La planta de Saggas ha de cremar gas a causa de la baixa demanda, mentre s’obliga a cremar carbó i es mantenen obertes les centrals nuclears que obliguen a parar centenars d’aerogeneradors i impedeixen l’entrada dels cicles combinats en el mercat.
Per a Ecologistes en Acció, “cal un canvi urgent en la política energètica que ens porte cap a un sistema de baixes emissions, que ja és sostenible a tots els nivells”.
Al port de Sagunt, la regasificadora de Saggas s’ha vist obligada a cremar en la torxa part del gas que arriba en vaixells metaners per a mantenir la producció sota mínims, des del 16 fins al 28 d’abril.
La crema de gas en torxa es realitza quan la demanda de gas cau per davall d’un cert nivell, necessari per a mantenir el procés de regasificació, per la qual “cosa el gas que no es pot injectar per a la seua utilització en el mercat s’ha de cremar directament en la planta”.
En el cas de la planta de Sagunt, la utilització del cicle combinat de Sagunt en 2011 va estar al voltant del 40% de la seua disponibilitat, mentre que en el conjunt de les centrals de cicle combinat en l’Estat la utilització mitjana va ser del 25%, cosa que “converteix a moltes en una inversió ruïnosa”, segon l’organització ecologista.
Per a l’associació ecologista, “el sistema energètic ha d’apostar necessàriament per l’estalvi i l’eficiència. L’energia més barata és la que no es consumeix”.
També ha d’apostar per “la integració cada vegada major de les energies renovables, autòctones i sostenibles a curt, mitjà i llarg termini. Qualsevol altra font d’energia ens situa en la continuïtat d’un sistema amb una visió de curt termini, contaminant i altament dependent de l’exterior. També, dit siga de passada, més car econòmicament i socialment, a mitjà i llarg termini”, recalquen des de l’organització.
“És hora que es faça una auditoria del sistema elèctric, que es prenga el control social i democràtic d’un sistema energètic en mans d’un grapat d’empreses, i es reforme completament, per avançar cap a un sistema de futur, sense emissions, i sense costos ocults que les empreses repercuteixen en la societat per a benefici propi”.
