L. Part / València
Dilluns. 29 de juny de 2015. Carrer dels Cavallers, 2, València. Ximo Puig despenja l’auricular per tal de fer la seua primera telefonada institucional com a nou president de la Generalitat. El molt honorable tecleja el número de l’AVM3J. El recent investit cap del nou executiu del País Valencià dóna les gràcies a la, en aquell moment, presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AVM3J), Beatriz Garrote, pel “coratge cívic demostrat” al llarg dels 9 anys transcorreguts des de la tragèdia. També per erigir-se en un vertader “reclam de dignitat per al poble valencià” a través de les seues reivindicacions.
Per a Puig, segons va reconèixer, aquella va ser una “molt emotiva” conversa en la qual li va demanar “perdó en nom de la institució” que representa pel tractament rebut per part de l’anterior govern del PP.
En aquella primera telefonada com president de la Generalitat, Puig li va anunciar a Garrote la seua ferma i decidida intenció de reparar el dany causat en la mesura del possible amb la reobertura d’una comissió d’investigació que, esta vegada sí, donara resposta a les causes de l’accident i aportara llum després de quasi un dècada de foscor, mentides i manipulació.
Dos dies després, les víctimes del Metro entraven per la porta de la dignitat al Palau de la Generalitat i Ximo Puig i Mónica Oltra rebien els representats de l’AVM3J. “És el començament d’una reparació. Després de 9 anys de l’accident, ja és hora que les víctimes entren per la porta gran del Palau de la Generalitat”, indicava la flamant vicepresidenta Mónica Oltra.
A l’endemà, les Corts Valencianes recent constituïdes celebraren, coincidint amb l’aniversari de la tragèdia, un ple dedicat íntegrament a aquest succés i en el qual s’aprovava –amb els únics vots contraris dels diputats del PP− la proposta de crear una comissió especial presentada pels grups parlamentaris del PSPV, Compromís, Podem i Ciudadanos per determinar si hi va haver responsabilitats del govern de Francisco Camps per manca de seguretat i manteniment en la línia sinistrada.
Segons l’associació, la tragèdia va ser “predictible perquè els sindicats ho havien denunciat en múltiples ocasions i s’havia demanat que es protegira amb una balisa” i “evitable, perquè amb el sistema ATP, que controla tota la via, mil·límetre a mil·límetre, la velocitat en la corba hauria estat controlada i el sistema hauria frenat el tren”. El dictamen també detalla l’incompliment per part d’FGV de la Llei de Prevenció Laboral, que diu que és obligació de l’empresari evitar els riscos i tenir en compte l’evolució de la tècnica: “Haurà de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que haguera pogut cometre el treballador.”
Respecte de les responsabilitats en la gestió, els gestors d’FGV no van ser capaços de garantir la seguretat en el transport i amb les seues decisions van permetre a un tren de la Línia 1 de MetroValencia aconseguir el doble de la velocitat permesa.
Quant a les responsabilitats polítiques, els representants del Govern popular no estagueren a l’altura i amb la seua actuació van participar i permetre la manipulació de la recerca i de les notícies emeses per la RTVV. És més, després del major accident de metro ocorregut a Espanya, “van decidir passar pàgina i seguir avant com si res haguera ocorregut”, segons l’AVM3J, qui afirma “aquesta no és la gestió que s’espera dels representants de tots els valencians i valencianes”.
Aquest diumenge, 10 anys després de la tragèdia ferroviària, Puig participarà en l’homenatge a les víctimes que se celebrarà a les 12:30 hores en l’estació de metro de Jesús, que hui recupera el seu nom primigeni, i posteriorment, a les 20 hores, es traslladarà a Torrent per tal d’assistir a la inauguració d’un espai en memòria d’eixes 43 persones que van perdre la vida i de les 43 que van resultar ferides, que 9+1 anys després de gestió de dos governs molt diferents mai no cauran en l’oblit per a la major part dels ciutadans i ciutadanes d’aquest ‘nou’ País Valencià.
