El cantautor de Cocentaina celebrarà el 2017 una dècada de carrera en solitari, encara que el disc que commemorarà l’efemèride s’ha avançat uns mesos en el calendari. Realment la seua concepció respon a una “il·lusió” que transitava, quasi inevitablement, dintre del cap d’Andreu Valor. “Estava en ment com una il·lusió”, amb un vincle, tal com ens reconeix, amb la infantesa del contestà. Per donar-li forma a aquesta ha calgut superar un procés creatiu en el qual no ha estat sol, sinó que ha seguit el fil, els consells i opinions fins conformar-se una mena d’equip inèdit, però, convertit en grup d’amics.
Bandautòrium (Mésdemil, 2016) és el darrer disc i espectacle d’Andreu Valor, que es presentarà aquest divendres al Pati del Palau comtal de Cocentaina amb l’Ateneu Musical i direcció de David Payá. L’endemà dissabte, es trasllada a l’Olleria amb la banda de la SEM Santa Cecília de l’Olleria i direcció de Ramon Garcia i Soler.
Valor ha tractat de triar els temes més significatius de la seua carrera, els quals Ramon Garcia i Soler, amb la col·laboració d’un equip de compositors i arranjadors, han reconduït cap al context de la banda simfònica. Tots dos, Valor i Garcia i Soler ens revelen les complicitats d’aquest procés, “d’un projecte que vas posposant, perquè no sabia si es podria materialitzar d’alguna manera”, ens adverteix Valor.
Fins al binomi Valor-Garcia i Soler
Cara a cara, l’un preocupat per acomodar-nos a l’estudi, l’altre porta sota l’aixella dues enquadernacions. “He dut les partitures”, ens diu Ramon, “per si les vols veure”, continua. Una feina que deixem fins al final, perquè primer volem saber on comença tot açò de Bandautòrium.
Andreu ens ubica en 2015 quan, “un parell de companys de l’Ateneu Musical em diuen que en estiu solen fer un concert de música més moderna, i que els agradaria conjugar dues entitats del poble. La meua música com a cançó d’autor i la banda”, i somriu. “Em va semblar fantàstic”. Però, “com ho fem? Aleshores em diuen que els he de portar les partitures”. En eixe moment Valor comença a preguntar, a demanar orientacions, de fet “a Ramon encara no el coneixia i em proposaren Josep Pastor que és de Dénia”. Però aquella via de solució no fructificà i la “il·lusió” acabà novament ajornada.
El País Valencià és terra de músics, tirant mà del tòpic, i els músics sovint funcionen com una cadena de transmissió, també d’informació, de contactes, de coneguts i coneixedors, i aleshores, “parlant amb Raúl Belda em diu que, per què no li ho dic a Ramon”. Una conversa telefònica encengué el projecte.
Traslladar Valor al concepte simfònic
“Ramon és molt obert”, diu Valor d’una de les tantes qualitats que destaca del recentment nomenat director de l’SM d’Alzira; però, també és un director i compositor que estima la música i l’entén com un llenguatge transversal que no entén d’etiquetes, sinó de tècniques que la defineixen: Tot és música, mentre somriem. Garcia i Soler ha estat orquestrador de la BSO d’Atrapa la bandera, guanyà la Medalla d’Or en 2012 en els Global Music Awards, ha estat nominat als Hollywood Music in Media Awards, dirigeix, compon, és docent, fins que un dia “Raül em va dir que Andreu estava buscant algú per fer uns arranjaments amb banda i cant, semblant a allò de Pep (Botifarra) però no amb música tradicional, amb música seua, naturalment”.
“Andreu Valor és el xic este que és cantautor, no?”, preguntà Ramon a Raül Belda. No es coneixien, i “mira si he estat anys en l’Ateneu i conec a Berta, que és la seua vocalista però, no ens coneixíem”, explica el d’Atzeneta d’Albaida.
Finalment, després de mostrar-se unes proves, es volia presentar en 2015, però al remat serà en l’estiu de 2016. “Veient els arranjaments és quan pense que estaria bé poder-ho enregistrar en format disc” diu Valor. Ràpidament interpel·la Ramon: “El problema d’això era que el calendari ja estava fet i tenia encàrrecs d’altres llocs”. Som al bell mig, asseguts a un sofà, uns mers espectadors. “Pensava fer Bandautòrium a partir de gener o febrer i acabar en abril o maig”, remira Valor qui somriu, “i em diu que el disc havia de ser un mes abans de la presentació. Se’m van trencar els esquemes”, diu Ramon qui afegeix, “vaig haver de recórrer a un equip de l’aula de composició de les Joventuts musicals de la Vall d’Albaida. per poder avançar-lo dos mesos”.
Ordint Bandautòrium
El treball inclou 14 temes, dels quals un és inèdit, “en Verònica només pose la lletra”, però Valor vol destacar que amb Bandautòrium “he volgut mostrar les cançons més rellevants, el desig de mostrar la meua sensibilitat respecte als poetes i escriptors locals”. Temes que ara compten amb un nou embolcall, un nou context sonor, també un concepte diferent. Ara, és bandísitc, i apunta Ramon en eixe sentit que tot plegat està creat per a “una plantilla estàndard, ja que es pot fer amb una banda molt gran o amb una molt menuda”.
Li acabem de preguntar d’on ha agafat les idees, que ens cite alguns referents o precedents, per recrear el context simfònic i ens sorprèn, mentre es somriu perquè ha buscat “en referents que ja tenia com ara, des de les cançons de Nino Bravo amb el arranjaments d’Algueró i Calderón, etc., passant per Garcia Abril (compositor d’entre altres Sor Citroën o El Hombre y la Tierra) o alguna mostra de Sting que em va passar Andreu”, encara que apunta “jo tenia en ment el Serrat simfònic amb els arranjaments d’Amargós, però també tenia en el cap les cançons de Frank Sinatra”, i mira Andreu perquè somriu, ens contagia la seua afabilitat, com podem veure “tot músiques populars simfonitzades, que hi ha molta, com la Barbra Streisand”, i s’exclama un ah! llarg.
“D’alguna manera era acolorir les seues cançons” continua Ramon, encara que dóna uns apunts tècnics quan diu “he mantingut l’estructura, l’harmonia, en altres hem posat introduccions o finals, o pel mig he canviat rítmiques”. Valor mamprèn la paraula, “molts temes si li lleves la veu, passen a evolucionar i tenen una dificultat de trobar eixa similitud, encara que altres són evidents com Tornarem a caure, on li vaig demanar a Ramon que intentara guiar-se, perquè m’agradava com s’havia quedat originalment, però en Ací em pariren, per exemple, li vaig dir: Ramon carta blanca. M’agrada perquè la cançó ja no és pròpia, sinó renovada”.
Assistim a un debat, passem inadvertits, o no, però hi som entre els dos músics, que parlen de la seua darrera creació, “en eixe sentit, és com si a la persona li canviares el vestit. De fet, en quasi cap partitura no hem posat arranjament, perquè hi ha un procés d’orquestració que forma part de la creació d’un compositor. Andreu ens ha donat llibertat i a acceptat idees, fins i tot ha proposat coses i s’han consensuat entre tots per polir-ho”.
Andreu referma les paraules de Ramon amb el cap, i quan aquest acaba de passar fulls de les partitures, que ens mostra il·lusionat, igual com aquells sentiments que mantenien perdurables en el temps el desig de Valor d’algun dia fer aquest projecte, aquest disc que ara assaborim, quan Ramon acaba, afegeix Andreu “durant el procés de composició m’encisava que Ramon es molestara en fer eixos cafès filosòfics, per preguntar-me què significaven per a mi les lletres dels meus temes i intentara posar-se en pell aliena”. “En la meua”, conclou.
Ens podem imaginar aquells cafès filosòfics entre Andreu i Ramon, on com aquell programa radiofònic que ens predisposava a la reflexió amb la Nane tsora de Bratsch es debatien girs melòdics, instrumentacions, es parlava de les lletres i els records i motivacions que un produeix en l’altre. Els records de l’avi, i l’exili, la Batalla de l’Ebre, i Perpinyà…, molt tindran a veure en aquest embolcall i reconducció bandística que ha propiciat Garcia i Soler. Ell ens ho confessarà, però abans recordem que hi parlàvem d’un equip. “He fet més de la meitat dels temes, a banda de coordinar les feines que ha fet tot l’equip, mentre que els altres temes els han fet Vicent Tobar. Verònica que és de Samuel Parejo, també Javi Pinto i Pau Verdú m’ajudaren en les transcripcions. I Juan Luís Roig que en va fer una”, recorda Ramon, “com veieu, hem estat un xicotet equip per poder arribar a tot”.
>
Un sospir, un record d’aquelles converses del cafè, “en Camí de les Garlandes és un dels exemples que diu Andreu, perquè em vaig identificar amb la lletra de seguida”, revela, “això que conta, eixa lletra és el drama de l’exili i avui dia està tan present, tot i que la cançó parla de després de la Guerra Civil, el meu avi em contava que després de la Batalla de l’Ebre no va poder continuar cap a València, sinó a terra hostil va haver d’anar cap amunt, cap a França, on va estar a Narbona i Perpinyà més de mig any i li calgué un salconduit per poder tornar a casa, perquè havia lluitat en la República. Estava fent l’arranjament, recordant el meu avi i em vaig emocionar”, conclou Ramon.
Als escenaris
“Serem… al voltant de 75-80 músics” calcula Andreu Valor, “els 6 músics del combo més la banda, però després estan les col·laboracions a l’Olleria i a Cocentaina”, tot un seguit de sorpreses reservades per al directe i posada en escena.
A propòsit d’això, de la posada en escena, els preguntem si no temen que la gent compare Bandautòrium amb un dels precedents de més èxit, el Botifarra a Banda.
“El fet que la iniciativa del Botifarra siga tan recent fa que per a la majoria de la gent tinga alguna semblança. No hem intentat copiar però evidentment, m’estime Pep perquè és un dels artistes de la nostra terra irrepetible, m’imagine que l’única diferència que podem trobar més significativa és l’estil i la persona que ho defensarà. Els arranjaments d’ell estan més pensats per mantindre el format de la corda, i en Bandautòrium hi ha guitarres elèctriques que li donaran més contemporaneïtat en la visió. Darrere hi ha una banda i si es volen traure símils clar que hi haurà”, explica Andreu Valor.
Ramon Garcia i Soler afegeix al respecte que Bandautòrium, “és bastant diferent”, i de fet ell ha fet “tres vegades el Botifarra a Banda” amb bandes diferents, “i coneixent els arranjaments de Ramon Lorente i els de Pere Ródenas, Botifarra té una rondalla de base que no la deixa perdre en els arranjaments”, mentre que Bandautòrium “on es clava guitarra elèctrica s’està més prop del rock simfònic, és una mena de folk-pop modern on pot suggerir una pel·lícula, altres simfòniques o altres s’entoixarà una big band o jazz fusió”.
Divendres serà a casa, a Cocentaina, i divendres a l’Olleria, però hi ha més dates confirmades com el 2 d’octubre a Castelló de la Ribera, el 29 d’octubre a la Sénia o el 15 de novembre a Ontinyent. Tanmateix, abans que els dos mamprenguen amb les guitarres que s’han abillat, ens diu Valor “m’agradaria que les bandes ho feren perquè tenen ganes de fer coses diferents i que siga una cosa consensuada, que ningú estiga bufant perquè sí”. El resultat, d’una energia, d’un lirisme i record encoratjador innegable, torna a combinar en un projecte musical dues realitats del país, les bandes amb els cantautors valencians. “Potser una banda amateur li costa, però tenia ganes que tinguera eixa essència. Els possibles desajustos, si files molt prim és una cosa molt humana que valore molt” acaba afegint Valor.
>
Puntegen les guitarres, acomboiats tots dos per uns acords familiars, mentre seguim sent uns espectadors de luxe, davant un nou espectacle de pura essència valenciana.
