L’AVL traduirà al valencià els textos dels sagraments davant la indiferència de Cañizares

August Monzó: ‘Cañizares no traduirà els textos perquè diu que no hi ha unitat de la llengua, ni pau social’
22 juliol 2016 01:00h
RedactaVeu / València

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ara ja amb vint-i-un membres, ha aprovat la traducció al valencià dels rituals dels sagraments de l’Església catòlica, amb la finalitat d’incorporar-los en la pàgina web de la institució normativa i que estiguen a l’abast  de tots els usuaris, segons han informat en un comunicat.

Aquests rituals inclouen el bateig, la confirmació, la iniciació cristiana, la penitència, la unció, l’ordenació i el matrimoni, documents que fins ara han sigut objecte d’estudi per la Comissió de Textos Religiosos fins a la seua aprovació definitiva pel Ple de l’AVL.

La versió valenciana dels sagraments aprovats complementen els textos de les lectures dels diumenges i de les solemnitats que publica periòdicament l’AVL en la pàgina web des del 2014, la qual cosa ha facilitat l’ús de la llengua en les celebracions religioses.

Igualment, l’AVL va presentar l’any passat l’Oracional valencià, editat conjuntament amb l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià, col·lectiu que des de feia anys havia expressat la conveniència de comptar amb textos oficials avalats per l’autoritat normativa. Precisament, August Monzón, president de l’Associació Ecumènica, va fer pública dies arrere una carta, amb l’adhesió de 152 preveres valencians, en la qual reiterava a l’actual arquebisbe de València, Antonio Cañizares, la necessitat de comptar amb uns textos litúrgics en valencià.

La missiva d’August Monzón, que fins ara no ha rebut cap resposta per part de l’arquebisbe, exposava l’exclusió que representa la situació actual de l’Església valenciana respecte a la llengua pròpia. “És una responsabilitat directament pastoral vetlar perquè no es dificulte l’accés a la fe i a la comunió amb el Senyor de tants valencians que poden sentir-se desemparats, discriminats i fins i tot humiliats dins de l’Església. En efecte, constitueix una anomalia greu que la santíssima Eucaristia, “font i cimal de la vida cristiana”, encara no puga ser degudament celebrada pels i per als valencianoparlants en la seua llengua, amb textos litúrgics oficialment aprovats i dignament editats”.
 

En declaracions a La Veu, August Monzón ha manifestat que “no tenim cap esperança que responga”. Ja que, segons explica “el cardenal ens ha dit que no ha llegit (Cañizares) la carta perquè no l’ha rebut”. Un fet que no s’ajusta a la realitat, ja que “la vaig dur personalment al palau arquebisbal i la vaig entregar per registre d’entrada”. Monzón recorda que l’any passat ja se li va fer arribar una carta, “amb el mateix procediment, però, amb menys sotasignats, ara en són 152”. Amb aquesta “ja són dos voltes les que se li ha fet la petició, més tantes altres que se li ha preguntat pel tema en altres àmbits, i ha dit que no”. Segons August, monsenyor Cañizares argumenta la seua negativa a tindre uns textos litúrgics en valencià basant-se que “la llengua no està unida, i no es pot utilitzar” a més “no hi ha una normativa oficial”, explica a La Veu August Monzón. “Això ho ha de fer l’AVL, ells no tenen poder per normativitzar la llengua, i per tant no pot dir que: no hi ha pau social ni unitat de la llengua”.

Per altra banda, Monzón recorda que “Lo rat penat envià en els anys 80 a les parròquies un Missal amb les seues normes”, aleshores al capdavant de l’església valenciana hi era monsenyor Osoro “i no va haver-hi cap reacció de l’arquebisbat, ni a favor ni en contra” afegeix Monzón qui apunta, no obstant això, “no l’utilitza ningú pràcticament. Si l’AVL vol l’enviar ara els textos a les parròquies, l’arquebisbe no pot dir res”. Però, sí que va dir Cañizares, l’any passat per aquestes dates, que el susdit Oracional valencià fou enviat des de l’AVL a les parròquies, recorda Monzón que Cañizares aleshores digué que “no estava autoritzat i que així no es feien les coses”, paradoxalment, no va dir res del que Lo Rat Penat havia enviat anys abans sota mandat d’Osoro. Monzón conclou dient que davant la indiferència, i la nul·la esperança que monsenyor responga, “si no fa res ningú, algú ho ha de fer” referint-se així a aquesta traducció.

“L’aprovació definitiva dels textos litúrgics en valencià, demanada per molts sacerdots i seglars, no admet cap dilació més. L’ús normal d’una llengua en qualsevol àmbit públic deriva d’un dret natural de naturalesa col·lectiva, que obliga, tant els poders civils com l’autoritat religiosa, a reconéixer-lo i a garantir-lo. Aquest principi fonamental, que el Concili Vaticà II va fer extensiu a la llengua litúrgica, és doctrina constant de l’Església catòlica, explicitada pel magisteri papal i conciliar des de Pius XI fins a l’actualitat”.

Per aquesta raó, l’AVL va decidir l’any 2014 la publicació de les lectures dels diumenges, i ara els rituals de sagraments, amb l’assentiment de tots els membres de la institució normativa per a facilitar l’accés de la llengua a tots els preveres i fidels del poble valencià davant el silenci de la jerarquia eclesiàstica.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next