Sara Pérez / Godella.
Aquest dimecres, 6 de juliol, ha tingut lloc la presentació del conte ‘Fem una paella’ (Editorial laGalera) de Carles Cano, amb il·lustracions de Rosanna Crespo.
Cano ha donat la benvinguda a tots i ha explicat que l’obra va nàixer a partir d’una conversa que va tenir amb el seu editor sobre aquest plat típic, molt abans que es posara de moda amb la campanya #PaellaEmoji. Ha comentat, també, que pensa que “és una molt bona idea”, ja que no hi ha res millor que parlar d’una cosa tan valenciana com la paella.
Quan ja hi eren tots, ha començat la primera part de l’acte, el dinar. Aquest constava d’uns entrants de bacallà acompanyats de vins cortesia del celler Sebirán. En honor al títol del llibre, el plat principal era una paella, a càrrec de Juan Carlos Galbis. Aquest ha explicat com la fa i com creu que s’ha de servir i ha dit que “l’oli, vulguem o no, sempre queda baix i si servim la paella com si fóra un pastís, servim paella en diferents matisos. El que s’ha de fer és donar-li la volta a l’arròs i s’ha de posar l’oli, que està baix, dalt i, l’arròs, que està dalt, baix; en el mateix lloc.” Segons Galbis, aquest és el secret de la paella, ja que l’oli té tot el sabor, tota la substància de la paella.
Llorenç Giménez i Carles Cano. Foto: La Veu.
Contacontes
Quan ha acabat el dinar, ha començat la segona part. Aquesta ha tingut, al seu torn, dues parts més. En primer lloc, Carles Cano ha fet gala de la seua vessant més coneguda (el contacontes) i ha recitat el conte ‘Fem una paella’ amb una tècnica japonesa anomenada Kamishibai, que consisteix en una sèrie de làmines il·lustrades col·locades en un suport de fusta (molt famós als anys 30), com a mena de teatre, i que, en paraules de Cano, “funciona molt bé amb els xiquets, els deixa amb la boca oberta”. Les làmines es van passant a mesura que avança la història i així es pot seguir fàcilment.
Quan ha acabat la lectura, Cano i Llorenç Giménez han fet gaudir tots els presents amb un fragment de l’espectacle “Nit de Rialles” amb una sèrie d’anècdotes i acudits molt divertits amb què tots han rigut molt. De tant en tant, algun dels assistents ha intervingut i ha contat alguna anècdota personal.
Ha sigut, en definitiva, un acte que ha transcorregut d’una manera molt distesa, molt familiar, on s’ha gaudit, entre amics, de bon menjar, bona companyia i bona literatura.
