‘És fonamental que el poble assumisca el Misteri d'Elx com a part de la valencianitat’

Josep Escribano, president d'El Tempir d'Elx, parla sobre la Festa, el primer Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat comú del País Valencià
13 agost 2016 01:00h

Sixto Ferrero / Elx.

-Què representa el Misteri d’Elx per als il·licitans?
És la festa que fa que els il·licitans ens sentim com a poble. Fa que sentes que eres d’ací. És la festa que homogeneïtza. El poble combrega amb ella, és la que ens fa ser un col·lectiu il·licità. Durant els segles, ha ajudat a crear la identificació col·lectiva de la il·licitaneïtat perquè s’identifica amb l’essència del tema d’Elx. Per a nosaltres és la Festa. Perquè és el nexe d’unió.

De fet, se li concedeix el Patrimoni per la seua transmissió intergeneracional. Perquè és en valencià i, si volen pregar, ho han de fer en valencià, ja que no s’entén que no es faça així, perquè el Misteri està en valencià.

El Misteri transcendeix més enllà de la teatralització per a la gent que va a veure un espectacle religiós. Com a nexe, és la presència viva del valencià en un moment puntual de l’any. Açò permet donar eixa qualitat de valencianitat a la ciutat. El Misteri fa que la gent se senta i s’identifique com a valenciana.

Sovint es valora pel seu origen medieval, per l’escenificació i el cant, però no es posa en valor que està en valencià. Això fa que combregues amb la comunitat lingüística i t’agermana amb la resta del territori lingüístic. Transcendeix molt més, diguem-ne que és el símbol de valencianitat per excel·lència.

-Sovint s’ha dit que la Festa d’Elx era l’únic o dels pocs esdeveniments culturals en català a la ciutat, continua sent així?
El president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, Hèctor Càmara, ho diu molt bé, el Misteri d’Elx és l’obra que més temps s’ha mantingut en cartellera. Fins la dècada dels 60, el valencià és la llengua del carrer. Actualment, la festa és un dels actes culturals, populars i tradicionals que es fan en valencià. Hi ha altres actes on el valencià té un paper vehicular o principal, però, amb el Misteri, la gent combrega encara que la religiositat haja baixat. Per a Elx, és la Festa.

Últimament, s’ha perdut l’arrelament popular i pot córrer el perill que la gent d’Elx no se senta representada amb el Misteri. Però hem de tindre en compte una cosa com és que, al sud, el valencià crea valencians i eixe sentiment, a través del Misteri, és de religiositat, però també de valencianitat.


-En l’àmbit lingüístic, s’ha dit que el text de la festa és dificultós i que això fa que la gent no puga seguir-lo, què hi ha de cert en tot això?
No hi ha dificultat per comprendre el text. La dificultat pot vindre per la salmòdia del propi cant. Però grans dificultats de comprensió, no en veig. Quan li dones a uns alumnes el text, a grans trets el comprenen. És a dir, no és una distància insalvable. Per a un valencianoparlant o amb nocions de valencià, no hi ha distància insalvable.

-Pel que fa a les etiquetes del text, com caldria definir-lo: com a català antic, valencià antic, llemosí...?
Jo llemosí no li posaria. En català antic o valencià antic, si tens en ment de respectar la unitat de la llengua. A Elx, no hi ha cap polèmica. És una polèmica artificial per mantenir hipòtesis segregacionistes a partir de fragments del Misteri. Quan preguntes com es canta, et diuen que en valencià o valencià antic. No entren en polèmiques. No hi ha polèmica.

-Des de fa temps s’advertí que la festa podria acabar convertint-se en un mer espectacle, però com està ara?
Amb les escenificacions i filmacions per a Punt 2, corria el risc que el Misteri acabara sent un parc temàtic i perdera la seua essència de festa de poble d’Elx, que és el que fa que es mantinga, perquè ens identifica. Encara que tenim altres símbols a Elx, el que ens uneix és el Misteri. Si es fera una representació comercial, perdria l’essència. Alguns governs locals han volgut retallar en eixe sentit. Estaven ratllant això perquè entraren les càmeres i, de fet, està bé que entren, perquè així la gent que no és d’Elx pot conèixer-lo, però no cal perdre de vista que és la festa del poble. No s’ha de veure com un museu més. Si la tractes com un espectacle, correm el perill.


-Què li cal al Misteri ara per ara?
Li cal un suport institucional més fort per part de la Generalitat i de Madrid. Amb la crisi econòmica, els suports econòmics han desaparegut. Uns diners que calen per al manteniment i les diverses despeses. Cal que siga una festa participativa perquè siga de tot el poble d’Elx.

D’altra banda, encara hi ha gent immigrant que no ha anat. Gent que vingué a treballar en el sector de la sabata viu en el seu barri i fins ara no ha tingut la necessitat. Però també hi ha gent jove que, quan escolta la música, aquesta li suggereix a Elx, la reconeix, però, des de les escoles i instituts, s’ha de fomentar l’interès pel Misteri perquè ens sentim tots identificats com a il·licitans, per la valencianitat. Tot això és fonamental.

Des d’un punt de vista lingüístic, el Patronat ha d’apostar per l’ús del valencià. La transmissió intergeneracional es fa en valencià, però moltes vegades se centren més en l’escenificació i el cant i no tenen en compte la llengua. Quan el Patronat fa actes en nom del Misteri o de l’escolania, per exemple, es fan en castellà. En eixe sentit, el Patronat ha de recuperar el valencià, ja que no la té com a llengua vehicular.

Els il·licitans s’han de retrobar amb la seua valencianitat perquè és una festa que ens fa retrobar-nos amb ella. Això amb suport institucional, perquè les noves generacions vegen la importància del Misteri. No solament perquè ens fa ser valencians, sinó també per gaudir d’un tipus de música, poder fer gaudir la gent jove, perquè és d’una bellesa plàstica impactant. La gent que ve de fora sovint es queda amb ganes de tornar a veure-la.


És el primer Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat comú del País Valencià. Des del Tempir, fem visites guiades i convidem a veure-la aquella gent que pot parlar bé del Misteri perquè després siguen ambaixadors de la festa dels il·licitans. Encara que hi ha altres iniciatives com la que duen endavant en www.lafesta.com.

Per altra banda, la gent que hi participa no cobra i li dedica molta energia. Estan pagats per formar-ne part. Hi ha gent que aspira en la vida a ser consueta o a formar part del Misteri, això fa que la festa transite i passe de família en família.

-En l’àmbit institucional queden coses per fer més enllà dels reconeixements i les distincions?
Els polítics del centre, i també alguns del sud, han d’entendre que si jo assumisc les Falles com a festes populars, com a valencians que formen part del Patrimoni, és fonamental que el poble assumisca el Misteri com a part de la valencianitat que hem de tenir. Ací, els polítics han d’assumir-ho no com una cosa llunyana, que passa lluny de Valencia, sinó com una cosa pròpia que parla del nostre origen. Sovint ho veiem com una cosa religiosa, que ho és i no ho negaré, però el seu valor transcendeix.

-Per què fins al moment no s’ha assumit eixa valencianitat del Misteri arreu del territori?
Tenim una societat molt invertebrada. El sud té una peculiaritat molt endèmica i, per a un valencià de València, el sud queda molt lluny, malgrat que tenim autovies per comunicar-nos. Malgrat tindre Internet, encara no han transcendit certes distàncies per sentir-les com a pròpies, per la bellesa que representa el Misteri. És causa de la no vertebració. Per això cal minvar eixe desconeixement. Igual com et sents identificat amb la muixeranga, cal sentir-se identificat amb el conjunt del Misteri. Sí, és veritat que les xarxes han fet que ens apropem, però només reflecteixen una part. No és suficient. Vull que un del Maestrat s’emocione mirant el Misteri.

També, el fet de no tindre uns mitjans de comunicació propis perjudica en eixe sentit. Perquè la tele et recorda el calendari festiu i saps que cada 14 i 15 d’agost toca el Misteri. Si fóra així, no veurien el Misteri com una cosa aliena.


 
next