Carnaval Salom a l’Ajuntament de València

L’assessor del Partit Popular nega la participació en la trama de blanqueig de Taula i ho atribueix tot a enveges per la seua “notorietat pública”
5 juliol 2016 01:00h

Sergi Tarín / València.
 
Aquest dimarts és un dia de plenitud per a Luis Salom. De plenitud i de goig. Una jornada apoteòsica amb 30 segons d’èmfasi, mocassins lluents i metòdica serreta en la primera edició del telediari. Tot a aqueixa hora buida de l’estiu, les 15.30h, en què els televisors passats de volum s’imposen als roncs i les mosques, a carrers agrícoles de pobles com -posem per cas- Carcaixent. D’allí ve i allà va l’assessor més conegut del Partit Popular. Tot un carnaval o un superheroi perifràstic amb antifaç d’Armani i un ipad com escut, “comprat al carrer Colom, que jo no compre al Corte Inglés”.
 
Luis Salom té aqueix perfil de persona feta a ella mateixa, però sobretot de col·leccionista irreprimible d’ella mateixa. Un egòlatra artesà a qui l’elogi o la reprovació li provoquen un plaer semblant. De fet, més val un menyspreu batejat que una lloança anònima. I, disposat a donar de què parlar, Luis Salom, pulcrament vestit i perfumat de Luis Salom, arribà dimarts a la comissió del cas Taula a l’Ajuntament. Ho feu amb un calculat retard de 15 minuts i acompanyat d’advocat: aqueixa mena d’ombra prodigiosa que darrerament segueix els grans noms del PP.
 
I només li calgué una pregunta per apropiar-se dels micròfons i desplegar tot el repertori. Salom està imputat, juntament amb altres 50 polítics i treballadors del PP, per haver ingressat 1.000€ per a la darrera campanya local del partit. Una xifra que, després, hauria recuperat amb dos bitllets de 500€ de procedència desconeguda. Un fet que Salom nega i que atribueix a “una revenja” dels companys que no continuaren després dels comicis. Entre ells, Patricia Iserte, qui explicà, en un escrit, que Salom li recomanà blanquejar aquells diners fent, precisament, compres al Corte Inglés.
 
“Em sorprengué que aqueixa carta s’admitira com a prova”, manifestà Salom, qui presumí de saber manipular les dates dels arxius informàtics per restar-li credibilitat. I, a la pregunta: “Per què pensa que volen perjudicar-lo”, esclatà: “Vostè què creu? Si hi ha un regidor amb notorietat a aquest ajuntament, aqueix és Luis Salom”. “Bon dia, assessor mediàtic”, li saludà la regidora socialista Sandra Gómez. “Bon dia, regidora mediàtica”, li contestà Salom i, acte seguit, la titllà de “fiscal frustrada”. 
 
Tot en un ambient més de faràndula difícil d’imaginar i especiat amb dosi de parvulari. “He tingut propostes de televisions, de Tele 5, però açò no és un circ”, reconegué Salom amb el trapezi en la mà abans de botar al coll de Jesús Gordillo, l’altre exassessor que també l’acusà d’haver-lo vist vantar-se dels dos bitllets en un cafeteria. “La meua relació era nul·la, no m’he fet un cafè amb ell en la p... [sic] vida”. “En alguna pel·lícula potser”, es referí als feixos de bitllets al grup municipal abans de negar proximitats amb Rita Barberá: “La coneixia de vista”.
 
Salom, el piulador que arremeté contra la família Morera, s’apropià de la marca “Guanyem” per a burlar-se d’Ada Colau i inspirà alguna caricatura del setmanari satíric El Jueves, acumula minuts de glòria fins sobrepassar l’hora completa. “Quan el patró ix, els mariners, també”, filosofà en referència a Alfonso Grau i als assessors abans esmentats. I sobre les conversacions interceptades a María José Alcón on parlava de l’existència dels diners negres, invalidà l’eficàcia de qualsevol testimoni: “És un cas especial per la situació mèdica, quan vaig entrar ja tenia problemes i li hem tingut l’estima d’una persona que necessita atenció”. Tot entre escarafalls, sospirs i displicències mal dissimulades: “Vostés es cuiden de mi i jo de vostès”. I amb una ambigua recomanació final: “Espere que tinguen sort”.


La Veu

 
next