El Feslloch torna a tancar les portes del camp de futbol de Benlloch decidits —i obligats— a obrir una nova etapa d’acord amb la situació actual de la música al País Valencià, que passa per un debat al voltant de la direcció en què avançar. Després que les bandes que van possibilitar per primera vegada l’arribada massiva de la música en valencià al jovent s’hagen retirat —Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata— i molts dels projectes que van nàixer alhora que el Feslloch feia les seues primeres passes s’hagen abandonat (Rapsodes, Arrap, etc.), ha sigut necessària una edició de renovació on la majoria dels grups que han actuat ho han fet per primera vegada, com és el cas de Sènior i el Cor Brutal, qui va celebrar el canvi de postura respecte a la d’anys anteriors.
El Feslloch, així, ha hagut de presentar una edició arriscada, amb una proposta de gèneres i estils més variada que anys anteriors i que abasta des del folk de Pep Gimeno Botifarra al reggae-dub dels Train to Roots i que per primera vegada ha aspirat a fugir de l’entorn escolar que sovint el caracteritzava. Això, que a més de reflectir-se en el cartell s’ha reflectit també en el preu, que ha augmentat un 100% en els darrers cinc anys, podria ser una de les claus per entendre per què, tot i haver sigut una molt nombrosa edició —no s’han donat xifres oficials d’aquest any—, no ha aconseguit ser tan atractiva com l’anterior edició, que va acollir més de 12.000 assistents, que s’ha notat tant en l’afluència de públic en general com als mateixos concerts.
Tant el basc Fermin Muguruza com els sards Train to Roots, caps de cartell de divendres i dissabte respectivament, van actuar davant un públic que majoritàriament no estava familiaritzat amb la seua música, i fins i tot es va poder veure com es buidava el recinte de concerts on anaven a actuar els Train to Roots després dels ontinyentins d’Auxili. Semblant ha passat amb grups com Sènior i el Cor Brutal o Mox Nox, qui han presentat dos dels directes més consistents del festival davant un públic més bé modest o fins i tot escàs, el primer mostrant per què s’ha convertit en una de les propostes més reconegudes de l’escena (amb un fort calat al Principat) gràcies al seu folk-rock d’influència estatunidenca i els segons amb un indie-rock d’arrel més europea i fonamentalment instrumental.
No obstant això, la proposta del dijous 7 que donava inici al festival, sí que va tenir la resposta del públic que s’esperava. La combinació d’Assekes, Lilit i Dionís, Prozak Soup i fonamentalment Aspencat, típicament feslloquera, va tenir un gran èxit entre els assistents. A més d’això també van executar un bon directe els catalans Dr. Prats, que desconeguts per la major part del públic van donar el tret de sortida de dissabte en un directe enèrgic i festiu que va anar succeït pel concert de Sènior, que ha sigut un dels millors recitals de la trobada. També l’actuació dels X-Fanekaes va lluir, tot i que ben entrada la matinada. D’altra banda, Sva-Ters, el retorn del qual va generar moltes expectatives que no es van satisfer del tot, bé per falta de rodatge del directe o bé degut al canvi d’estil que han pres al nou disc, en tot cas van fer gala de veterania i van realitzar un bon concert trufat de cançons antigues les quals van fer delícies dels seus seguidors.
Les dones en segon plànol
Un dels temes que més controvèrsia ha generat prèviament al festival —sense fer tampoc massa soroll— és la poca presència de dones als escenaris. Si bé al cartell s’hi comptava amb la presència d’Eva Dénia, Judit Neddermann, Pupil·les dilatives (dues dones de tres integrants), Herba Negra, Donallop i Borja Penalba i Mireia Vives (els tres paritaris), només van actuar a l’escenari principal alguns grups amb presència femenina, com Pellikana, Inèrcia o Tirant lo Rock davant els quinze grups no mixtes formats únicament per homes. Les solistes esmentades van actuar a l’Auditori i les Pupil·les i Herba Negra actuaren a l’Escenari Escarabat, un escenari reduït instal·lat a l’altra banda del camp de futbol on hi punxaven Djs i hi havia actuacions entre els concerts de l’escenari principal, l’Escenari Ovidi.
El dissabte a la vesprada es va celebrar també un col·loqui per tractar la qüestió de les dones en l’escena i el seu paper en la indústria musical en què varen participar algunes de les participants al Feslloch com Patri Montava (Inèrcia) i Ainoa Ferrer (Tirant lo rock i membre de Fusa Activa), i altres convidades com Laura Capsir (professora), Carme Laguarda (Mésdemil), Estel Navarro (Candela Roots), Laura Albert (Fusa Activa) i Vanesa Giner (component de Carraixet i gestora musical).
