquesta publicació, tal com explica l'entrevistat, va anar creixent, perquè inicialment fou un butlletí bibliogràfic, però poc a poc va anar enriquint-se amb diferents activitats i articles de col·laboradors tot centrat en l'àmbit cultural, fins que va ser censurada després de tres anys de camí. 
 
Joan Senent formà part de Lo Rat Penat, com son pare, fins que fou expulsat junt a Sanchis Guarner en 1975, moment en què considera que va haver un trencament i va acabar donant lloc a una altra història ben diferent. 
 
El centralisme
 
Per a l'entrevistat, “el problema d'Espanya no és el problema de Catalunya, és com se configura Espanya” perquè considera que aquesta configuració es va fer d'una manera centralista. Recorda com, a l'Espanya d'Isabel i Fernando, el País Valencià disposava de més autonomia que ara perquè allò fou una monarquia constitucional, però quan la compara amb la Castellana, confirma que aquesta posterior fou una monarquia absoluta. Per això, Senent afirma que aquest centralisme, “hui en dia, actua contra la direcció que porta la història i el problema d'Espanya és eixe”. A més, l'entrevistat situa el País Valencià amb pes a l'hora de decantar la situació cap a “l'Espanya descentralitzada”, ja que el considera un focus econòmic important i, per això, “l’interès de Madrid perquè no se'ls escape el País Valencià”, explica Senent.
 
Trajectòria política 
 
La trajectòria política de Senent, que va ser president del Centre Excursionista de València, començà al Partit Nacionalista del Partit Valencià (PNPV) de Burguera. A més, afirma a l'entrevista que “jo vaig veure com es gestava l'UPV i no em va agradar, perquè hi havia una manca de democràcia interna”. Aleshores, va decidir apartar-se i deixar pas a altres, el que li va permetre formar-se més per poder millorar laboralment, tot i que, finalment, va tornar a militar al Partit Valencià Nacionalista (PVN) que, amb la posterior confluència amb l'UPV, esdevingué el Bloc, on encara hi milita. 
 
Un fet destacat, per a Joan Senent, foren les tertúlies de l'Hotel Anglès, amb Eduard Mira i Damià Mollà, on segons l'entrevistat “escoltàrem tot el món”.
 
Actualitat
 
Quan li demanen per l'actualitat, afirma que “estem fatal, potser començant a recuperar-nos, però hem tingut un començament de segle fatal”. Pel que fa a la producció, “en la primera dècada del segle perdem la meitat de la producció industrial. Passem de ser la segona autonomia a ser a la tercera o la quarta”, explica Senent. Continua aprofundint en el tema dient que “hi ha una destrucció particularment de la indústria i de l'economia en general valenciana brutal”.

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat