Requena es reivindica com a destinació turística d’interior amb els túnels de La Villa

L'excavació de mines forma part de l'estratègia bèŀlica de mina i contramina típica del segle XVIII, que buscava soscavar les defenses per via subterrània, introduir atacants o l'eixida d'assetjats
2 agost 2016 01:00h
Vista de Requena.
RedactaVeu / Requena

Requena compta, des d’aquest dimarts, amb un nou atractiu que se suma a l’excel·lent conjunt patrimonial i amb el qual vol reivindicar-se amb fermesa com a destinació turística de les comarques centrals de l’interior del País Valencià amb els túnels de l'històric barri de La Villa.

La vicepresidenta del Patronat Provincial de Turisme de València, Pilar Moncho, qui ha inaugurat l’espai, juntament amb l'alcalde de Requena, Mario Sánchez, ha felicitat l'Ajuntament perquè la inversió en infraestructures turístiques “és una aposta pel present i pel futur de la ciutat, una clara reivindicació del vostre exceŀlent patrimoni com a destinació turística d'interior”.

El subsòl del centre històric de Requena atresora els túnels vuitcentistes excavats durant el setge carlista en els límits de la fortalesa. Es construiren amb la intenció estratègica de demolir la torre de l'Homenatge si no vencien la resistència isabelina amb el diàleg, cosa que no va arribar a passar, i s'han convertit en un bastió històric requenenc; ara, també turístic.

“Aquest nou atractiu és fruit de la coordinació entre administracions” 

L'alcalde de Requena ha dit, sobre aquest nou atractiu turístic “amb una gran tradició històrica”, que és “fruit de la coordinació entre administracions”. “Requena és terra d'embotit i de cava, però també d'història”.
 

L'excavació de mines forma part de l'estratègia bèŀlica de mina i contramina típica del segle XVIII, que buscava soscavar les defenses per via subterrània, introduir atacants o l'eixida d'assetjats.

Són uns quants els túnels que recorren la roca de tova calcària del barri de La Villa: tres d'ells comencen al carrer García Montés i altres al del carrer del Peso. Es tracta de túnels practicables i connectats en molts casos. Destaca el túnel que comença enfront de l'actual oficina de turisme, que s'endinsa per la costera del castell i que acaba en la costera de Las Carnicerías.

El setge de la Guerra de Succesió

L'inici d'aquestos túnels està documentat en el gran setge austracista sobre la ciutat de Requena, efectuat des del 13 de juny a l'1 de juliol del 1706 en el context de la Guerra de Successió a la corona espanyola. Les tropes austracistes, compostes de soldats alemanys i anglesos i miquelets valencians, comandades pel general Charles Mordaunt, comte de Peterborough, van sotmetre els borbònics requenencs a un setge terrible. Segons el cronista requenenc Pedro Domínguez de la Coba, coetani als fets i amb un paper protagonista com a mediador en aquest episodi bèŀlic, els austracistes van obrir una mina amb tres branques per a acabar amb la defensa borbònica. De fet, els defensors, quan van veure que ja era impossible la defensa, a causa de les galeries subterrànies construïdes pels austracistes per a fer explotar les defenses emmurallades, decidiren capitular l'1 de juliol.
 

 
Refugi antiaeri i espai per al cultiu de xampinyons

Una altra de les utilitzacions d'aquestos túnels va ser la preparació com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil del 1936-1939.

Tant per via de la memòria oral com per un croquis dels túnels de l'època, és té constància que aquestos es van condicionar com a refugis antiaeris durant la Guerra Civil, tot i que s’arribaren a utilitzar per l'absència de bombardejos aeris a Requena.

De fet, un dels túnels del carrer García Montés, l’arrendà l'Ajuntament per a cultivar xampinyons el 1969 amb el nom de ‘túnel refugio’ o ‘refugio’, nom que recordava una de les antigues utilitzacions d'aquestos túnels. La memòria oral també recorda que un dels túnels amb accés pel carrer del Peso a La Villa es va construir perquè els habitants d'aquesta part de la ciutat pogueren accedir als refugis antiaeris.

La Diputació de València, que se suma a la seua exceŀlent proposta patrimonial, ha invertit 75.267 euros en el Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) per a condicionar els túnels. La reforma ha suposat una inversió global de 194.540 euros, que inclou també aportacions de l'Ajuntament i de la Generalitat Valenciana.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next