Fa unes setmanes, 152 preveres valencians enviaren una missiva al cardenal arquebisbe de València, monsenyor Cañizares, on demanaven “l’elaboració i l’aprovació oficial de la versió valenciana dels textos litúrgics”. Aquella missiva arribà perquè el prevere August Monzon la va dur “personalment i la vaig presentar per registre d’entrada”. Malgrat això, el cardenal no ha respost a hores d’ara. No ho va fer tampoc quan, el 22 de juliol, era l’AVL qui anunciava que “traduirà al valencià els textos dels sagraments de l’Església Catòlica”.
Per altra banda, Lo Rat Penat havia publicat i repartit un missal en els anys 70 i reeditat en 2006. Naturalment, la traducció del text està feta amb una normativa lingüística no oficial. Però, que ha servit per voler obrir novament el debat sobre la llengua.
Aquella carta dels 152 preveres va saltar a les columnes d’opinió quan, l’11 de juliol, el diari Las Provincias publicava en la secció setmanal “Lo nostre” (sic) d’Enrique Esteve, president de Lo Rat Penat, l’article: “Srs. Retors, mentires no.” En aquest, Esteve mostrava la seua “sorpresa” en assabentar-se que aquests “sacerdots de la diòcesis valenciana han firmat una carta en què demanen al Cardenal que aprove un missal en una llengua d’orientació catalanista”. Els recorda que “el missal i el leccionari en Llengua Valenciana ya existixen des dels anys 70, editats per l’Associació cristiana i valenciana Amunt el cor i que Lo Rat Penat reedità en l’any 2006” (sic).
Esteve no es queda en aquest record i va més enllà. Està “indignat per la rebelia (sic), per la manipulació per convertir-se en instruments polítics pancatalanistes”. La “falsificació de la història de València i la Llengua Valenciana” li “produeix repugnància”. Fins i tot, el mateix dia 11 de juliol llançaven a Youtube un vídeo explicatiu, on podeu llegir l’article d’Esteve complet, titulat: “Enric Esteve recorda l’existència dels missals en valencià i contesta als qui els volen en català”; ací podem veure Josep Climent, canonge prefecte de Música sacra de la Catedral de València, afirmant que la unitat de la llengua “és una fal·làcia” o que “diuen que hi ha una part del clero que demanen que es facen les misses en valencià. És mentira! (sic). Demanen que es facen en català”, diu el canonge.
Uns dies més tard, el 21 de juliol, al mateix diari, Las Provincias, el prevere August Monzon va publicar, a través d’una carta al director, la seua resposta a les acusacions: “El Sr. Enric Esteve i el Missal Valencià”, fou el títol d’aquella resposta, que poden llegir ací, on explica que aquella carta, bàsicament, el que demana és que “respecte a la versió valenciana del Missal, allò que demanem és que siga escrita d’acord amb la normativa oficial, que és la que s’empra en les universitats, les escoles i les administracions, conforme a l’Estatut d’Autonomia (arts. 6 i 41)”. Poden llegir completa la carta al director publicada a Las Provincias (21-VII-2016, p. 26) tot seguit:
August Monzon, prevere
Ja el títol de l’article, “Srs. retors, mentides no”, resulta irrespectuós i injuriós. Com també les acusacions gratuïtes que ens hi fa el sr. Esteve: rebels, vanitosos, manipuladors, falsaris, ambiciosos, traïdors… Els lectors equànimes poden fer-se una idea de la qualitat intel·lectual i sobretot moral del qui es permet fer afirmacions tan greus i injustes, i en un to tan insultant.
Per això, esperem del nostre arquebisbe una desautorització pública del sr. Esteve, que ha ofés i denigrat una part del clero valencià, ja que és un deure episcopal defendre l’honor dels seus preveres i els drets de tots. Tal com feren el cardenal Tarancon i altres bisbes quan protegiren els capellans atacats pel règim franquista –amb uns mètodes,
per cert, molt semblants al que comentem.
Pel que fa a la versió valenciana del Missal, allò que demanem és que siga escrita d’acord amb la normativa oficial, que és la que s’empra en les universitats, les escoles i les administracions, conforme a l’Estatut d’Autonomia (arts. 6 i 41).
Finalment, com a rebesnét del poeta Víctor Iranzo i Simon, un dels primers ratpenatistes, vull dir que em sent avergonyit de l’actual particularisme exacerbat del Rat –el meu rebesavi lloava Víctor Balaguer i era premiat a Lleida, Girona o Barcelona– però sobretot de la seua penosa intolerància”.
A aquesta carta, li va seguir una altra columna d’Esteve titulada Falsos mesies (sic), publicada el 23 de juliol on, sense entrar en altres argumentacions, deia que ell “no ataca a l’església, sinó a aquells que volen atacar la Llengua valenciana”. Esteve, deixa clar que “defèn l’ús col·loquial de la llengua” i per tant, dóna així validesa a les tradicions del Missal dels 70 i reeditat en 2006. Continua dient que “un presbiter (sic) no deu entrar en guerres polítiques” i conclou afirmant que “mal se servix a l’església des de la intolerància i servint a falsos mesies (sic)”.
Ens hem posat en contacte amb el prevere August Monzon, qui ha reconegut que “ja no tenim cap esperança que Cañizares responga” la missiva signada pels 152 preveres. Per això, tal i com ens han confirmat, una de les possibilitats que cobra més força davant el silenci de monsenyor, és el traslladat a Roma d’una comissió prolitúrgia en valencià per mantenir una trobada amb els organismes competents de la Santa Seu i tractar de trobar una resposta i una solució.
