F. Argente / València.
Passaven uns minuts de les 11 del matí quan un monjo obri la porta d’accés a la permanent i amb la mà estesa convida a entrar els presents. De la llum passàvem a la foscor i d’eixa foscor de nou a la llum en una successió de sales. Amb eixe senzill jocs de clarobscurs el Muvim traça el camí que ha portat a la civilització occidental des de la ‘fosca’ edat mitjana fins a la modernitat esdevinguda de les llums, de la ‘Il·lustració’.
És difícil descriure l’exposició permanent d’un museu sense objectes per a mostrar, sense obres d’art a contemplar. Un museu on el principal material museogràfic són les idees. I com mostrar les idees de coneixement, poder, ciència, destrucció, humanitat, saviesa? Des de la seua inauguració a inicis del segle XXI l’exposició permanent, consistent en una successió de sales amb projeccions audiovisuals, elements arquitectònics i recreacions escenogràfiques que mostraven l’evolució del sabers de l’home, no havia estat renovada. Fins ara.
Hui se’ns ha mostrat un projecte renovat, que pren aire per afrontar el repte de continuar sent un espai museogràfic capdavanter. S’ha intervingut a cinc sales dotant-les de noves projeccions i nous continguts sense alterar el fons del discurs expositiu.
D’entrada, una successió d’imatges condueix el visitant des del present fins als temps medievals. Ací comença l’autèntica ‘Aventura del Pensament’ com va estar anomenada al seu dia aquesta permanent. I ací el visitant començarà a comprovar com s’ha millorat estèticament el contingut del museu amb nova il·luminació, nous elements estètics i nous sistemes de projecció digital que milloren de forma evident el visionat dels audiovisuals que acompanyen al visitant que s’endinsa en aquest viatge pel coneixement.
El director del museu, Rafael Company, ha destacat que la gran tasca de renovació ha estat de tipus tècnic abandonant-se velles tecnologies que han estat substituïdes per sistemes de projecció o de seguretat molt més moderns. Destacava també que a nivell de continguts no s’ha fet una renovació del discurs museogràfic però sí que s’han afegit alguns elements que completen i milloren el que ja hi havia. Una maqueta que interactua amb les imatges d’una projecció, unes pantalles tàctils amb noves informacions, unes vitrines amb diaris i revistes d’inicis del segle XX, uns elements que encara que no semblen una gran intervenció sí que aporten noves perspectives sobre el discurs traçat.
La visita continuava i el grup, sempre va acompanyat per un mim vestit en funció de l’època per la qual es transita, va assabentant-se de tot allò que ens ha portat, a la humanitat, a ser com som. Avanços i desastres. Descobriments i guerres. Destrucció i ciència. Com deia Rafa Company, responsable del museu, “la humanitat actual és filla de la convulsió, de processos d’avanç i de retrocés”. I ens mostrava orgullós l’audiovisual final de la visita que llança un missatge d’esperança en l’home i que també ha estat renovat per donar cabuda a fets històrics, socials, polítics i econòmics esdevinguts en les ja dècades que està en funcionament el museu.
L’aventura del pensament s’ha renovat, però sense abandonar el discurs consolidat que l’ha dut fins ací. La idea de modernitat ha pres cos en una exposició permanent a la qual li feia falta un bon ‘aggiornamento’ que diuen els italians. I l’han fet. I ha sigut per a bé.
